Resultats de la cerca

Fou cap del departament de geografia i cartografia de l’institut del sòl Dokucajev 1936-56, director de l’Institut de Geografia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Prengué part en moltes expedicions i fou qui internacionalitzà la geografia soviètica Les seves obres fonamentals tracten sobre gènesi i geografia dels sòls, geografia física, paleogeografia i geomorfologia Amb KK Markov féu 1939 el primer informe sobre història del període glacial al territori de l’URSS Des del 1957 fou president del Comitè Nacional de geògrafs soviètics El 1963 rebé, a Bulgària, el premi Dimitrov per la seva…

Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un govern de…

Religiós salesià, participà en el concili II del Vaticà Fou bisbe de Santiago de Xile durant més de vint anys, en l’època de Salvador Allende i la d’Augusto Pinochet, durant els quals contribuí a la renovació de l’Església en aquell país En temps de la dictadura de Pinochet fou considerat la veu dels sense veu Setmanes després del cop d’estat del 1973 fundà el Comitè de Cooperació per la pau a Xile, juntament amb les altres esglésies cristianes, el rabinat de Xile i l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats ACNUR Més tard fundà la Universitat Blas Cañas Les seves últimes…

Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada la guerra, s…

Fundador i director de l’Institut d’Histoire du Temps Présent 1978-91, fou director de recerca al CNRS i secretari general del Comitè Internacional de Ciències Històriques Especialista en història contemporània de França i la Gran Bretanya, és autor de diverses obres d’història política A Social History of England 1851-1990 1991, Le nazisme et le Génocide Histoire et témoignages 1997 i Churchill 1999, i en collaboració amb J-PAzema Vichy et les français 1992, La France des Années Noires 1938-1948 1993, 2 vols i Les années de tourmente Dictionnaire critique 1995 Fou l’editor del compendi…

Metge, vinculat al món de l’homeopatia, fou un dels capdavanters 1915 de la Unió Catalanista i fundador 1916 del Comitè de Germanor per als Voluntaris Catalans de la guerra de 1914-1918 que lluitaren a la legió estrangera francesa Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i delegat del govern de la Generalitat a l’ Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana Durant la Guerra Civil , destacà en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament del monestir de Montserrat i en l’alliberament a Montblanc del cardenal Francesc Vidal i Barraquer S’exilià…

Mestre racionalista en un poble miner de Múrcia, després de mantenir correspondència epistolar amb Ferrer i Guàrdia, el 1907 passà a residir a Barcelona, on, ajudat econòmicament per aquest, assolí ràpidament una gran influència en els medis anarquistes Formà part del consell de redacció de Solidaridad Obrera 1908-09 i del comitè de vaga que desencadenà els fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 Posteriorment, des de París, polemitzà durament entorn del desenvolupament dels fets amb Antoni Fabra i Ribas, i el 1913, com a Constant Leroy , inicià una campanya de denúncia de Ferrer i dels…

Fill de Norodom Sihanuk, el 1962 anà a Praga, on estudià música i ballet En 1975-77 visqué a Corea del Nord i, en tornar a Cambodja, els khmers roigs el posaren, junt amb tota la seva família, sota arrest domiciliari fins el 1979, en què el règim fou enderrocat El 1981 s’installà a França, on romangué fins als anys noranta El 1993 fou nomenat ambaixador de la UNESCO Després de l’abdicació del seu pare a l’octubre del 2004, un comitè en el qual s’incloïen el primer ministre Hun Sen i el seu germà Norodom Ranariddh portaveu del govern el designà successor a la corona Fou entronitzat el 29 d’…

El 13 de març es van celebrar eleccions legislatives, que va guanyar el primer ministre, Keith Mitchell, del Nou Partit Nacional, que va aconseguir tots els escons de la cambra 15 i el 58,91% dels vots El segon partit, el Congrés Nacional Democràtic, amb el 40,53% dels vots, no va aconseguir cap escó El 6 de novembre es va celebrar un referèndum constitucional per a aprovar si el Tribunal de Justícia del Carib esdevenia la darrera instància judicial, en detriment del Comitè Judicial del Consell Privat de Londres Els ciutadans van rebutjar-ho per un 55,20% de vots en contra El primer ministre…

Fou director general de serveis socials 1982-84 i regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 1983-95 Membre del consell nacional de Convergència Democràtica de Catalunya CDC 1984-2000, fou responsable de política social del comitè executiu nacional Diputat al Parlament de Catalunya 1984- 2000, fou senador a les Corts Generals en representació de la Generalitat en el període 1992-95 i membre del consell assessor de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya RTVE-Catalunya del 1986 al 1992 Passà a formar part, com a conseller, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya CAC 1997, del qual fou…