Resultats de la cerca

Aragonès, canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d’Osca el 1486 En qualitat de tal, topà amb l’inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Joan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma Féu condemnar més d’un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots

Era fill de Maties Muntadas i Font Mort el seu pare, ell i els seus germans fundaren l’empresa L’Espanya Industrial 1847 Defensà les activitats proteccionistes formà part de la junta del Banc de Barcelona i de la dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa i a Pamplona El 1869 formà part d’una comissió d’industrials i de comerciants que aplegaren recursos per a reprimir la insurrecció cubana Foren fills seus Maties Muntadas i Rovira i Manuel Muntadas i Rovira Barcelona s XIX — s XX, escriptor, autor de Balades wagnerianes 1910 i Probable origen català de les llegendes del Sant…

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i…

Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884

Estudià magisteri a Saragossa i posteriorment fou professor a escoles de diverses poblacions, especialment de Madrid El 1938 fou nomenat secretari general d’Instrucció Pública del govern republicà El 1939 s’hagué d’exiliar a Mèxic, on fou catedràtic a la Escuela Nacional de Maestros i a la Universidad Nacional Autónoma El seu treball teòric es centrà en el valor suprem del mestre com a agent de l’educació i element d’organització i en el valor espiritual de l’educació Dirigí, entre d’altres, les obres Metodología general de la enseñanza 1949 i Organización escolar 1954

Al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380 El rei Joan I el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392 l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí Es casà amb Isabel d’Alagó

El 1398 obtingué del rei el mer i mixt imperi sobre els llocs de Trasobares, Aguarón i Talmega Elegida abadessa del monestir de Trasobares, en fou confirmada el 1404 pel seu parent, el papa Benet XIII, i fou dispensada de la seva minoritat El 1413 es fugà amb el seu parent Antonio de Luna y de Xèrica, del qual tingué un fill Urgellista fervent, capitanejà la defensa del castell de Loarre Empresonada després de la rendició, aconseguí de fugir-ne Els seus béns foren confiscats, el monestir, excepte l’església, fou arrasat i les monges foren traslladades a convents de Calataiud i Saragossa…

Mercedari 1650, fou comanador dels convents de Tarassona i Saragossa i general de l’orde El 1701, com a president del braç eclesiàstic, donà la benvinguda al rei Felip V, i participà en la cort de 1701-02 A la cort de 1705-06 es mostrà partidari fervent del rei arxiduc Carles III, el qual casà el 1708 Propagà el culte a sant Ramon Nonat i a sant Pere Ermengol Escriví una Regula et constitutiones 1692 i un Bullarium 1697 de l’orde mercedari, així com un Catecismo y explicación de la doctrina cristiana 1704 i alguns escrits pastorals en català

Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc

Explotà una important xarxa de ferrocarrils, formada tant per les seves línies Segòvia-Medina del Campo, Villalba-Segòvia, Osca-Jaca i per les construïdes per la Comisión de Ferrocarriles Transpirenaicos del Estado Ripoll-Puigcerdà, Lleida-Balaguer, Jaca-Canfranc, com per les línies de les companyies que absorbí Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, Ferrocarril Silla-Cullera, Ferrocarril de l’Est d’Espanya, Ferrocarril de Tudela a Bilbao i Ferrocarrils d’Astúries, Galícia i…