Resultats de la cerca
Es mostren 3012 resultats
Esbart Català de Dansaires
Dansa i ball
Folklore
Entitat dedicada a l’estudi, la difusió i el foment de la pràctica de la dansa i els costums tradicionals catalans, fundada el 1907 a Barcelona.
Fou el primer grup en el seu gènere, i tingué els precedents en la primera exhibició de dansa tradicional catalana celebrada el 1902 a Vic, i en el primer premi de dansa popular convocat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1905 Fundat amb el nom d’Esbart de Dansaires per Aureli Capmany i Rafael Tudó, l’any següent aquest hi protagonitzà una escissió amb el nom actual, que el 1909 passà a ser dirigida per Capmany fins el 1917 Joan Amades , que en fou director en 1925-26, collaborà estretament amb l’entitat amb la publicació de diversos llibres Amb gran èxit de públic i participació…
Entre Còrdova i Roma. 950-987
Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder Per una banda amb Còrdova, llavors un dels principals centres de civilització de l’occident mediterrani, i l’altra amb Roma, capital d…
Col·loquis d’història del monaquisme català
Historiografia catalana
Conjunt de quatre trobades celebrades entre el 1966 i el 1978, amb l’objectiu d’estudiar el monaquisme als Països Catalans, especialment durant l’Edat Mitjana.
En la seva organització hi exercí un paper decisiu Eufemià Fort i Cogul El primer colloqui, celebrat a Santes Creus 1966, fou convocat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir l’elaboració del Monasticon Cataloniae Hi participaren nombrosos catedràtics i professors universitaris, com Eufemià Fort i Cogul, Josep M Casas i Homs, Miquel Coll i Alentorn, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jaume Sobrequés i Callicó i Manuel Riu i Riu També hi prengueren part Antoni Pladevall, alguns investigadors vinculats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de…
Francesc Xavier Dorca i Parra
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia
Escriptor, filòsof, erudit, historiador de l’Església i eclesiàstic.
Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la…
, ,
Metodologia per a l’estudi de la repressió
Exhumació del cadàver d’un dels 48 presoners polítics afusellats al gener del 1939 al santuari de Santa Maria del Collell, Sant Ferriol, 1939 AF/AHC La consulta dels registres civils secció de defuncions de totes les poblacions de Catalunya permet d’elaborar una primera relació de víctimes de repressió amb la data del traspàs, i també ens permet conèixer la identitat de la majoria de les víctimes, així com l’edat, el lloc d’origen i el de residència, la professió, l’estat civil, la causa de la mort i, sovint, el lloc i l’hora En el cas de persones assassinades, és a dir, que foren víctimes de…
secretari judicial
Dret processal
Funcionari públic, que forma part del personal de l’administració de justícia, encarregat de donar fe dels actes i les diligències d’un tribunal.
Integrat en el cos de secretaris judicials, pot ésser secretari de sala , si actua en els tribunals collegiats, o secretari judicial , si actua en jutjats de primera instància i d’instrucció, jutjats del contenciós administratiu, del social, de menors o de vigilància penitenciària Ultra l’obligació d’actuari, té el càrrec d’arxiver d’expedients, assisteix els jutges i els tribunals en l’exercici de llurs funcions i és cap directe del personal auxiliar de la secretaria
contenciós | contenciosa
Dret
Dit de l’assumpte sotmès a la decisió dels tribunals en forma de litigi, en contraposició als actes governatius i als de jurisdicció voluntària.
capella reial
Arquitectura
Església o capella que formava part dels palaus reials a tota l’Europa medieval, per a la celebració dels actes religiosos de la cort.
La Sainte-Chapelle del palau reial de París, enriquida per Lluís IX, fou imitada a les corts d’altres països Els diversos palaus dels reis de Catalunya-Aragó tingueren les capelles corresponents, regides per les ordinacions del rei Pere III 1344 sobre les festivitats a celebrar i la riquesa del culte, amb retaules imatjats d’argent, pallis de drap d’or historiat, creus d’argent o cristall, reliquiaris, etc Es conserven la capella del Palau Reial Major de Barcelona Santa Àgata, la del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, la de l'Almudaina de Mallorca Santa Anna i la del palau de l'…
resistència
Dret
Delicte consistent en l’oposició o rebel·lia, manifestada amb actes externs, a un agent de l’autoritat en el compliment de les seves obligacions.
il·locució
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a locució i perlocució, dimensió dels actes de parla que en determina la intenció comunicativa (en qualitat d’asseveració, promesa, petició, etc.).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina