Resultats de la cerca
Es mostren 1066 resultats
Castell de Comiols (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Vista del nivell inferior de la torre mestra del castell, de planta circular, amb algunes cases del poble deshabitat de Comiols a primer terme ECSA - J Bolòs El castell, del qual resta essencialment el nivell inferior de la torre mestra, és situat al cim d’un serrat, al costat del poble deshabitat de Comiols A banda i banda d’aquest promontori rocós i allargassat hi ha sengles espadats En un dels extrems hi ha l’església i en l’altre s’alça el castell entremig es devien estendre les casetes del poble medieval La finalitat d’aquest castell era, a més de controlar el poble i el seu…
Castell de Maldà
Art romànic
El castell de Maldà corona la vila que s’estén als seus peus, en una punta d’una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del Riu Corb, al nord Els Cardona, vescomtes d’Osona, foren els primers senyors feudals i els primers repobladors de Maldà i d’una extensa zona de pobles i termes entorn seu La possessió dels Cardona fou confirmada l’any 1082 per Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, comtes de Barcelona, en donar el castell de Maldà i el lloc i el castell de Maldanell a Ramon Folc I, vescomte de Cardona En fer testament el 1084 Ramon…
Títols nobiliaris atorgats pels Borbó a Catalunya
Casa del fabricant d’indianes JP Canals, baró de Vallroja, Barcelona, ASallent, 1783 MHCB / GS Els monarques de la dinastia dels Borbó, fins al rei Carles III inclòs, van concedir quaranta-un títols del regne a Catalunya vint marquesats, dos comtats, disset baronies i dues grandeses d’Espanya per a unir a títols del regne ja concedits De la mateixa manera que Felip II, de la dinastia dels Àustria, amb motiu de les Corts del 1599 va fer una copiosa promoció en els distints graus de nobles del Principat, també Felip IV després Felip V d’Espanya ascendí a la categoria de títols del regne…
la Palma de Cervelló

La Palma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a l’esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, afluent per l’esquerra de la de Cervelló, que neix al puig de les Agulles, dins el terme de Corbera de Llobregat.
Situació i presentació El municipi de la Palma de Cervelló, constituït a partir de la segregació aprovada al juliol del 1998 de part del territori del terme de Cervelló, té una extensió d’uns 5,47 km 2 Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil de 1936-39 la Palma ja havia estat un municipi independent El terme limita amb el de Cervelló S i E, amb Pallejà N i amb Corbera de Llobregat NW i W És situat als contraforts orientals de les serres d’Ordal i les màximes altituds, que volten els 350 m, es troben al sector sud-occidental El principal eix hidrogràfic del terme és la vall mitjana i…
Pujalt

Pujalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme de Pujalt, de 31,43 km 2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia…
Els Vilumara, a Barcelona
Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de comprovar les…
farga de destret
Història
Dret català
Als segles XII-XV, monopoli dels senyors jurisdiccionals, pel qual els habitants del terme d’un castell, una baronia o una quadra eren obligats a adquirir i a reparar les eines de treball a la farga del baró.
A vegades el servei de reparació era pagat mitjançant un cànon anual anomenat lloçol En algun cas, per especial concessió del baró, tingueren aquest dret senyors aloers, limitat, però, a llurs homes Generalment els barons arrendaven la farga a particulars o l’establien en emfiteusi Moltes universitats adquiriren aquest monopoli, que esdevingué una de les fonts d’ingressos d’alguns municipis, fins al decret de Nova Planta 1716
Torre Abadal
Història
Antiga quadra del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del sXIII, potser l’antiga torre d’Olorda, possessió, ja al sX, del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Hom l’ha identificada també amb una antiga torre Espigolera
Montesquiu
Despoblat
Despoblat i antiga quadra del municipi d’Àger (Noguera), al S de la vila, damunt la serra de Montesquiu (944 m alt.), que, juntament amb la serra de Montlleó, separa les valls d’Àger i del riu de Farfanya.
El castell fou fet erigir el 1066 per Arnau Mir de Tost el 1086 fou cedit al monestir d’Àger És esmentat encara al s XVII La seva església, que encara es conserva, és dedicada a sant Jaume
Sant Victorià d’Assan
Monestir
Monestir i antiga quadra del municipi d’El Pueyo de Araguás, a la Fova de Terrantona, al sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, vinculat al comtat de Ribagorça i, fins al començament del s XIV, a Catalunya.
Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n, cosa que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina