Resultats de la cerca

La costa és baixa i forma al costat del riu una entrada sorrenca al mar, el cap de Canet , on hi ha el far de Canet 1904 L’agricultura de regadiu, que ocupa tot el territori, rep l’aigua de la séquia major de Morvedre s equiols de Mardà, de Montíver, regulada per una comunitat de regants, i de nombrosos pous el taronger 312 ha ha esdevingut pràcticament monocultura i ha desplaçat els arrossars de les marjals de la costa L’explotació turística de la costa ha estat força intensa des del 1970 El poble 1 968 h agl 2006, canetaris 11 m alt, a 1,5 km de la costa, fou alqueria islàmica, incorporat…

Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…

L’exprimer ministre Evaristo Carvalho va ser elegit president del país en la segona volta de la consulta, celebrada a l’agost, en obtenir el 100% dels vots vàlids a causa de la retirada de l’altre candidat, Manuel Pinto da Costa Carvalho, d’Acció Democràtica Independent ADI, la formació del primer ministre Patrice Trovoada, havia estat proclamat guanyador en la primera volta, però la comissió electoral va rectificar per anullar-ne el resultat Denunciant irregularitats en contra seva, Pinto da Costa, president sortint, no es va voler presentar a la segona volta, en la qual es va registrar una…

Se situa entre el riu de la Sénia on hi ha la torre del Sòl-de-riu, límit amb el Montsià i el barranc de Surrac o rambla d’Aiguaoliva, límit amb Benicarló a ponent, el camí de la Ratlla el limita amb el terme de Sant Jordi del Maestrat Els terrenys són formats principalment pel raiguer de l’extrem oriental de les serralades ibèriques, que segueixen línies tectòniques encara dominades pel Montsià de NE a SW es destaquen enmig d’aquesta plana costanera, dita plana de Vinaròs estesa, pel S, fins a Peníscola i la serra Grossa d’Irta, el puig de la Misericòrdia on s’alça el santuari de Sant…

L’extens terme que a l’edat mitjana comprenia tota la comarca ocupa en una bona part a la plana alluvial del riu, on hi ha el gran sector agrícola de l’horta i la zona de marjal, prop de la costa en aquest indret el terme municipal de Canet d’En Berenguer forma un enclavament, i en una altra part el sector muntanyós que va des dels contraforts de la serra d’Espadà, al N 364m alt, al límit amb la Plana Baixa, fins a la serra de la Calderona o Portaceli, al S coll de la Calderona i el Picaio de Sagunt, 367 m alt, al límit amb l’Horta El sector forestal ocupa 1 957 ha de boscs de pins unes 500…

Nascuda en el si d’una família de viticultors llenguadocians, cursà estudis superiors a la Universitat de Montpeller 1934-38 En 1942-57 es dedicà a l’ensenyament secundari L’any 1954 volgué iniciar una tesi doctoral sobre el litoral llenguadocià tanmateix, aquest projecte quedà descartat arran d’una visita realitzada l’any següent a la Costa Brava L’impacte d’aquesta visita fou tan considerable que el 1956 començà a treballar en la redacció de la seva tesi doctoral Paisatge humà de la Costa Brava , que fou llegida al maig del 1966 i, aquell mateix any, publicada a París amb el títol Le…

La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra La situació geogràfica a l’angle més assolellat de “l’hexàgon” explica la seva vocació turística i virulència de les crisis Fins el 1963 la Llavanera fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals Des dels anys cinquanta fou, abans que l’aeroport francès de trànsit cap a Algèria, l’aeroport europeu de la Costa Brava, en competència amb el de Barcelona, massa polivalent Des del 1968,…

Té 400 km de longitud, 240 km d’amplada i uns 100 m de profunditat La costa central d’aquest golf és constituïda per l’ample delta i l’estuari del Sông Nhi Ha —al N del qual hi ha la ciutat de Hai Phong— i pels nombrosos illots que flanquegen la costa Al sector més sèptentrional, una mica al nord de la ciutat de Hai Phong, s’ubica la badia de Ha Long, que s’estèn per 120 km de costa i té una superfície aproximada de 1500 km² La badia compta amb quasi 2000 illes monolítiques d’orígen càrstic, densament poblades per vegetació de jungla Les dues illes més grans estan habitades, però…

El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs…

És dioica, amb flors mascles monandres, grogues tacades de vermell per efecte del taní, i flors femelles sèssils d’ovari bicarpellar ovoide Els fruits són aquenis carinats i comprimits Viu en baixos no lluny de la costa, per tota la mar Mediterrània i part de la costa atlàntica africana