Resultats de la cerca

Fou catedràtic de filosofia a Cervera i de Sagrada Escriptura a Barcelona, i fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica de Barcelona 1815 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Ciències Naturals de Barcelona Bon coneixedor de la Sagrada Escriptura, la física i la cosmografia, publicà articles en El Europeo i la Memoria acerca de la conformidad del sistema copérnico con la Sagrada Escritura 1821, i escriví el tractat Tablas de pesos, monedas y medidas de Castilla, Cataluña y de los romanos, griegos y hebreos , que restà incomplet

Diplomat per la Universitat de Budapest 1902 i per la de Göttingen 1908, ensenyà ciències aeronàutiques a Aquisgrà 1912-21 i aerodinàmica al CIT California Institut of Technology i dirigí el Guggenheim Aeronautical Laboratory del CIT a Pasadena 1930-49 Fou conseller científic de les forces armades dels EUA i membre important de la NACA Féu estudis de mecànica de fluids, aerotermodinàmica i elasticitat, i dissenyà unes peces perfilades filets Karman que, muntades a la unió de l’ala amb el fusellatge, disminueixen considerablement llur interacció aerodinàmica constant de Von…

Fill de Jordi Rubió i Balaguer Doctorat en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona Fou director de l’Aquàrium i del Laboratori de Blanes de l' Institut d'Investigacions Pesqueres  1961-86 Especialitzat en biologia marina de la Mediterrània occidental i en tecnologia pesquera Autor, entre altres, de Contribución al estudio de la fauna bentónica del litoral de Blanes 1971, Recolección y primera descripción de esponjas 1973, Contribución a la fauna de esponjas del litoral catalán 1981 També és coautor de La pesca en España I Cataluña 1955

Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940 S'especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves De les seves obres es destaca Introducción al estudio del plancton marino 1950, en collaboració amb RMargalef Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca desplegà una tasca important de divulgació científica en collegis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència

Es doctorà 1949 a la Universitat Tècnica de Budapest, i després d’ocupar diversos càrrecs universitaris 1949-54 fou director del centre per a la recerca química de l’Acadèmia de Ciències hongaresa 1954-56 El 1956 emigrà al Canadà, on treballà en diversos laboratoris i universitats 1957-65 Posteriorment 1965 anà als Estats Units, on fou professor a la University of Southern California 1977 Des del 1991 ocupà el càrrec de director de l’Hydrocarbon Research Institute El 1994 li fou concedit el premi Nobel de química per haver demostrat l’existència dels carbocations

Es graduà l’any 1980 pel Williams College de Massachusetts i es doctorà l’any 1985 per la Universitat de Harvard Després de realitzar estudis postdoctorals ha estat professor a les universitats de Princeton 1987-90, Berkeley 1990-97 i, des del 1997, Harvard Ha treballat en el camp de la dinàmica complexa, una branca de la teoria del caos, demostrant el caràcter hiperbòlic d’una part del “grup Mandelbrot” Ha rebut el premi Salem 1991 i la Medalla Fields 1998 L’any 2007 fou elegit membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències

Format a la Sorbona, fou professor d’etnografia a la Universitat de Neuchâtel 1912-15, on reorganitzà el museu etnogràfic 1914 S'interessà per la realitat social tal com es manifestava en els medis rurals, el seu únic camp d’investigació Per a ell, l’etnologia, com les ciències naturals, té per objecte l’estudi dels fets vius, bé que estudiats dins el medi social en què es desenvolupen, concepció oposada a la sociologia oficial i al mètode històric La seva preocupació fou de conèixer el folklore francès no estudiat fins aleshores

Pertanyent al cercle de Varsòvia i professor de la Universitat d’aquesta ciutat, emigrà als EUA, on fou professor a Berkeley Especialitzat en problemes sintàctics i semàntics, elaborà una lògica polivalent i féu importants aportacions a la teoria de la mesura i a la metamatemàtica A més dels seus nombrosos articles, cal destacar O logice matematycznej i metodzie dedukcyjnej ‘Introducció a la lògica i a la metodologia de les ciències deductives’, 1936, Undecidable Theories ‘Teories indecidibles’, 1953, en collaboració amb AMostowsky i RMRobinson, Logic semantics, Mathematics 1956…

Doctor en farmàcia Catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Granada i posteriorment a la de Barcelona, on presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts A instàncies de la diputació provincial de Barcelona elaborà un informe científic sobre la conveniència de plantar ceps americans, resistents a la filloxera Reuní un ric herbari Publicà Conferencias sobre el mejoramiento de los suelos 1876, Lecciones de farmacia químico-inorgánica 1871, Aguas minerales del Puig de las Ànimas en Caldas de Malavella 1882 i Catálogo de las plantas observadas en la montaña de Requesens 1895

Especialitzada en ciències socials, amb colleccions en castellà i en català, publicà la versió castellana de la Historia de España 8 volums 1952-57 de Ferran Soldevila, tres volums de la Història dels catalans 1963-66, dirigida pel mateix historiador, i els primers volums de la Història de la literatura catalana a partir del 1964 de Martí de Riquer i Antoni Comas També edità obres de Carles Cardó a partir del 1951, Salvat-Papasseit 1962 i Màrius Torres 1964 El 1974 es fusionà amb l' Editorial Seix i Barral