Resultats de la cerca

Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa El 1858 hi…

Essent escolà de la capella de música de Balaguer, estudià música amb Francesc Coma A quinze anys inicià estudis d’orgue a Lleida amb Magí Puntí, amb qui feu també contrapunt Es traslladà després a Barcelona, on estudià amb A Rius Durant un breu període de temps dirigí la capella de música de la catedral, llavors sota el magisteri de Josep Sancho i Marraco, amb qui és de suposar que també realitzà estudis Posteriorment dugué a terme una llarga carrera com a concertista de piano mentre n’exercia el magisteri L’any 1876 emigrà cap a Costa Rica, on exercí d’organista i…

Pel febrer del 1397 s’incorporà a la capella de Maria de Luna, juntament amb alguns membres de l’antiga capella de Joan I de Catalunya-Aragó En tornar Martí I a Catalunya pel maig del 1397, Gracià passà al seu servei, en el qual romangué fins a la mort del monarca Entre el 1413 i el 1429 estigué a la capella d’Alfons el Magnànim A més de les tres prebendes de què gaudia a la diòcesi de Tours, al febrer del 1404 el rei Martí sollicità que li fos concedit un benefici a Tortosa, i al març del 1425 el rei Alfons obtingué per a ell el nomenament de rector d’…

Germà del també compositor Giovanni Bernardino Nanino Es formà com a nen cantor a la catedral de Vallerano Fou deixeble de Palestrina, a qui succeí com a mestre de capella de Santa Maria Maggiore, a Roma, l’any 1567 Entre el 1575 i el 1577 ocupà el mateix càrrec a Sant Lluís dels Francesos, també a Roma Després passà a formar part del cor de la capella papal com a tenor i es mantingué en aquest lloc fins al moment de la seva mort A partir del 1591, quan el seu germà fou nomenat mestre de capella de Sant Lluís dels Francesos, continuà mantenint alguns…

Estudià a Itàlia amb G Tartini, el pare Martini i JA Hasse Recomanat per aquest darrer, el 1764 fou nomenat compositor de música sacra a la cort de Dresden, de la qual esdevingué mestre de capella dos anys més tard El 1777 fou cridat a Estocolm per a reorganitzar la capella i fundar una òpera nacional, propòsit que inspirà Gustaf Wasa 1786, obra fortament influïda per l' opéra-ballet francesa i que fou considerada fins ben entrat el segle XIX com l’òpera nacional sueca Després d’una breu estada a Copenhaguen com a compositor i director d’orquestra 1785-86, tornà a…

Es formà a la catedral de Verona, probablement al costat de Biagio Marini Ordenat de sacerdot l’any 1531, entre el 1542 i el 1546 estigué al servei de la capella musical milanesa del governador, el marquès Alfonso d’Ávalos L’any 1547 retornà a Verona, on residí fins el 1563 Durant aquest temps ocupà els càrrecs de mestre de capella de l’Accademia Filarmonica 1551 i de la catedral a partir del 1554 L’any 1563 fou cridat a responsabilitzar-se del magisteri de capella de la catedral de Milà, càrrec en el qual es mantingué fins el 1572 Després del seu pas…

Inicià els estudis musicals amb P Marzola, mestre de capella a la catedral de Ferrara, i els continuà del 1768 al 1774 al Conservatori de Nàpols Durant els anys següents es traslladà primer a Roma, i després a França Passà dos anys a Marsella abans d’anar a París, on fou mestre de capella i de cant del duc de Penthièvre A la capital francesa, el 1779 estrenà l’òpera L’école de la jeunesse al Théâtre-Italien El 1783 es traslladà durant uns quants mesos a Sant Petersburg, a la cort del gran duc Pau de Rússia, on oferí tres concerts, en un dels quals presentà l’oratori…

El 1756, any en què fou ordenat de sacerdot i nomenat mestre de capella de la catedral d’Orleans, fou estrenat un magníficat escrit per ell Participà en les competicions organitzades pel Concert Spirituel, i hi guanyà el primer premi amb el motet Super flumina Babylonis 1768 L’any següent esdevingué mestre de capella de l’església dels Sants Innocents de París fins que el 1775 fou nomenat sotsdirector de la capella reial Aquest mateix any, la seva Missa Brevis fou interpretada a la catedral de Reims amb motiu de la coronació de Lluís XVI, que el 1780 el…

El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per MR de Lalande, N Bernier, A Campra i CH Hubert Després de la mort de Lalande 1726 i Bernier 1734, però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu…

Arribà a la ciutat de Mèxic el 1756, amb el seguici del virrei Gràcies a la marquesa de Las Amarillas -esposa del virrei- les autoritats de la catedral l’acceptaren com a clavicembalista i compositor sense examen d’accés ni oposicions, només per a l’acompanyament del Miserere del dimecres de Setmana Santa El 1757 fou nomenat ajudant del mestre de capella, Ignacio Jerusalem, i substitut d’organista Més tard fou mestre dels infants cantors de la catedral i rebé l’encàrrec d’escriure diverses composicions L’any següent accedí al càrrec de mestre de capella La mort de…