Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
blatària
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, glabra, de fulles oblongues i dentades, amb la tija de 50 a 120 cm i flors grosses, agrupades en llarg raïm, solitàries, grogues amb la gorja violàcia, que viu a les clarianes dels boscs més o menys humits.
cipripedi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les orquidàcies, de 25 a 50 cm d’alçada, pubescent, amb quatre o cinc fulles ovatolanceolades, amplexicaules, i una flor gran, molt ornamental, de periant en gran part purpuri i label en forma d’esclop, groguenc, estriat de púrpura.
Viu a l’Europa central Les indicacions de la seva presència a Catalunya sembla que no responen a la realitat
coreòpside
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, originària de l’Amèrica del Nord, de fulles bipinnatisectes amb els segments linears, i de capítols amb el disc bru purpuri i amb les lígules grogues per la part terminal i vermelles purpúries per la part basal.
Les lígules són de diferent color en les varietats purpurea purpúries, marmorata amb taques brunes i sanguinea vermelles Ateny una alçària de 30 a 100 cm, però només de 15 a 20 cm en la varietat nana És plantada per llavor Serveix per a guarnir platabandes, vorades i tests La floració és estiuenca
bufassa
Botànica
Planta herbàcia biennal amb aspecte de card, de la família de les compostes, de grans fulles oblongues, de marge espinós, blanques i pubescents per sota i araneoses, tija robusta, de 50 a 150 cm, amb amples ales espinoses i capítols grossos, de flors purpúries i bràctees punxants.
Creix a les vores de parets i de camins, principalment a l’Europa mitjana
clavellina
Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…
cargola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 15 cm d’alçada, amb rabassa llenyosa i ramificada d’on parteixen rosetes de fulles molt dividides, piloses i glanduloses, i les tiges floríferes, amb flors —de 3 a 5— violàcies, grosses, llargament pedunculades.
Desprèn una olor forta viu en llocs rocallosos, sobretot de conglomerats, a la Serralada Prelitoral i als Pirineus
capferrada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que fa de 30 a 50 cm d’alçària, amb fulles lirades o pinnatipartides de color verd cendrós, i flors grogues disposades en capítols de receptacle globulós, revestit per bràctees flanquejades per un apèndix punxegut i ciliat.
Els fruits són aquenis Creix en camps de cereals i a llurs marges, a la regió mediterrània
safrà
fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
El massís de les Corberes
Un paisatge ben definitori de les Corberes, en aquest cas a la serra de Vingrau vinyes arrenglerades a les terres més planes i fèrtils, sota aspres muntanyes calcàries d’aspecte àrid Michel Cambrony El massís de les Corberes 113, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El paisatge era obert El bosc, rar, és limitat a alguns punts arrecerats i a les vores dels rius A la plana herbosa pasturaven grans ramats de bisons, urs i rinoceronts sobre els espadats calcaris i als altiplans vivien grups de muflons, isards i tars Aquesta extraordinària fauna existia a Catalunya, i…
La serra del Montsant
El congost de Fraguerau, que separa les serres del Montsant i de la Llena, és particularment atractiu per les espectaculars formes erosives de les roques conglomeràtiques Vegeu com el bosc de ribera ressegueix fidelment el curs del riu Montsant Jaume Orta La serra del Montsant 110, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, el Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén en direcció E/NE-W/SW al llarg de gairebé 20 km El seu vessant meridional s’aixeca altivament sobre el Priorat…