Resultats de la cerca
Es mostren 2940 resultats
Istanbul
El port de la ciutat d’Istanbul, centre cultural i comercial de Turquia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’il d’Istanbul, a la regió de Màrmara (Turquia).
Istanbul és la ciutat més gran de l’estat, el seu centre cultural i comercial i el port més important Té indústries mecàniques, químiques i tèxtils i manufactures del tabac Hi ha universitat i té aeroport internacional Yesiköy Correspon a l’antiga Constantinoble , capital de l’imperi Bizantí i de l’imperi Otomà, rang que perdé en ésser constituïda Ankara , el 1923, capital de la moderna Turquia El nom és la deformació de l’expressió grega εις τhν πόλιν ‘cap a la ciutat’ El Bòsfor, la mar de Màrmara i el Corn d’Or divideixen la ciutat en tres parts, dues a Europa i una a Àsia El vell…
Sant Miquel (Balaguer)
Art romànic
Les probables restes de l’antiga església romànica de Sant Miquel es troben situades a la planta baixa del campanar octogonal de l’actual església parroquial, gòtica, de Santa Maria Major La historiografia local ha relacionat sempre aquesta església amb l’existència d’una antiga mesquita que, igual que les altres de Balaguer, fou cristianitzada amb la conquesta, i posada sota l’advocació de sant Miquel No hi ha ni notícies documentals ni arqueològiques que avalin aquesta hipòtesi, però podria ser possible per dues raons bàsiques La primera és la probable existència en aquest indret d’un barri…
Romanov
Família que donà nom a una dinastia que regnà a Rússia des del 1613 fins a la Revolució del 1917.
El genearca conegut és Andrej Ivanovič Kobyla o Kambila , un boiar moscovita del regnat del gran príncep Ivan I de Moscòvia mort el 1341 El seu fill F’odor Andrejevič fou anomenat Koška ‘el Gat’ i els seus descendents es cognomenaren Koškin i es dividiren en diverses línies Un net de F’odor, Zakharija , fou avi d’un Roman Jurevič mort el 1543, els descendents del qual es cognomenaren Romanov La filla de Roman, Anastàsia Romanov morta el 1560, fou la primera muller del tsar Ivan IV de Rússia i germana de Nikita Romanov mort el 1585, que fou el president del consell de regència del tsar Teodor…
Pere Alberc i Ferrament
Música
Cristianisme
Compositor i organista.
Vida i obra Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar rendibilitat al…
, ,
ducat paria de Vendôme
Història
Territori francès erigit el 1515, sobre el seu comtat de Vendôme, a favor de Carles de Borbó-Vendôme (mort el 1537).
El fill i successor d’aquest esdevingué rei Antoni I de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana III, i foren pares del tercer duc, que esdevingué rei Enric IV de França, el qual cedí el ducat el 1598 al seu fill legitimat de Gabrielle d’Estrées, Cèsar de Borbó-Vendôme mort el 1665, que fou governador de Bretanya i Borgonya i es distingí en la lluita contra els hugonots, i el 1655 vencé una esquadra castellana davant Barcelona Fou succeït pel seu fill Lluís de Borbó-Vendôme, i aquest també pel seu fill Lluís Josep de Borbó-Vendôme, que en vida del pare fou duc de Penthièvre, i a la seva…
Coix
Panoràmica de la plana deltaica del Segura-Vinalopó amb Coix a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana deltaica del Segura-Vinalopó, al peu de la Serra de Callosa, des del vèrtex (568 m alt.) de la qual davalla vers el nord fins a la plana (20 m) al límit amb el camp de la Murada oriolà.
La part més baixa i ben regada per la séquia de Coix , filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura, o per aigua elevada s’allarga vers el nord-est Les terres conreades ocupen gairebé tot el territori d’aquestes, un 50% és de secà, en el qual dominen les figueres, que s’enfilen per les barrancades de la serra hi ha també cereals i garrofers El regadiu és dedicat a l’horticultura hi ha també arbres fruiters, amb 21 ha de palmeres Les úniques activitats industrials són l’explotació de pedreres de calcària marmòria i l’elaboració, en decadència, del cànem, que hom expedeix a…
Antoni de Moragas i Gallissà
Arquitectura
Arquitecte.
Nebot del també arquitecte Antoni M Gallissà Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps Inquiet i amb…
Joaquim Balcells i Pinto

Joaquim Balcells i Pinto
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i professor.
El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També hi establí l’…
,
Sant Miquel de Mont-roig del Camp
Art romànic
El lloc de Mont-roig és esmentat per primera vegada com un dels límits del Camp de Tarragona, l’any 1118, en què Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà al bisbe Oleguer la ciutat i el Camp de Tarragona L’església parroquial de Monte Rubeo apareix consignada anys més tard, en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Mont-roig hi contribuí amb 75 sous L’església parroquial de Mont-roig del Camp, al final del segle XV, era de collació de la dignitat de l’hospitaler, senyor de…
Sant Andreu del Far (Dosrius)
Art romànic
Antiga parròquia rural situada dalt la serra del Far o del Corredor, que és un sector de la Serralada Litoral És la part més alta i septentrional del terme, al peu de la pista que va del coll de Can Bordoi, en la carretera de Llinars a Mataró, al santuari del Corredor Es troba prop de Can Guinart, i l’edifici actual és d’estil gòtic tardà refet al segle XVI o a l’inici del XVII, de planta de creu llatina i un massís campanar adossat a la façana La documentació més antiga l’anomena Sant Andreu de Bona conjuncta entre el 1164 i avançat el segle XVI, i del Far o d’Alfar del 1630 en endavant nom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina