Casa del fabricant d’indianes J.P. Canals, baró de Vallroja, Barcelona, A.Sallent, 1783.
MHCB / G.S.
Els monarques de la dinastia dels Borbó, fins al rei Carles III inclòs, van concedir quaranta-un títols del regne a Catalunya: vint marquesats, dos comtats, disset baronies i dues grandeses d’Espanya per a unir a títols del regne ja concedits.
De la mateixa manera que Felip II, de la dinastia dels Àustria, amb motiu de les Corts del 1599 va fer una copiosa promoció en els distints graus de nobles del Principat, també Felip IV (després Felip V d’Espanya) ascendí a la categoria de títols del regne nombrosos nobles catalans, principalment durant les Corts de l’any 1702. A més d’aquests quaranta-un títols del regne, els primers sobirans borbònics concediren igualment un gran nombre de privilegis nobiliaris de noble del Principat de Catalunya, de cavaller del Principat de Catalunya, i de Ciutadà Honrat de Barcelona, els tres privilegis d’ennobliment més comuns a Catalunya que constituïen l’anomenada noblesa no titulada, molt cobejada per les famílies de burgesos i de pagesos benestants.
Felip IV (V d’Espanya), el primer monarca borbònic, va concedir la grandesa d’Espanya, l’any 1701, al primer marquès de Castelldosrius, Manuel d’Oms de Santapau, òlim de Sentmenat i de Lanuza, i el 1703, al sisè comte de Peralada, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí.
El 1702 va atorgar deu marquesats i dos comtats. Els marquesats foren: el d’Alfarràs, a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors; el d’Argençola, a Jeroni de Rocabertí i d’Argençola; el de Benavent, a Martí de Sabater i Sanz de Latrás-Agullana; el de Cartellà, a Pere de Cartellà, òlim Desbac i de Cartellà; el de Castellbell, a Josep d’Amat i de Planella; el de Ciutadilla, a Josep de Meca-Caçador i de Cartellà; el de Gironella, a Josep d’Agulló-Pinós i de Pinós; el de Llupià, a Carles de Llupià i de Roger; el de Moja, a Ramon de Copons i de Grimau; i el de Santa Maria de Barberà, a Josep-Galceran de Pinós i de Rocabertí. Els comtats foren: el de Rocamartí, a Francesc Comes i Torró; i el de Vallcabra, a Cristòfor de Potau i Oller.
El 1703 només va concedir dos marquesats: el d’Aimeric, a Bernat d’Aímeric-Cruïlles de Santapau i d’Oluja; i el de la Floresta, a Antoni de Potau-Moles i Ferreró.
El 1716 va crear el marquesat de Castellmeià per a Francesc de Junyent i de Marimon. El 1728 confirmà, en l’aplicació de les disposicions de la Pau de Viena, la baronia d’Esponellà, atorgada per l’arxiduc Carles d’Àustria a Gaspar de Berard i de Cortiada.
Ja en 1742 va confirmar (en realitat fou concessió) la baronia de Les a Francesc Cao de Benós i de Peguilham. I finalment, el 1746, sis mesos abans de morir, concedí el marquesat de Puerto Nuevo a Josep Francesc d’Alòs i de Rius.
Ferran VI, rei d’Espanya entre el 1746 i el 1759, només creà dos marquesats: el de Llo, el 1752, a favor de Josep-Francesc de Móra i Catà; i el de la Quadra, el 1757, per a Lluís de Carbonell i Ferràs, a qui ja el 1750 havia fet baró de Guia Reial.
Va confirmar també, el 1747, la baronia de Rocafort de Queralt a Antoni d’Armengol i d’Aimeric; concedí la de Maials, l’any 1754, a Procopi-Francesc de Bassecourt i de Thieulane, i el 1755 confirmà la de l’Albi a Francesc Galceran de Cartellà-Sabastida, òlim d’Ardena i de Fonts.
Carles III, rei d’Espanya entre el 1759 i el 1788, va crear quatre marquesats: el 1760, el de Bellet de Mianes, a favor de Vicenç de Bellet i Marco; el 1767, el de la Manresana, per a Ramon-Ignasi de Copons de la Manresana i d’Ivorra; el de Palmerola, per a Francesc Xavier Despujol i d’Alemany-Descatllar; i el quart, el 1770, a favor de Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera, amb la denominació de marquès del Castell de Torrent.
Concedí sis baronies: la de Jures Reials, el 1760, a favor de Marià-Francesc de Moixó i de Maranyosa; el 1764 la de Sant Miquel de Pera, per a Antoni de Vallgornera, òlim de Llunes i Bosc de Platraver; també el 1764, la de Sendes, a Josep Gramunt i Navarro; el 1770 la de Sarraí, per a Francesc-Jeroni de Prats-Mates i Ruíz de Llano; el 1771, la de la Blava, a Bernat de Martí i de Prat-Reixac; i el 1780, la de la Vallroja, a Joan-Pau Canals i Martí. Va reconèixer, també, altres cinc baronies: la d’Eroles, el 1761, a Maria de Borrell i de Copons; la de Maldà i Maldanell, el 1766, a favor de Rafael d’Amat i de Cortada; la de Blancafort, el 1772, a Francesc de Santgenís i Pocurull; la de Canyelles, el 1776, per a Maria Raimunda de Minguella i de Cortada; i la de Savassona, el 1784, a Antoni de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i de Brossa.