Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
holisme
Antropologia
Aproximació teòrica a l’estudi de les societats que considera que el tot no és el resultat de la suma de les seves parts.
S'oposa a l'individualisme metodològic, i és propi del funcionalisme i de l'estructuralisme
reflexivitat
Sociologia
Consciència que hom té que tota forma de coneixement —fins i tot el coneixement sociològic— està condicionat per unes determinades circumstàncies històriques i socials.
El coneixement és, doncs, un producte social La sociologia del coneixement estudia, precisament, les condicions socials del saber
etnomusicologia
Música
Branca de la musicologia que estudia la música primitiva i tradicional de tot el món i la música culta de les civilitzacions no europees.
Aparegué a mitjan s XIX i al seu sorgiment contribuïren, d’una banda, els contactes amb cultures exòtiques a conseqüència de l’expansió europea i, d’altra banda, l’interès pel folklore de les nacions i pobles europeus característic del Romanticisme En un principi, els seus conreadors provenien de camps molt diversos antropologia, música, psicologia, etc i, de fet, encara avui conserva aquest caràcter multidisciplinari No obstant això, no s’establí com a disciplina independent fins el 1886, en tant que “musicologia comparada” El 1950 JKunst li donà el seu nom actual Entre els pioners de l’…
defens
Dret
A Andorra, acció de privar que el bestiar públic pugui pasturar en un predi o, en tot cas, que pugui pasturar sense pagar indemnització.
Des del 1893 el Consell de les Valls tendeix a posar les terres en defens o en guarda i sostreure-les, per tant, al dret de pastura per tal que llurs posseïdors ascendeixin a la plena propietat Una forma de defens és la declaració d’un bosc públic com a bosc de vedat
confort
Absència de tot allò que pot constituir una molèstia o incomoditat material, disposició de les coses adreçades a fornir un benestar físic més gran.
aerodinàmica
Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes de la mateixa secció però de diferents perfils aerodinàmics
© fototeca.cat
Física
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).
El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments subsònics si el cos…
cèl·lula T8 supressora
Biologia
Immunologia
Subtipus de limfòcit T que desconnecta la resposta immunitària tot interactuant amb els diferents tipus cel·lulars implicats (cèl·lules B, plasmàtiques i T4, macròfags, etc).
bitxac
Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al cim de les…
gorra de cop
Lligadura de palla, pròpia dels infants, amb un sortint de secció semicircular tot al voltant per a evitar de rebre cops al cap; capçana.
entrada
Esport
En el basquetbol, penetració d’un jugador que té controlada la pilota cap a la cistella adversària tot esquivant l’acció defensiva dels contraris.