Resultats de la cerca
Es mostren 45043 resultats
Sant Joan d’Alacant
L’església de Sant Joan d’Alacant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als plans meridionals litorals valencians, a l’horta d’Alacant, que presenta un glacis en suau rost vers la propera costa de l’E.
El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del Montnegre els…
ports de Morella
Conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del sistema ibèric valencià.
Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que sofriren una sedimentació…
Benissa
Benissa La catedral de la Marina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al sector nord-oriental de la comarca, a la partió d’aigües entre les conques dels rius de Gorgos i d’Algar.
El terme és accidentat per la serra Llarga, a l’oest, i la serra de Bèrnia, al sud, i comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera El 32% del territori és ocupat per pinedes i matollars, aprofitats com a pastures L’agricultura és gairebé totalment de secà 1 846 ha, i comprèn principalment vinya, dedicada a la producció de raïm de vi i panses, ametllers, garrofers i oliveres La propietat de la terra és molt repartida 90% de les explotacions tenen menys de 5 ha A més de les activitats industrials derivades de l’agricultura alcohol,…
els Aspres
Vista de la part alta dels Aspres
© Fototeca.cat
Zona muntanyosa al SW del Rosselló limitada al N pel Riberal, a l’W pel Conflent i al S pel Vallespir, constituïda per les formacions terminals paleozoiques de la zona axial pirinenca i el seu contacte amb la plana rossellonesa del Terciari superior que en aquest lloc forma una sèrie de plataformes seques (d’aquí el seu nom) aixecades entre els 40 i els 140 m d’altitud a causa de moviments tectònics recents.
La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà, entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava 1964 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que produeix vi de qualitat superior el vi dolç…
Anna

Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística.
Es troba a la zona de transició entre els contraforts més orientals del Caroig i la Costera El Montot separa aquest municipi de la Ribera Alta El terme és drenat pel riu de Sallent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna El naixement d’aigua més important és el de l’ albufera d’Anna on és practicada la pesca de barbs, carpes i anguiles, el qual, amb un cabal de 24000 l per minut, és l’origen d’aquesta llacuna El regadiu, que aprofita l’aigua de diverses fonts i de l’albufera, ocupa 450 ha i es troba en constant extensió hom hi conrea taronges, hortalisses i tabac El secà gairebé 1000…
cova d’Altamira
Representació d’un bisó a les parets de la cova d’Altamira
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Cova
Cova situada prop de Santillana del Mar, Cantàbria. Forma part d’un dels conjunts més importants fins ara coneguts de pintures rupestres del Paleolític superior.
Descoberta el 1869, fou estudiada per primera vegada per Marcelino de Sautuola el 1879 provocà una gran discussió sobre l’autenticitat de les pintures, aleshores una novetat, i no fou unànimement acceptada fins vint anys després, arran de descobertes similars a França Els primers estudis de ressonància internacional foren fets aleshores per Émile Cartailhac i Henri Breuil El conjunt de pintures més destacat es troba al sostre de la galeria situada a uns 30 m a l’esquerra de l’entrada hi ha representacions d’animals quaternaris, bisons, cavalls, cérvols, senglars, etc, descrits de manera…
s’Albufera d’Alcúdia
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls al NW de la badia d’Alcúdia, dins els municipis d’Alcúdia, Muro i sa Pobla (Mallorca).
Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km Alimentada per torrents diversos el d’Almadrà i el de Sant Miquel i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar La vegetació és típica de maresma salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc i té una gran riquesa ornitològica flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co obtingué la concessió per a emprendre…
Gant
El centre històric de la ciutat de Gant
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província de Flandes Oriental, Bèlgica, a l’aiguabarreig dels rius Escalda i Leie.
És travessada per braços i canals del Leie i resta enllaçada per canals navegables amb Bruges i amb Oostende El port, unit amb la mar del Nord pel canal de Terneuzen, recull el tràfic fluvial del rerepaís Les àrees suburbanes de l’est són dedicades a oficines i a habitatges obrers a la vella ciutat interior hi ha el centre administratiu És una ciutat industrial, amb fàbriques tèxtils, metallúrgiques, químiques, alimentàries i d’automòbils Hi ha una refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Rijksuniversiteit te Gent, fundada el 1817 La història L’origen…
tresor públic
Economia
Dret administratiu
Departament de l’administració pública d’un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d’administració amb relació a la caixa de l’estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques
.
El tresor públic té en diversos països —com és ara l’Estat espanyol o els EUA— el privilegi d’emissió de la moneda metàllica dins el límits que assenyalen les respectives legislacions Les operacions que efectua el tresor públic com a caixer de l’estat exerceixen una influència en el circuit monetari El tresor públic intervé en la recaptació d’imposts, la distribució de la despesa pública, la política d’endeutament de l’estat —emissió i reemborsament del deute públic, crèdit del banc central—, els moviments de les reserves de caixa de l’estat, etc L’emissió de deute públic afecta…
sentència
Dret processal
Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.
D’acord amb l’ordre jurisdiccional dels tribunals, n'hi ha de civils, de penals, del contenciós administratiu, de jurisdicció eclesiàstica, militar, etc La sentència de la jurisdicció ordinària consta primerament d’un encapçalament amb indicació del lloc, de la data, del jutge o del tribunal que la dicta, del nom i les circumstàncies dels contendents, dels noms dels advocats i dels procuradors i, en cas d’un tribunal collegiat, del nom del magistrat ponent Segueix, després, la part dels resultants amb la relació de les pretensions de les parts i la pràctica de la prova en les…