Resultats de la cerca
Es mostren 1839 resultats
Veneçuela 2017
Estat
L’espiral negativa de l’economia veneçolana va comportar, entre altres conseqüències, que escassegessin subministraments bàsics com la benzina El 2017 va ser un any molt difícil per a Veneçuela, a causa del conflicte polític i la polarització existent entre els partidaris del Govern i els de l’oposició, que es va complicar encara més per una doble disputa que va reforçar la crisi institucional que paralitza el país Els grups opositors, des que van guanyar les eleccions legislatives del final del 2015, es van proposar convocar un referèndum revocatori del mandat del president…
pla dels Avellans
Petita plana a l’alta vall de la Tet, entre els termes municipals de Bolquera (Alta Cerdanya) i la Llaguna (Capcir), dominada pel roc de la Calm al sud i pel roc d’Aude al nord.
Hi ha la central elèctrica del pla dels Avellans amb una producció mitjana anual de 20 000 000 kWh
Pere Joan Comes
Historiografia catalana
Canonge, arxiver i cronista.
És autor del Llibre d’algunes coses assenyalades 1583, redactat quan era un jove escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de Barcelona L’obra de Comes s’inicià amb una història del conseller en cap Joan Fiveller, i el dietari pròpiament dit és dividit en quatre llibres El primer comprèn del 1423 al 1462, i tracta dels fets ocorreguts des de la mort de Martí I, el regnat d’Alfons IV, la seva conquesta de Nàpols i l’enfrontament amb Gènova amb moltes referències a qüestions militars, com l’usatge Princeps namque , la mà armada i la formació de forces navals per a combatre…
Partido Republicano Nacional
Partit polític
Organització republicana existent entre el 1895 i el 1897.
Encapçalada a Espanya per Miguel Morayta, José de Carvajal i José Muro, intentà recompondre el republicanisme conservador i unitari després de la dissolució formal del Partit Possibilista per part d’Emilio Castelar A Catalunya, el gros de les redaccions periodístiques, dels comitès i dels centres i casinos possibilistes seguiren Morayta L’encarregat de defensar al Parlament el caràcter republicà del possibilisme fou el diputat manresà Emili Junoy Un cop estabilitzada la situació, al març de 1894 el nucli possibilista català encetà contactes per concretar una sortida comuna a la crisi…
febre groga
La febre groga a Barcelona (1821), en un gravat francès del s XIX
© Fototeca.cat
Patologia humana
Malaltia vírica aguda i febril, causada per un virus del tipus Flaviviridae transmès per la picada de mosquits de l’espècie Aedes aegypti.
Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera campanya de…
corredor d’orella
Història
Corredor que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació (grans, blat, peix, cera, teixits, productes de Llevant), en la negociació de lletres de canvi i en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i de mercaderies.
Segons llur especialitat rebien també el nom de corredor de vi, de blat, de grans, de Llevant , i sobretot de corredor de canvis , designació que esdevingué equivalent a corredor d’orella també era anomenat corredor de llotja Percebien corretatge del 0,5 i de l’1 per cent Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders, principalment a València 1392, a Barcelona 1426 i, en menor nombre, a Palma, Mallorca Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i, com els corredors de coll, depenien dels consells …
Convent de la Mercè o de Santa Caterina (Tortosa)
Art romànic
Es desconeix la data exacta i el lloc inicial d’establiment dels religiosos mercedaris a Tortosa Segons uns autors fou l’any 1230, mentre que altres apunten a una data posterior al 1244 Sigui com sigui, el cas és que l’any 1250 el bisbe i el capítol donaren als frares mercedaris una capella i un cementiri als afores de la ciutat, propers al convent de Sant Francesc, segons un document conservat a l’Arxiu Capitular Aquesta ubicació la confirmen i precisen Els Costums de Tortosa i un document de l’any 1340 que fa referència a la casa dels frares de Santa Caterina Pensem que l’edifici devia ser…
Sant Salvador (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Absis de l’església, on s’evidencia la diferència del parament entre la part baixa i la resta del mur ECSA - E Pablo L’església de Sant Salvador és situada al nord del nucli urbà de Santa Linya, molt a prop dels dipòsits municipals d’aigua Mapa 32-13327 Situació 31TCG178445 Per a arribar-hi, cal prendre a l’entrada del poble la carretera que surt a mà esquerra i que porta fins a l’estació de tren A l’alçada dels dipòsits, un trencall a la dreta mena a l’església, que és a tocar Història Tot i el seu indubtable origen romànic, no posseïm cap notícia històrica sobre…
Galceran de Requesens i de Santacoloma
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Lluís de Requesens i de Relat, seguí el camí patern al servei dels Trastàmara Es formà a la cort d’Alfons el Magnànim en l’ideologia absolutista preconitzada per la monarquia, circumstància que, unida a les seves qualitats de dirigent i a una forta ambició personal, explica la seva agressiva actitud contra la poderosa oligarquia de Barcelona La lluita s’inicià essent ell batlle general de Catalunya i amb èxit dels ciutadans honrats, que el tancaren a la presó 1435 Gràcies a una treva, se n'anà a Menorca, on implantà el sistema d’insaculació a les eleccions municipals 1435…
Dario Fo
Dario Fo
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral italià.
El 1953 abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre Amb la seva muller Franca Rame fundà el 1958 la primera companyia, i posteriorment, les de Nuova Scena 1968 i La Comune 1970 Més adepte de la tradició popular que no pas dels autors clàssics, el teatre de Fo incideix sempre en la crítica de l’autoritat església, estat, poder econòmic, etc des d’un punt de vista burlesc i paròdic i amb implicacions d’agitació Chi ruba un piede è fortunato in amore 1960, Settimo, ruba un po'meno 1964, La signora è da buttare 1967, Mistero buffo 1969, Morte accidentale di un anarchico 1970, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina