Resultats de la cerca

Cap d’una banda de divuit a trenta homes, es féu famós pels assassinats i per les provocacions contra el lloctinent de València, marquès d’Astorga i de San Román El camp d’actuació era la capital i l’Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques —que li proporcionaven queviures i cavalls— i a les localitats castellanes d’Utiel i de Cañete El 1666 el lloctinent féu publicar una crida per a la seva captura amb la mateixa finalitat la generalitat havia demanat a la reina governadora Marianna d’Àustria que disposés la collaboració de la justícia castellana Dos anys després, Artús…

Sorgit de l’Sfèric de Terrassa, jugà en el Club Patí Tordera, amb el qual fou subcampió de Lliga 1984, el CP Santutxu de Bilbao, l’Igualada Hoquei Club, el Castiglione d’Itàlia i l’Hoquei Club Sentmenat Com a entrenador, dirigí el Club Esportiu Arenys de Munt, el SHUM Maçanet en diverses etapes, el Cerdanyola Club d’Hoquei, el Llista Blava, la Unió Esportiva Horta, el Blanes Hoquei Club, amb el qual guanyà la Golden Cup 2007, el Follonica d’Itàlia, el Club Hoquei Lloret i el Patí Hoquei Club Sant Cugat durant la temporada 2015-16, molts d’ells a l’OK Lliga A partir del 2016 seguí…

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Membre fundador del Futbol Club Català 1899, del qual fou el primer tresorer, de seguida passà al Futbol Club Barcelona Debutà en el tercer partit de la història del club, el 26 de desembre de 1899 Jugava de mig ala, disputà 28 partits fins el 1902 i guanyà una Copa Macaya 1902 Després fitxà per l’Hispània AC 1902-03 i la Unió Atlètica Horta, club del qual es convertí en mecenes i on es retirà a quaranta anys Fou tresorer 1902-03, vocal 1931-32 i vicepresident 1931 del FC Barcelona Practicà l’atletisme i impulsà aquesta modalitat com a…

Formada al Club Bàsquet Santa Rosa de Lima Horta, debutà en la màxima categoria la temporada 1999-2000 després de proclamar-se campiona d’Europa cadet 1999 amb Espanya La temporada següent jugà al Baloncesto Ciudad de Burgos de la Lliga Femenina A continuació fitxà pel Rivas Futura de Madrid 2001-05, el CD Universidad de Còrdova 2005-06 i el CB Joventut Mariana de Sóller 2006-11, amb el qual ascendí a la màxima categoria el 2008 Inicià la temporada 2011-12 amb el CB Bons Aires Palma de la Lliga Femenina 2, però una vegada començada la temporada retornà al CB Joventut Mariana La…

Base, després d’uns anys al Grup Barna, s’incorporà a l’Universitari de Barcelona 1994-2000 i la temporada 1999-2000 fitxà pel CB Santa Rosa de Lima Horta de la primera divisió femenina estatal i, després de dues temporades a la màxima categoria, l’equip descendí La temporada 2003-04 fitxà per l’AD Cortegada de Vilagarcía de Arousa, on jugà tres temporades Posteriorment passà al Cadí la Seu d’Urgell 2006-08, on aconseguí en la seva primera temporada l’ascens a la màxima categoria L’any 2008 s’incorporà al CB Arxil i la temporada següent tornà a l’AD Cortegada, on alternà la…

La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de…

S'estèn des de la plana alluvial costanera la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part fins als contraforts de la serra de la Calderona cabeç Bord, 238 m alt, termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig , límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de secà…

S’estén des del Mondúber 840 m alt i el puntal dels Quatre Termes 584 m alt, inclosos a la muntanya de Xeresa , que accidenta tot el sector del terme a l’W del poble, fins a la zona de marjal propera a la costa platja de Xeresa , de la qual és separat per una franja del terme de Gandia La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs barranc de Xeresa i el de les Palmeres que davallen del Mondúber i que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, drenats, entre altres, per l’ escorredor de Xeresa termenal amb el municipi de Gandia El regadiu aprofita l’aigua de fonts i…