Resultats de la cerca

Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993…

Els lacetans limitaven al nord amb els bergistans, a l’est amb els ausetans i els laietans, al sud amb els laietans i els cossetans i a l’oest amb els ilergets El nucli central correspon a la comarca del Bages, amb extensions cap a ponent, part de l’Anoia i del Solsonès, i possiblement la Segarra, puix que Ptolemeu considera que Iesso Guissona era dels lacetans Foren dels pobles que es distingiren per la resistència a l’ocupació romana, durant els primers temps de la conquesta, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans Foren sotmesos per Cató, el 195 aC No són…

Santa Maria de Colera és situada uns 200 m a ponent del monestir de Sant Quirze de colera Va ser la parròquia de la població que vivia escampada dins el terme del cenobi de Sant Quirc En l’acta de consagració del 1123 es parla del trasllat al monestir de Sant Quirc d’un altar dedicat a Santa Maria que es trobava a l’esglesiola fundada davant les portes del monestir És a dir, que abans del 1123 ja existia un petit temple sota l’advocació de la Mare de Déu, el qual aquest any es començà a reconstruir, i d’aquí la necessitat de traslladar-ne l’altar Interior de Santa Maria de Colera JoMV És un…

Llicenciat en teología i dret canònic per Salamanca i Roma, va rebre l’ordenació sacerdotal l’any 1948 Fou secretari del bisbe Narcís Jubany , vicari general del bisbat d’Urgell i delegat permanent de la mitra per a Andorra Durant 31 anys fou bisbe de Lleida  1968-99, i des d'aquest darrer any bisbe emèrit de Lleida En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se bisbat de Barbastre-Montsó Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada,…

Cursà estudis de filologia catalana i s’ha dedicat a la docència Actualment és professor a la Universitat de Lleida Inicià la seva trajectòria d’escriptor amb l’estudi La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Núria Perpinyà, premi Josep Vallverdú 1985 Continuà amb l’antologia de contes Narradors de ponent 1939-1987 1987, amb Emili Bayo En els darrers anys, ha fet incursió en l’àmbit poètic amb les obres Amb el temps a favor 2003, Del cel i de la terra 2003, La nit del caragol 2008,  Matèria elemental 2009, premi Maria Mercè Marçal i Obre les mans 2015, premi Ausiàs March de poesia…

La vila de Pena-roja s’emplaça als vessants de ponent del tossal de la Mola El lloc formà part durant l’edat mitjana de l’extens terme del castell de Mont-roig L’església parroquial de Santa Maria, erigida a la part baixa de la vila, és en l’actualitat un gran edifici barroc de tres naus i cúpula bastit entre el 1724 i el 1749 És molt probable que aquesta església sigui la successora de l’antiga parròquia de la població Una referència documental d’aquest temple podria trobar-se en la carta de poblament que l’any 1270 atorgà Álvaro Fernández, comanador d’Alcanyís i Mont-roig de l’…

La caseria d’Arques de Vilarrué, que fou una antiga quadra, és situada aigua amunt de Vilarrué, vers ponent d’aquest nucli Un dels primers esments documentals del lloc i de l’església, que gaudí de categoria parroquial, data de l’any 1013, quan el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà al monestir de Santa Maria d’Ovarra el vilar d’Arques amb el feu i la parròquia Una segona redacció d’aquest instrument, corresponent a una falsificació del segle XII, consigna, però, el feu d’Arques “cum ecclesia Sancte Marie que est fundata seu hedificata in prenominata villa de Archas” amb tots…

Era una de les parròquies del terme del castell de Castellví de Rosanes Documentada a partir del 1082, el 1103 Guillem Ramon I de Castellví infeudà a Volard Ramon de Rosanes el castell de Rosanes i tres parts de l’església de Sant Esteve Sesrovires El 1176 Guillem Ramon III en el seu testament deixà una mida d’ordi a l’església El 1484 s’atorgà llicència per a restaurar l’església, que estava ruïnosa Aquesta església, que tingué els altars de la Mare de Déu, Sant Valentí, Sant Sebastià, Sant Crist, Sant Roc, Sant Isidre, del Roser i Sant Nicolau, tenia un campanar exempt que a mitja alçada es…

El castell reial de Lleida disposava d’una capella dins els seus murs És probable que fos dedicada a Santa Maria L’església ocupava un sector de l’ala de ponent de la fortalesa, que fou destruïda en gran part el 1812 per l’explosió del polvorí Segons els plànols que s’han conservat, era un temple que tenia un cimbori octogonal sobre trompes Encara en subsistien vestigis a l’inici del segle XX Una de les primeres referències històriques de la capella de la Suda és de l’any 1279, en què, entre els que contribuïren a la dècima papal, consta B Gaufred, capellà de la capellanía del…

L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de…