Resultats de la cerca

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses…

La geografia Cap de comarca, la Vila Joiosa És situada al vessant meridional de l’extrem E de les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, de predomini eocènic, com a extensió de la designació popular —la Marina—, que correspon exactament al litoral semiàrid des de Teulada a la Marina Alta a la Vila Joiosa S’inicia al N amb un sector d’estructura complexa i muntanyosa, amb les serres de Bèrnia 1128 m i la del Carrascar de Parcent 973 m El sector meridional es recolza a l’interior en els vèrtexs d’Aitana 1558 m i Puigcampana 1406 m, des dels peus dels quals un raiguer o glacis va…

La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…

Arqueta Fins a la Guerra Civil Espanyola 1936-39, al tresor de la catedral de Tortosa es conservaven dues arquetes àrabs de característiques semblants En l’actualitat només en resta una, amb el núm d’inventari 163 segons el catàleg fet per J Ferrandis, mentre que l’altra, amb el núm d’inventari 162, va desaparèixer a conseqüència de l’esmentat conflicte bèllic Es tracta d’una arqueta de base rectangular, amb una tapa trapezoïdal El fons és de marqueteria de fusta amb incrustacions d’ivori Tots els seus costats es troben decorats exteriorment d’acord amb un criteri homogeni i, exceptuant la…

El 22 de juliol de l’any 1671, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep de Camporrells i de Sabater Biosca segle XVII – Barcelona ~1677, ardiaca d’Andorra i canonge de la seu d’Urgell diputat militar Francesc de Vilallonga i de Xammar, senyor d’Estaràs diputat reial Llàtzer de Talarn, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Tortosa oïdor eclesiàstic Francesc Ferrer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Lluís Canta i d’Oms, donzell de Perpinyà oïdor reial Josep Tomàs, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Tortosa Josep de…

Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…

Pintura sobre taula Procedents de la vall de Ribes, es troben, al Museu Episcopal de Vic, dues taules laterals d’altar, la trajectòria de les quals, fins a arribar al Museu, desconeixem Aquestes dues taules fan 98 × 84 cm Es conserven en bon estat, si bé una mica malmeses a la part baixa, la qual cosa no impedeix llur estudi i interpretació Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, on és catalogat amb el núm 9 694 Representa els apòstols Pere i Pau G Llop Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, catalogat amb el núm 9 695 Representa sant Miquel i el diable en l’…

Situació Vista exterior de l’església amb la façana de ponent, a la qual hi ha oberta la porta d’entrada Hom pot veurehi la data tardana d’aquesta construcció i les modificacions que l’edifici sofrí a la part alta F Tur El Far és un poble al cim d’un pujol de poca elevació sobre les terres de la plana alluvial de l’Alt Empordà, prop del riu Manol i només a 3 km vers llevant de la ciutat de Figueres Hi ha una carretera local des de Figueres que hi porta Mapa 258M781 Situació 31TDG997779 Del petit nucli sobresurt, a la part més alta, la silueta de l’església parroquial, fortificada, de Sant…

Situació Vista de conjunt de l’església des del costat sud-est, després d’haver estat restaurada J Todó-TAVISA L’església de Santa Bàrbara de Pruneres o Santa Bàrbara de Prunera es troba al poble homònim, actualment deshabitat, damunt la serra de Santa Bàrbara, la qual tanca la vall d’Oix pel costat sud-est, al cantó de migjorn del terme, i que domina, pel costat dret, les rieres de Llierca i d’Oix, al sector de la seva confluència Mapa 257M781 Situació 31TDG637807 El lloc on fou edificada l’ermita és, certament, privilegiat Per anar-hi, cal agafar la carretera que va de Castellfollit de la…