Resultats de la cerca
Es mostren 3868 resultats
la campana d’Osca
Història
Nom amb què és coneguda la llegenda segons la qual Ramir II d’Aragó, dit el Monjo, hauria convocat els nobles més rebels del regne amb l’anunci que feia fer una campana que se sentiria per tots els seus dominis.
A mesura que anaven arribant els hauria fet entrar d’un en un en una cambra on tot seguit eren decapitats La llegenda, potser inspirada en la matança del pou de Toledo contada per ibn al-Qūṭiyya, apareix per primera vegada ~1366 a la Crònica dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Es devia formar, però, abans en relació amb la mort de Pero Ahonés 1226 És possible que hagués constituït el tema d’una cançó de gesta aragonesa d’un cicle entorn de la batalla de Fraga La base històrica de la llegenda hauria estat la repressió empresa al començament del 1136 per Ramir II després de la…
Torrell de Reus
Editorial
Empresa editorial iniciada per Salvador Torrell i Eulàlia el 1946.
Tingué com a antecedent la Llibreria Nacional i Estrangera, de Reus 1932-39, que publicà quinze volums, entre els quals la primera versió catalana de Climats , d’André Maurois Ha publicat més de dos-cents títols, entre els quals Cartas a un joven poeta , de Rilke l’únic en llengua no catalana i Ésser en el món , el primer llibre de Manuel de Pedrolo El tema preferit ha estat la poesia Els nou primers volums de l’Associació d’Estudis Reusencs 1952-54 aparegueren sota la seva cura Des del 1952 ha dedicat una atenció especial als goigs i n’ha editat diversos centenars Hi destaquen…
Sebastià Sans i Bori
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes diverses i…
,
Hans Sachs
Literatura alemanya
Música
Mestre cantaire i poeta alemany.
Fill d’un sastre, és el representant més notable de la literatura burgesa alemanya del s XVI Poeta líric i dramàtic, fou partidari de Luter, en honor del qual compongué Die wittembergische Nachtigall ‘El rossinyol de Wittemberg’, 1523 Conegut també com a narrador i autor teatral, les seves obres arrelen en el món petitburgès de la seva ciutat El tema del carnestoltes apareix tot sovint en les seves comèdies, com Das Hofgesind der Venus ‘La cort de Venus’, 1517, Der schwangere Bauer ‘El pagès prenyat’, 1544 i Der fahrende Schüler im Paradies ‘El goliard en el paradís’, 1550…
Gabriel Rodríguez
Economia
Economista.
El 1848 es graduà d’enginyer de mines i fou professor de l’Escuela de Ingenieros de Madrid, i el 1872 es llicencià en dret Fou diputat 1869 i senador 1871 per Puerto Rico, i membre fundador de la Sociedad Abolicionista Española, oposada a l’esclavitud a les colònies En el terreny econòmic es mostrà lliurecanvista, i donà cicles de conferències a l’Ateneo de Madrid, com Libertad de comercio curs 1857-58, La reforma aduanera 1864-65, etc, algunes de les quals foren publicades També fou musicògraf fou un dels primers introductors de les òperes de Mozart a Madrid i donà conferències de tema…
Birgitta Trotzig

Birgitta Trotzig (1960)
Literatura sueca
Novel·lista sueca.
Convertida al catolicisme, les seves novelles reflecteixen la influència, entre d’altres, de Dostojevskij, JP Jacobsen i dels escriptors catòlics francesos Casada amb l'escultor Ulf Trotzig, residiren a París entre el 1955 i el 1972 El tema central dels seus escrits és el sofriment de la humanitat De la seva obra cal destacar De utsatta ‘Els desemparats’, 1957 situada com altres novelles seves a Escània —a la Kristianstad del segle XVII tot just conquerida pels suecs— Levande och döda ‘Vius i morts’, 1964, Sveket ‘La traïció’, 1966 i Sjuckomen ‘La malaltia’, 1978 La seva novella…
Italo Svevo
Literatura italiana
Pseudònim d’Ettore Schmitz, escriptor italià.
Fou amic i admirador de JJoyce Les seves dues primeres novelles, Una vita 1892 i Senilità 1898, amb les quals intentà sense èxit professionalitzar-se com a escriptor, contenen ja els trets principals de la seva narrativa el tema de la vellesa, sobretot com a estat d’ànim, el de la sensació de fracàs de l’home dominat pels instints L’estil analític i introspectiu és una constant de la seva obra, de la qual cal destacar, especialment, La coscienza di Zeno 1923 Pòstumament hom publicà les novelles La novella del buon vecchio e della bella fanciulla 1929 i Corto viaggio sentimentale…
Antonio García Gutiérrez
Teatre
Dramaturg.
Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic El 1865 ingressà a l’Academia Española L’èxit del seu drama El trovador 1836 marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi 1853, però no tingué continuïtat en obres successives El paje, 1837 El rey monje , 1837 Simón Bocanegra , 1843 etc Venganza catalana 1864 i Juan Lorenzo 1865 superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en vers Un…
Naum Gabo
Escultura
Escultor rus, naturalitzat nord-americà (1952).
El seu nom veritable és Naum Pevsner Promotor del constructivisme , després d’haver experimentat el cubisme, el 1914 n'establí les bases A Moscou, freqüentà el cercle de Tatlin S'establí a Berlín amb motiu de l’exposició d’art rus a la galeria Van Diemen 1922 Anà a residir a París 1932-36, on participà en el moviment Abstraction-Création , a la Gran Bretanya i als EUA Ha treballat el seu art, profundament original i conseqüent amb els principis establerts en el seu Manifest Realista 1922, amb pulcritud i amb una renovació de materials constant, i el tema és un motiu per a la…
iòdel
Música
Forma de cant pròpia dels Alps, especialment del Tirol, en la qual s’alternen de manera ràpida la veu de cap (o el falset) i la veu de pit.
La melodia consisteix principalment en arpegis dels acords de tònica i dominant amb 7a i també amb 9a En moltes obres de compositors austríacs es poden trobar allusions al iòdel, per exemple en els valsos de la família Strauss Però no sols en la música de dansa, sinó també en simfonies i en la música de cambra el segon tema del primer moviment de la Simfonia núm 6 , ’Pastoral', de Beetho-ven compàs 67 i següents està escrit clarament amb l’estil d’un iòdel Les característiques del iòdel no es troben només a les regions europees esmentades, sinó que es poden trobar també en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina