Resultats de la cerca
Es mostren 3020 resultats
Lleó XIII

Lleo XIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Vincenzo Gioacchino Pecci en esdevenir papa (1878-1903).
Elegit en circumstàncies difícils per a l’Església la qüestió romana, el capitalisme i el socialisme, el cientisme, el colonialisme, les lluites entre cristians de diferents tendències polítiques, amb la seva actitud tolerant es distingí dels seus immediats antecessors Gregori XVI i Pius IX i contribuí a reconciliar els catòlics amb els governs liberals L’encíclica Cum multa 1882 desautoritzà la intransigència dels integristes a Espanya A França patrocinà el famós ralliement dels catòlics al règim republicà, en l’encíclica Au milieu des sollicitudes 1892 A Alemanya…
polifonia
Música
Música que combina diverses veus o parts vocals simultànies però independents.
El nom, a la Grècia antiga, significava un conjunt de veus o de parts instrumentals, sense jutjar la natura de llur relació En els seus inicis, la polifonia occidental era molt semblant a la practicada en les civilitzacions primitives que avui estudien els etnomusicòlegs En la seva forma culta i escrita, les primeres pràctiques musicals polifòniques daten del segle IX La primera forma musical és l' organum o diafonia En una segona etapa aparegué el discant, basat en el moviment contrari de les veus La innovació següent fou el motet, o combinació de melodies amb texts independents…
cel·la
Història
Durant l’alta edat mitjana, petit monestir independent, lligat només al bisbe o senyor del lloc.
Consistia en una petita església, que tenia adossada una habitació per al monjo, construïda a vegades en un pis superior Als comtats catalans sembla que n'hi hagué a la zona d’Urgell Balestui, el 823, al Pallars Sobirà, a la Cerdanya cella comtal de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfret, el 815, a la vall de la Molina A Barcelona i a Manresa sembla que hom l’anomenà també monistrol monasteriolum A partir de l’època carolíngia la cella passà a dependre d’un monestir com a residència d’un o més monjos, als quals era sovint confiada la collita dels fruits i rèdits de les terres propietat del…
germanisme
Lingüística i sociolingüística
Element de les llengües germàniques passat a un altre idioma.
Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al segle V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots…
caraisme
Judaisme
Branca del judaisme que proclama la lliure interpretació de la Bíblia i rebutja la tradició rabínica i oral (Mišnà i Talmud).
El moviment aparegué a Pèrsia al segle VIII amb ‘Anan ben Dawid, els seguidors del qual s’anomenaren ananites La seva doctrina fou consolidada per Binyamin de Nähāvänd segle IX, autor del primer llibre d’observances que donà el nom definitiu de caraisme de l’hebreu qara’ , ‘recitar’ Famosos per l’austeritat de llurs costums i per l’observança estricta de les prescripcions de l’Antic Testament, els caraïtes sofriren constantment els atacs del judaisme ortodox Sa‘adya ben Yosef Abraham ibn Dā‘ūd Yěhudà ben Yosef ibn ‘Ezra Yosef ibn Ferrusel S’estengueren de Pèrsia a Palestina i,…
ars antiqua
Música
Primer període de l’escola polifònica occidental mesurada (segles XII i XIII).
Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou homòfon fins a la fi del segle…
Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92
Esport general
Consorci format per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el govern central de l’estat i el Comitè Olímpic Espanyol (COE), que tingué com a finalitat l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Constituït el 13 de març de 1987 d’acord amb la carta olímpica, fou presidit per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i en fou conseller delegat Josep Miquel Abad, càrrec des del qual dirigí l’organització dels Jocs El seu màxim òrgan de govern era l’assemblea general formada per més de cent persones representants de les quatre institucions que integraven el consorci olímpic L’organigrama s’establí en divisions o comissions de treball, com són planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i televisió,…
,
Jaspert de Barberà
Història
Militar
Militar procedent de la zona de les Corberes, fronterera entre Catalunya i Occitània.
L’any 1223 lluità al servei del comte de Rosselló Nunó Sanç contra Guillem de Montcada, en defensa de Perpinyà, i el 1229 es destacà en la conquesta de Mallorca Adepte del catarisme, detingut per la inquisició i condemnat, només aconseguí d’escapar-se'n gràcies a l’ajut de poderosos amics rossellonesos Fins el 1246 no obtingué del bisbe d’Elna l’absolució, confirmada per Innocenci IV el 1247, a instància del rei Jaume I Tanmateix, no abandonà la seva ideologia Des del 1242 prengué a les seves mans el govern del vescomtat de Fenolleda, en nom de l’hereu Hug de Fenollet Els francesos procuraren…
Santa Maria de Càrcer o del Mar o dels Masos (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Aquesta cella monàstica és documentada des del segle IX Segons un precepte de Carles el Calb de l’any 844, la “ cellula que dicitur Carcer sita juxta maris magni littora ” pertanyia al monestir de Sant Medir, precedent de Santa Maria d’Amer Un altre precepte del mateix rei, de l’any 860, confirma la “ cellula que dicitur Carcer ” al mateix monestir També apareix esmentada en un altre precepte de Carles el Simple, a favor de Sant Medir, de l’any 922 L’església fou dedicada a sant Pere i a santa Maria, com demostren les notícies que hi ha al respecte, de l’any 899 “sa net us Petrus…
Castell i muralles de Bàscara
Art romànic
No hi ha gairebé notícies directes de l’existència d’un castell a Bàscara, vila que depenia, des d’almenys el segle IX, dels bisbes de Girona La possessió d’aquesta població fou molt discutida ja a l’alta edat mitjana i, així mateix, al llarg de la restant època medieval i àdhuc posteriorment, a causa de la seva situació, que féu que Bàscara tingués un paper estratègic considerable Segons Josep Pella i Forgas Historia del Ampurdán , Barcelona 1883, pàg 507, el comte Hug d’Empúries atacà, l’any 1225, el castell de Bàscara A la baixa edat mitjana, aquesta població, que tingué un paper…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina