Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
El cranc senyal, l’altre invasor americà
Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…
vermell turc
Química
Colorant al mordent constituït per una laca de color roig, resultant del tractament de l’alitzarina amb l’hidròxid d’alumini.
blanc | blanca
Tecnologia
Dit del color que adquireixen alguns metalls ja roents, un cop passat el roig en superar una temperatura de 1 300°C.
rifampicina
Farmàcia
Substància que es presenta en forma de pólvores d’un color roig bru, soluble en l’aigua, cloroform i alcohol metílic.
És un bactericida emprat contra bacteris grampositius i contra Mycobacterium tuberculosis La seva activitat no és afectada per les variacions de pH Alguns estafilococs hi són resistents Té alguns efectes secundaris com ara mareig i vòmits i una hepatotoxicitat reduïda
Kamares
Ceràmica cretenca del minoic mitjà decorada amb motius geomètrics i ornaments abstractes pintats de color blanc o roig sobre fons negre.
El nom procedeix de la gruta de Kamares, al vessant sud del mont Ida, a Creta
Vietcong
Nom (‘vietnamita roig’) amb el qual hom designava el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam del Sud i els seus membres.
Inicialment tingué un sentit despectiu, però després es popularitzà arreu del món
Conjunt troglodític de Sorta (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquest notable hàbitat troglodític, arrecerat sota unes impressionants balmes ECSA - A Roig Detall d’un mur i l’espitllera del sector fortificat que defensava l’entrada d’aquest enigmàtic poblat ECSA - A Roig Les ruïnes del conjunt troglodític de Sorta es troben en una de les cavitats que s’obren a les cingleres que s’alcen, en un front de 500 m, per sobre del poble de Serradell Mapa 33-11252 Situació 31TCG269829 Per accedir a les coves cal sortir de Serradell pel camí del Portal i seguir el camí que passa per sobre la Font Gran Des d’aquí el…
les Sogues
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Sogues) del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell).
Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades El culte es constata des del s XIV El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641 Hi ha…
Torredarques
Municipi
Municipi del Matarranya, al SW de la comarca, al límit amb els Ports (frontera històrica entre els regnes de València i d’Aragó), constituït pel Montnegrell (943 m alt), el prat d’Aragó (877 m alt) i la Cogulla (1 153 m alt).
La major part del terme pertany a la conca del Bergantes límit nord-occidental el drenen, a més, el barranc de Montnegrell i la rambleta de Torredarques límit septentrional, afluents per la dreta d’aquest riu, al qual s’uneix, conjuntament, al molí del Xorrador, al mateix indret on el Bergantes deixa el País Valencià L’extrem sud-oriental, el més muntanyós, és drenat pel barranc d’Entrefort o riera de Mont-roig, tributari del Tastavins Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar Hom conrea, al secà, cereals, ametllers i oliveres el regadiu, que aprofita l’aigua de la…
Font-rabiosa
Municipi
Municipi del Capcir, estès entre els contraforts septentrionals del massís del Carlit i la plana al·luvial de l’Aude.
El terme és drenat pel riu de Galba límit amb el terme de Formiguera i pel riu Tort límit amb el de Puigbaladó Hi ha grans extensions de bosc pi negre, pi roig i faig que ha estat explotat des de sempre i és una de les seves bases econòmiques La superfície agrícola és de 117 ha, la majoria de prats i pastures els cereals ocupen 9 ha sègol i les hortalisses 4 ha patates La cria de bestiar, molt tradicional, comprèn 95 caps de bestiar boví i 300 d’oví Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar Des de l’inici del s XX 232 h la població és en un procés de davallada constant 72 h 1982…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina