Resultats de la cerca
Es mostren 1812 resultats
muses
Música
Mitologia
Éssers de la mitologia grega, representades com a figures femenines i considerades divinitats inspiradores del cant, la dansa o la poesia.
Descrites com una mena de nimfes aquàtiques, les muses eren filles, segons Hesíode, de Zeus i Mnemòsine, i habitaven les fonts i els rius Sembla que a l’origen les muses podrien haver estat éssers zoomòrfics, que en la tradició grega estan vinculats al més enllà Aquesta hipòtesi tindria com a principal argument la gran importància del cant, la poesia i la dansa en els rituals fúnebres Seguint aquesta teoria, posteriorment, aquests éssers s’haurien antropomorfitzat i haurien ampliat la seva influència a totes les creacions que són producte de l’esperit L’etimologia de la paraula ’musa’ és…
música de l’Àfrica khoisànida
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica khoisànida, territori inclòs, bàsicament, en els actuals estats d’Angola, Botswana, Namíbia, Zàmbia, Sud-àfrica, zones habitades pels pobles khoikhoi (hotentots) i san (boiximans), els habitants més antics de l’Àfrica austral i oriental.
Al llarg dels darrers deu millennis, les poblacions khoisànides foren empeses, des del nord i l’oest, per poblacions negroides de llengua bantú i procedència centreafricana cap al desert de Kalahari Els khoikhois, pastors que vivien per tota l’Àfrica austral, foren desposseïts durant el segle XVII de les seves terres pels holandesos, que actuaren des del sud, i més tard delmats per la verola Esclavitzats, es barrejaren, entre d’altres, amb els holandesos griqua i amb els bantús cape colored Els sans, almenys des del segle XV i fins al segle XIX, s’establiren com a caçadors recollectors en…
patent
Dret administratiu
Certificat que atorga l’estat pel qual es reconeix el dret a utilitzar en exclusiva un invent i comercialitzar i vendre els objectes fabricats o la introducció d’un procediment per a la fabricació d’un producte desconegut en el país..
Castelló de la Ribera
Castelló de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta.
Situat a la plana alluvial estesa a la riba dreta del Xúquer límit septentrional del terme, a la seva confluència amb el riu d’Albaida que el travessa en direcció SE-NW i constitueix la via natural de comunicació amb Xàtiva i accidentat al S per petits turons el Castellet, 151 m alt, fortificat en època islàmica coberts de matoll 300 ha L’agricultura, gairebé tota de regadiu 1650 ha, és una de les principals activitats econòmiques aprofita les aigües del Xúquer a través de la séquia d’Escalona dita també séquia de Castelló , i també per la séquia de l’Énova, derivada del riu d’…
Fernando Guillén Gallego

Fernando Guillén Gallego
© Academia del Cine
Cinematografia
Teatre
Actor.
Començà estudis de dret però es decantà pel teatre Debutà l'any 1952, i actuà en les companyies de Conchita Montes i de Fernando Fernán Gómez, i malgrat que fou conegut sobretot pel cinema i la televisió no abandonà mai la carrera teatral, de la qual es va retirar l'any 2008 Des del 1950 actuà en sèries de televisió i en telefilms, que li donaren una gran projecció Destacaren, sobretot, les interpretacions a Estudio 1 1966-2000, La saga de los Rius 1976-77, per la qual rebé el TP de Oro, La huella del crimen 1985, Brigada Central 1989 i Hospital Central 2002-03 Bé que havia debutat en el…
tractat de Corbeil
Història
Acord signat a Corbeil (Illa de França) entre els representants de Lluís IX de França i els de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Aquest es decidí a pactar-hi davant la pressió de França sobre els territoris occitans i àdhuc catalans, i a causa de la situació desfavorable per a Catalunya creada per la mort de Ramon Berenguer V de Provença 1245, pel casament de la seva filla, Beatriu de Provença, amb Carles d’Anjou, germà de Lluís IX, i per la mort de Ramon VII de Tolosa 1249 Com a procuradors catalans Jaume I nomenà Arnau, bisbe de Barcelona, Guillem, prior de Cornellà, i el lloctinent de Montpeller, Guillem de Rocafull, els quals anaren a Corbeil, on l’11 de maig de 1258 foren signats dos pactes un de relatiu al…
Pa negre

Fotograma de la pel·lícula Pa negre
© Festival Internacional de Cine de Donostia
Cinematografia
Novel·la d’Emili Teixidor, publicada l’any 2003.
Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una contemplació dual —viva i propera, però alhora…
,
Castell de Valls
Art romànic
Aquest castell era situat a l’extrem nord-est del perímetre murallat de la vila Fou un dels dos nuclis fundacionals de Valls, juntament amb l’església de Sant Joan En l’actualitat, sols la plaça coneguda amb el nom de “Pati del Castell” en recorda el seu emplaçament El castell de Valls tenia jurisdicció sobre tot l’actual terme municipal de la població i per tant sobre les partides de Picamoixons, Masmolets, Espinavessa i Fontscaldes Doldellops, on s’establí una granja de Poblet, fou motiu de disputes amb aquest monestir cistercenc El topònim “Valls” sota la forma Vallis o Vallibus és…
Sant Martí de Canoà (Prada)
Art romànic
Situació Petita església, avui dins una finca particular, que presenta a l’absis una decoració de lesenes i arcuacions cegues ECSA - A Roura L’antiga església de Sant Martí és uns 500 m al nord de la vila de Prada, molt propera a la riba dreta de la Tet, tocant a un càmping i dins una propietat privada Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 23” N - Long 2° 25’ 15” E La finca on és situada l’església romànica de Sant Martí és al peu de la carretera N-116, que un cop deixant Prada es dirigeix vers Marquixanes El temple és envoltat d’un jardí amb xiprers, que li donen un aire atraient Per a visitar-…
Sant Vicenç de Vilalta (Targasona)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església, que tingué consideració de parròquia, amb l’absis que conserva la seva finestra axial ECSA - LI Claver, J Cruanyes I E Romea Les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Vicenç són prop del mas i antic poble de Vilalta, emplaçats a ponent del poble de Targasona Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 59” N - Long 1° 58’ 10” E A 1 km escàs de Targasona per la carretera d’Angostrina surt a mà dreta una pista que mena, en menys de 2 km, al mas Vilalta, prop de l’església RMAE Història Al segle XII, el lloc de Vilalta disposava d’una parròquia pròpia, dedicada a sant Vicenç…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina