Resultats de la cerca

Neix a 396 m d’altitud, al peu dels relleus de Faucilles, entre l’altiplà de Langres i el vessant sud-occidental dels Vosges, els quals li envien l’aigua a través de l’Ognon i el Lanterne Corre en direcció N-S entre el Jura i el NE del Massís Central del primer rep les aigües pel Doubs, el principal afluent, i del segon pel Dheune, el Grosne i l’Azergues Passa per Chalon-sur-Saône, Mâcon i Lió, on conflueix al Roine És navegable en la seva major part el canal de l’Est l’uneix al Mosella i al Mosa,…

L’església parroquial, dedicada a sant Martí, és esmentada el 1002 l’actual edifici és romànic segle XII Prop seu hi ha, aturonades, les restes d’una fortificació medieval castell de les Escaules que defensava aquest sector de la vall Mig quilòmetre a l’est, al peu d’un saltant d’aigua del torrent de la Caula, al lloc anomenat església vella , hi ha les ruïnes de l’antic monestir de les Escaules Sant Martí de les Escaules , benedictí, de vida efímera, testimoniat entre el 814 i el 844, que tenia possessions a Boadella, Terrades, Subirats i Cantallops El 1980, en unes excavacions fetes prop…

Forma, amb el de Pessons, un circ compost, migpartit per un llindar lateral Conté un sol estany, i resta clos a llevant i xaloc pel port d'Envalira, els pics Blanc i Negre d’Envalira 2 816 m alt i el bony d’Envalira 2 645 m, i al nord pels relleus al peu dels quals hi ha el refugi d’Envalira Només a ponent resta badat cap al grau Roig, planell de 2 100-2 200 m alt, solcat per la Valira, procedent del circ de Pessons A causa de la seva altitud 2 200-2 400 m, roman despoblat Repartit entre la parròquia d’Encamp i el terreny de Concòrdia, conté bones pastures i és accessible des…

La cuirassa recobreix tot el cos, menys la regió de les antènules, i és integrada per sis plaques calcàries o més, bé que hi ha casos en què manquen El primer segment toràcic és unit al cap, mancat d’antenes i amb antènules molt reduïdes El tronc presenta sis parells d’apèndixs, i tenen circulació lacunar Són hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, o bé amb autofecundació El desenvolupament és indirecte, a través d’un naupli, un metanaupli i una cipris, que, després de modificar-se, es fixa en un substrat mitjançant les antènules i desenvolupa les plaques de la cuirassa Inclou molts…

El sector forestal 2 700 ha és ocupat per pins, alzines i matollar Les terres de conreu 900 ha representen el 25,7% del total El regadiu, que aprofita l’aigua del Tastavins, es limita a unes 50 ha hortalisses, cereals, patates i oliveres El secà és destinat a oliveres, ametllers, cereals i vinya Hi ha bestiar oví, avicultura i apicultura Hom explotava 1970 jaciments d’argila refractària Les activitats industrials derivades de l’agricultura complementen l’economia La vila 328 h agl 1981 627 m alt és al peu d’un tossal 798 m alt on hi ha l’ermita de Sant Rafael El lloc…

Al segle XVII els xeienes poblaven la zona central de l’actual Minnesota, i al segle XVIII foren desplaçats cap a l’oest pels europeus fins a l’alt Missouri, on adoptaren l’horticultura Al final del mateix segle, empesos pels dakotes, hagueren d’emigrar cap al SW, al peu de les muntanyes Rocalloses Wyoming i Colorado, on esdevingueren caçadors del bisó Vers la meitat del segle XIX es dividiren en dos grups els xeienes del nord uns 2000 individus el 1970, que habiten actualment una reserva de Montana, i els del sud uns 3000 el 1970, que, amb els arapahos, ocupen un territori d’…

Algunes berrugues desapareixen espontàniament d’altres són molt rebels Poden disseminar-se en el mateix subjecte per autoinoculació, quan es grata, i encomanar-se a altres persones per contacte directe o indirecte La berruga vulgar consisteix en una elevació bastant sortint, de mida variable entre la d’un punt i la d’un pèsol, la qual es presenta al dors de les mans i dels dits berruga vulgar rugosa o a la cara, al coll i prop dels orificis naturals berruga vulgar filiforme Una variant de la berruga vulgar és la berruga plantar , plana o suaument protuberant i molt dolorosa, que apareix a…

El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu , a Arsèguel Alt Urgell A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu 1982, Trobada amb els acordionistes del Pirineu 1987 i Rosa vermella, rosa galant 1989 El 1999 edità el primer volum de la collecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà El 1994 rebé el Premi Nacional de…

El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al…

Les petjades de Laetoli fins a tres individus caminant sobre un llit de cendres volcàniques constitueixen la prova més antiga de locomoció bípeda en homínids Estimacions de la cadència número de passos per minut en la locomoció dels autors de les petjades de Laetoli indiquen que aquests homínids caminaven mitjançant passos relativament curts Els dits grossos dels peus gairebé no divergeixen de la resta de dits Probablement, el taló contactava primer amb el substrat, seguit de la resta del peu, com succeeix en els humans actuals Aquesta forma bípeda relativament avançada contrasta…