Resultats de la cerca

Situació Vista del costat nord-est, única part visible d’aquest edifici, envoltat per altres construccions tardanes ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és situada, totalment envoltada d’edificacions que només deixen lliure la seva façana nord, al veïnat de Sisquer, sobre la carretera de Sorribes a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 34–11253 Situació 31TCG740786 Història El castell de Sanctum Romanum vinculat al topònim de la vall de Lavansa, com el castell d’Ossera, i amb el castell de Josa, és esmentat l’any 1107, en el conveni signat per Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn amb l’extrem de llevant i l’absis tapats per una capella tardana i la casa rectoral J Recarens Aquesta església, centre d’un veïnat amb el mateix nom, es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal d’Arbúcies Mapa L37-13332 Situació 31TDG529327 A la carretera GE-543 d’Arbúcies a Coll de Ravell, uns metres abans d’arribar a la gasolinera, al cim del coll, surt una carretera particular que en uns 2,5 km mena a l’església JRR Història D’ençà del 878 es coneixen algunes referències al lloc de Cerdans, gràcies als…

Situació L’antic casal de la Joeria és situat dins el terme municipal de Sant Gregori i pertany al poble i la parròquia de Domeny Mapa L38-13333 Situació 31TDG817490 S’hi accedeix per la carretera de Girona a Sant Gregori, on des del punt quilomètric 4 surt a mà dreta una pista que mena directament al mas MLIR Història Tot i que en l’actualitat consta l’existència de dos masos, dits la Joeria Grossa i la Joeria Petita, les referències documentals antigues tan sols fan esment al primer Consta, segons un document sense data, però que cal situar entre els anys 1462-66, que el bisbe de Girona,…

Els múllids, una altra de les grans famílies dels perciformes, són peixos lleugerament allargats i una mica comprimits, amb escates grans i força decídues a tot el cos destaca el perfil del cap, lleument o marcadament abrupte, i l’existència a l’extrem de la mandíbula d’un parell de barbes llargues, mòbils i articulades a la base Els ulls se situen molt amunt del cap, prop del perfil cefàlic Les dents són diminutes i no es diferencien en forma de canines, incisives i molars revesteixen el vòmer i els palatins, però no el maxillar superior Aquests peixos tenen dues aletes dorsals ben…

Joan Hernández Pijuan Barcelona, 1931, que ja hem trobat en el grup Sílex, va fer la seva primera exposició individual a Mataró el 1955 L’Informalisme el va viure a París l’any 1957 L’espai del quadre, els seus límits i el dinamisme del gest indicaven el sentit d’una recerca que el 1959 va donar a la posteritat la Pintura , ara al Museu Balaguer de Vilanova o, el 1963, el Paisatge vertical La força del moviment es trobava concentrada en un punt i explotava a partir d’un focus irradiador Entre el 1965 i el 1967 va interpretar natures mortes amb objectes i, a partir del 1972,…

La contribució resistent d’una pantalla es verifica fonamentalment en la direcció de la seva dimensió principal en planta, essent negligible la contribució en la direcció perpendicular al seu plànol És habitual coŀlocar conjunts de pantalles i combinar-ne l’orientació, de manera que resultin eficients davant de forces horitzontals que actuïn segons totes les direccions possibles

L’assecat resulta econòmic, però els teixits resten estirats i lluents Hom hi acobla actualment mecanismes compensadors de les tensions, per tal d’evitar aquests defectes A fi que els aprests no s’adhereixen ni formin crostes sobre els bombos, aquests són recoberts de tefló

Hom dóna aquesta inclinació a la mànega per tal d’estabilitzar la marxa del vehicle a alta velocitat i afavorir l’autoalineació de les rodes

Els mictofiformes constitueixen un grup de peixos molt ampli, que comprèn més de 400 espècies marines, totes pròpies dels ambients mesopelàgics A més de fotòfors, tenen els radis de les aletes segmentats i usualment presenten aleta adiposa i les aletes ventrals inserides en posició abdominal Hi ha diversos trets morfològics que els distingeixen dels salmoniformes i altres grups afins, entre els quals cal citar el desplaçament del maxillar, que fa que la mandíbula superior no sigui protràctil, i el tancament del conducte pneumàtic, que els transforma en peixos fisoclists a més, presenten…