Resultats de la cerca

Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989 El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excellència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima Un dels seus secrets essencials és l’imprevist escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale 1981, inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres 1988, en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió, cuinant i…

Des de mitjan anys quaranta exercí el periodisme i fou activista de diversos moviments d’esquerra Entre altres iniciatives, fou un dels impulsors de la plataforma d’esquerres Frente Amplio 1971 A causa del cop d’estat militar del 1973, hagué d’exiliar-se, i residí successivament al Perú, Cuba 1976 i Espanya 1977 Des de la fi de la dictadura uruguaiana 1984 alternà la residència entre Montevideo i Madrid La seva obra, d’estil volgudament simple, plasma, amb enginy i visió crítica, la mediocritat i la frustració de la classe mitjana de Montevideo Cal destacar-ne els contes Montevideanos 1959,…

Mobilitzat el 1943 a la marina i empresonat pels britànics el 1945, el 2007 reconegué haver estat  obligat a unir-se a les Joventuts Hitlerianes Després de la guerra fou collaborador del diari Die Zeit fins el 1951, que inicià la trajectòria literària Pertanyent al Grup 47 , la seva obra, influïda sobretot per Ernest Hemingway, constitueix sobretot una confrontació amb la consciència moral collectiva durant el nazisme Proper al Partit Socialdemòcrata, tingué una projecció pública important en les iniciatives de reconciliació d'Alemanya amb països de l'Est d'Europa —el 1970 acompanyà el…

Autodidacte, treballà un temps al costat d’Antoni Gaudí, a les obres de la Sagrada Família Freqüentà la taverna artística els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista Luz 1898 També exposà a l’establiment de Pere Romeu i publicà a la portada del setmanari Quatre Gats 1899 Començà amb gran empenta, seguint els estils de Toulouse-Lautrec i Steilen També publicà a Joventut i Pèl & Ploma durant el 1901 L’any 1903 entrà a la redacció de Cu-Cut , on feu nombrosos dibuixos “esquitxats”, que han quedat com els millors de la seva extensa obra El 1906 viatjà a…

La seva primera obra és una collecció de versos Lavorare stanca 1936 Tot seguint els novellistes nord-americans moderns —coneixia molt bé la literatura anglesa i la nord-americana, de les quals traduí moltes obres— ha representat d’una manera directa, fins i tot en l’ús del llenguatge, un cert món torinès i camperol de les Langhe, sense mai sortir, però, del seu món interior, turmentat i desillusionat D’aquí prové la sanitat moral i la solidaritat, que apareixen en la seva obra com a aspiracions, més que assolides sofertes, de tal manera que a la fi de l’obra, més que els personatges o les…

Estudià filosofia i lletres i història, i exercí el periodisme Des del 1954, amb intermitències, residí a Barcelona L’interès per les llengües el portà a viatjar i a viure a França, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca, la Unió Soviètica, Anglaterra i el Brasil Entre el 1963 i el 1971 fou locutor de les emissions en portuguès de la BBC, i en 1976-81 corresponsal del diari Avui a Lisboa Destacà com a traductor al portuguès d’obres significatives de diferents literatures, entre elles la catalana, amb versions de Fèlix Cucurull, Pere Calders, Salvador Espriu i Víctor Mora, entre d’…

Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà governador militar de Caracas i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño El 1814, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques Com a tal, creà les…

Feu estudis de literatura, música i filosofia Collaborà a Art Novell , D’Ací i d’Allà , La Veu de Catalunya , La Revista i L’Avi Munné , entre d’altres, amb poemes, contes, proses, fragments de novella i traduccions Obtingué premis en diversos certàmens i concursos literaris És autora de novelles de caràcter psicològic, protagonitzades sobretot per personatges femenins, les quals reflecteixen un discurs recurrent en el feminisme català de l’època la importància de l’educació i de la cultura a fi de garantir la independència econòmica, moral i intellectual de la dona El dualisme amor passional…

Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén Premio Nacional de teatre 1963 i premi Ciutat de Barcelona de teatre 1965, a la qual seguiren Los buenos días perdidos 1972, Anillos para una dama 1973, fantasia històrica sobre la dona del Cid Las cítaras colgadas de los árboles 1974  Por qué corres, Ulises 1975, recreació personal del mite de l’Odissea  Petra regalada 1980  La Truhana 1992  Los bellos durmientes 1994  Café cantante 1997  Las manzanas del viernes 2000, i Inés desabrochada 2003, entre d’altres El seu teatre reivindica la funció decisiva del text dramàtic i es…

Vida Del 1892 al 1900 estudià al Conservatori de Moscou, amb Sapel’nikov i Safonov piano i amb A Arenskij i S Tanejev composició, i en sortí amb el cobejat Premi Rubinstein Com a pianista efectuà diverses gires per Europa al principi de segle Durant els períodes 1909-10 i 1914-17 ensenyà al mateix conservatori, períodes separats per una etapa dedicada exclusivament a la composició El 1921 abandonà Rússia per sempre només hi tornà el 1927 per fer-hi una sèrie de memorables concerts i es traslladà a Berlín Durant els anys vint i trenta oferí concerts als Estats Units, França, el Canadà i…