Resultats de la cerca
Es mostren 1193 resultats
Projecció exterior de la cultura catalana 2013
Folklore
Literatura catalana
Gastronomia
Art
Cinematografia
Fotografia
Música
Dansa i ball
Història
Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…
futbol sala
Jugadors i tècnics del FC Barcelona celebrant la Lliga 2011-12, la segona de la seva història
Arxiu LNFS
Futbol sala
Esport de pilota practicat entre dos equips de cinc jugadors (quatre de camp i un porter) en una pista rectangular de 40 × 20 m amb l’objectiu de marcar gols a la porteria contrària.
Els partits tenen una durada de 40 minuts, dividits en dues parts També és conegut com futsal Història del futbol sala El futbol sala s’originà a l’Uruguai a l’octubre del 1930 La Copa del Món de futbol celebrada al país al juliol del mateix any havia provocat un gran interès pel futbol entre els joves Juan Carlos Ceriani Gravier, professor de l’Associació Cristiana de Joves YMCA de Montevideo, adaptà la pràctica del futbol a les pistes de basquetbol de l’entitat, bo i creant així el futbol sala Configurà les regles del joc prenent com a base diferents esports Del futbol, se’n reproduí el…
La població (1911-1985): immigració i explosió demogràfica
Immigració i explosió demogràfica Un segle de grans transformacions demogràfiques Al llarg dels vuitanta-cinc anys que ja compta el segle XX, la població catalana ha conegut unes grans transformacions, tant en el volum i en les característiques dels seus habitants com en els elements de la seva dinàmica En iniciar-se el segle, el nombre d’habitants de Catalunya se situava a la ratlla dels dos milions 1966382 habitants en el cens del 1900 Avui dia, la xifra en voreja els sis milions per tant, en vuitanta anys s’ha produït una triplicació dels efectius, la qual cosa fa del Principat un dels…
Palamós
Aspecte de la façana marítima de Palamós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…
Ribes de Freser
Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència del Freser amb el Rigard (vall de Toses) i el Segadell (vall de Pardines).
Situació i presentació El terme municipal de Ribes de Freser 41,88 km 2 , limita al N amb el municipi de Queralbs, des del pla dels Emprius 1900 m a la serra d’Estremera, fins a la serra de la Canya passant pel serrat del Vent Freser, el Massanell i el torrent de Serrallonga a llevant limita amb Pardines des del Puig Cornador fins al Taga, passant per la Font Gran, travessant el Segadell i pujant prop de Mascunill i la font del Bisbe des del Taga i seguint pel coll de Jou fins a la serra de Sant Amanç limita amb Ogassa per migdia limita amb Campdevànol des de Sant Amanç passant per Corones i…
Economia 2009
Economia
Cap a la segona meitat del 2009 van començar a detectar-se indicis que el punt més àlgid de la pitjor crisi des del crac del 1929 havia passat Encara més, les dades corresponents al tercer trimestre de l'exercici reflectien que les grans economies començaven a enregistrar creixements intertrimestrals, cosa que significava sortir de la crisi Fins i tot es va arribar a fer popular el terme "brots verds", per a referir-se a les dades que apuntaven cap a una recuperació econòmica Les borses van sumar màxims anuals i van acumular pujades superiors al 20%, tot i que encara estaven sotmeses a…
Tipologia d’aqüífers en roques carbonatades
La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…
SA Arnús-Garí (1910-1942)
Josep Garí i Cañas Josep Garí i Cañas nasqué a Mataró el 18 de març de 1854 El seu pare, Pere Garí i Puig, era un petit fabricant de gènere de punt, al qual no van anar gaire bé les coses A 15 anys, Josep Garí entrà de meritori a la casa d’Evarist Arnús, a Barcelona Allí es convertí en secretari de Miquel Mestre i Cabañes, que era l’apoderat del banquer i borsista, i, quan aquest es jubilà, esdevingué l’apoderat i home de confiança de Don Evaristo A partir d’aleshores visqué en un pis al passatge del Rellotge, núm 3, on hi havia les oficines del banc, conjuntament amb el seu pare i el seu…
Sant Llorenç de la Muga

Vila fortificada de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, d’una extensió de 31,81 km 2 , és situat a la vall alta de la Muga, als terrenys accidentats dels Prepirineus La Muga, que rebia per l’esquerra el Rimal actualment l’interfluvi és afectat per una de les cues del pantà de Boadella, sobre la Muga, i forma després el congost de la Muga Torta, al límit NE amb Darnius, corre encaixada entre els turons de Sant Ponç 649 m d’altitud i de Sant Jordi 557 m d’altitud, a tramuntana, i les serres de l’Estela, de la Cirera i la roca de la Penya 484 m d’altitud, a migdia, al límit amb…
Rubí
Vista aèria de Rubí
© Fototeca.cat
Municipi
Situació i presentació El municipi de Rubí confronta al N amb els termes de Terrassa i Sant Quirze del Vallès a llevant, seguint en una bona part el curs del torrent dels Alous, amb Sant Cugat del Vallès i, a ponent, pel torrent de Can Canyadell i el de Ca n’Esteper, termeneja amb Castellbisbal en un petit sector, al NW, que coincideix en part amb el torrent de Can Pidelasserra, limita amb el terme d’Ullastrell A migdia, per la riera de Rubí, el municipi confronta amb l’antiga quadra de Canals i amb la parròquia de Valldoreix, del municipi de Sant Cugat del Vallès De la riera de Rubí són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina