Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
Les poàcies o gramínies
Aspecte general, tipus d’inflorescències i parts de l’espigueta i de la flor de les poàcies o gramínies 1a Aspecte general d’una gramínia on s’aprecien els nusos i els entrenusos de la tija i la inflorescència terminal en espiga d’espiguetes 1b detall d’una lígula en el punt de separació de la beina i el limbe foliars 2 Diverses inflorescències a espiga b espiga d’espigues c panícula d espigues en disposició digitada e dues espigues asimètriques de Paspalum paspalodes 3 Estructura de l’espigueta a espigueta multiflora b espigueta uniflora 4 Esquema de l’estructura d’una espigueta amb dues…
florejar
Adornar, guarnir (alguna cosa) amb flors pintades, esculpides, etc.
liliaci | liliàcia
Ilja Hurník
Música
Compositor i pianista txec.
Estudià piano a Praga amb V Kurz 1939-45, i després ho feu al conservatori d’aquesta ciutat, amb I Štepánová 1945-48 A més estudià composició amb J Rídký i VAR Novák Aleshores ja havia fet alguns concerts de piano i havia publicat algunes peces per a aquest instrument, la primera quan només tenia onze anys Entre les composicions de la primera joventut destaca l’obra vocal, amb les peces Kvetiny 'Flors', 1941 i Slezské písne 'Cançons de Silèsia', 1946 En aquesta etapa les dues influències més importants foren la música popular txeca i L Janácek A partir del 1950 evolucionà cap a…
boraginàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per un centenar de gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies i sufrutescents, herbes i mates, de distribució gairebé cosmopolita, però centrada a la regió mediterrània i zones temperades.
Presenten fulles esparses, enteres i mancades d’estípules, generalment cobertes, igual com la tija, de pèls rígids flors pentàmeres, actinomorfes o, més rarament, zigomorfes, sovint agrupades en cincins, amb el gineceu format per dos carpels biovulats soldats, cadascun dels quals dividit en dues cavitats el fruit és en tetraqueni Algunes boraginàcies es cultiven com a ornamentals heliotropi , pel seu interès culinari borratja o per a l’obtenció de tints naturals Boraginàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alkanna tinctoria pota de colom , boleng roig Anchusa sp ancusa…
Rita

Santa Rita
Cristianisme
Mística italiana, coneguda també per Rita de Càssia.
Obligada a casar-se, no satisfeu el seu anhel de fer-se religiosa sinó al cap de divuit anys, quan, morts ja el marit i els dos fills, ingressà a les augustinianes de Cascia Diu la llegenda que a les portes de la mort, la santa digué a les seves germanes que només tenia desig d'olorar roses i de menjar figues Elles baixaren a l'hort i trobaren, en ple hivern, tots els rosers florits i les figueres carregades de figues La santa és des d'aleshores venerada per les dones velles i solteres com a advocada dels impossibles i com a patrona de les venedores ambulants de flors i les…
Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Façana de l' Acadèmia de Belles arts de Sant Carles , València
© Fototeca.cat
Institució dedicada a l’ensenyament de les arts, creada a València el 1753, amb el nom d’ Acadèmia de Santa Bàrbara
, gràcies a la iniciativa d’Ignasi i de Josep Vergara i amb l’ajuda d’alguns regidors del municipi.
Aquest cedí algunes sales desocupades de la universitat literària per a la seva installació El 1768 adoptà l’actual denominació per un privilegi del rei Carles III, el qual nomenà els seus professors “acadèmics de mèrit” Durant el s XVIII, als estudis d’escultura i pintura foren afegits l’estudi de flors, ornaments i altres dissenys adequats als teixits 1778 i l’ensenyament de l’arquitectura 1790 Fou reorganitzada el 1849 i el 1857 Consta de 27 membres numeraris Fou la més important de la Península després de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid Integrada al…
Jan Neruda
Literatura
Poeta i narrador txec.
Inicià la seva activitat de crític dramàtic el 1856 però, desillusionat pels fracassos passionals i afligit per la mort de la seva mare, es reclogué en la solitud, interrompuda només en ocasió d’algun viatge La seva figura adquirí relleu sobretot pels sis volums d’obra lírica Hřbitovní kvití ‘Flors sepulcrals’, 1867, Knihy veršu ‘Llibre de versos’, 1867, Písně kosmické ‘Cançons còsmiques’, 1878, Balady a romance ‘Balades i romanços’, 1878, Zpěvy páteční ‘Cants del divendres sant’, 1896, etc La seva poesia, madurada sota l’influx dels models romàntics germànics i bohemis, associa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina