Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Barberà del Vallès, d’una extensió de 8,31 km 2 i situat a banda i banda del Ripoll, confronta al N i al NW amb el municipi de Sabadell, al NE amb Santa Perpètua de Mogoda, al SE amb Montcada i Reixac, al S amb Ripollet i Cerdanyola i a l’W amb Badia del Vallès La fondalada del Ripoll travessa la part central del terme de NW a SE La part de ponent del terme és una plana essencialment urbana, dividida en dos vessants ben poc pronunciats, un cap al Ripoll i l’altre vers el Riu Sec Per l’interfluvi passa la carretera de Barcelona a Sabadell, fins ara eix…

Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del Molí, un dels…

Situació i presentació El municipi d’Algerri, de 54,32 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer Limita amb els termes d’Ivars de Noguera NW, Os de Balaguer NE, Castelló de Farfanya E i Albesa SE, i amb els segrianencs d’Almenar SW i Alfarràs W El territori d’Algerri s’estén a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, que fa de límit ponentí Comprèn dos sectors separats per la Serra Llarga, que accidenta el terme de llevant a ponent, l’altitud de la qual oscilla entre els 382 m, a la part més propera a la Noguera, i els 450, a la zona central, més elevada, sobre el poble mateix d’Algerri…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Lleida a l’W i al S, Bell-lloc d’Urgell Pla d’Urgell a l’E, Vilanova de la Barca al N i Corbins al NW S’estén del sector NE del pla segrianenc, a l’esquerra del Segre límit NW del terme, al sector de contacte entre les terrasses fluvials que segueixen el curs del riu tossal de la Nora i tossal d’Alcoletge, i la plana urgellesa, de la qual forma part el sector de llevant El poble i cap de municipi d’Alcoletge el topònim és islàmic, derivat d’ al-Kolai’a “el castellet” és l’únic nucli de població agrupada del terme Entre les partides cal…

Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…

Situació i presentació Es troba, a ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca, a l’interfluvi del Cinca límit occidental del terme i del Segre límit meridional, que conflueixen a l’extrem SW del territori l’Aiguabarreig, espai classificat en el PEIN Limita amb els municipis de la Granja d’Escarp S, Seròs E, Fraga N i Torrent de Cinca W, els dos últims pertanyents a la comarca del Baix Cinca El relleu és format per planes amb elevacions estretes i allargades perpendicularment al Cinca, d’escassa altitud La part de ponent i migdia del terme forma part de la zona fèrtil alluvial dels rius…

Situació i presentació El municipi de Ripollet, situat dins la Depressió Prelitoral, confronta al N amb el municipi de Barberà del Vallès a l’E i al S amb Montcada i Reixac, amb el qual terme fa, en part, de límit el riu Ripoll, i a l’W amb Cerdanyola del Vallès El pla de Ripollet, d’origen quaternari com tota la depressió, té una altitud mitjana d’uns 70 m, i la part més elevada és un turonet de 131 m al límit amb Barberà als Pinetons s’atenyen els 90 m d’altitud Travessa el terme de NW a SW el Ripoll El riu Sec voreja el límit meridional amb Cerdanyola i conflueix al Ripoll dins el municipi…

Situació i presentació El terme municipal de Golmés, que va pertànyer al Segrià fins a l’any 1988, es troba a llevant de Mollerussa, al sector de l’esquerra del Riu Corb, que passa a frec del límit septentrional del terme Les terres del S són regades per la Séquia Tercera del canal d’Urgell Limita amb els municipis de Vila-sana NW, Castellnou de Seana NE, Vilanova de Bellpuig SE, Miralcamp SW, Mollerussa i el Palau d’Anglesola W Els principals nuclis de població són el poble de Golmés, cap municipal, el raval de les Colònies, el disseminat dels Masos de la Figuera, les urbanitzacions de la…

El castell Les construccions que integren en l’actualitat el conjunt fortificat d’Ulldecona són les següents una torre cilíndrica, una torre principal de planta rectangular i l’església de la Mare de Déu dels Àngels Les tres edificacions se situen al sector sud-est del recinte i delimiten un segon recinte fortificat també, dins aquest mateix clos, i a part de les construccions esmentades, podem veure restes de murs dels antics habitatges i les ruïnes d’una altra torre quadrada, actualment reblerta de sediment, la qual té adossat un mur de maçoneria que enllaça amb l’únic bastió o torre de…

Raons de tipus històric i polític condicionen l’estudi i la descripció d’aquest art, que, de sempre, hom troba immergit en una falsa unitat anomenada art francès , on cal anar-lo a descobrir tot restaurant-ne el fet diferencial En rigor, hom pot establir que existeix, en efecte, un art occità molt notable i molt important i amb característiques pròpies fins al moment que és efectuada la plena incorporació del país a la corona francesa, a l’època del Renaixement A partir del s XVI es produeix, però, juntament amb l’esfondrament de l’autonomia occitana, la davallada de la producció artística…