Resultats de la cerca

Amic de Klopstock i de Herder, el qual l’influí En les seves poesies exaltà la natura i cercà un llenguatge simple i popular Der Mond ist aufgegangen ‘Ha sortit la lluna’, Wiegenlied ‘Cançó de bressol’, etc Dirigí la revista “Wandsbecker Bote” 1771-75, títol que utilitzà com a pseudònim i que respon al nom del barri d’Hamburg, Wandsbeck, on habità Les seves obres foren publicades amb el títol Sämmtliche Werke des Wandsbecker Botes ‘Obres completes del missatger de Wandsbeck’, 1775-1812

Dominicà, amb el nom de Heinrich Suso, fundà el 1885, amb el P Ehrle, l’Archiv für Literatur und Kirchengeschichte des Mittelalters Els seus treballs de més importància fan referència als místics alemanys i sobretot a la història de les universitats cal destacar-ne els 6 volums del Chartularium Universitatis Parisiensis 1890-97, en collaboració amb E Châtelain La seva investigació sobre l’evolució teològica de Luter Luther und Luthertum, in der ersten Entwicklung quellenmässig dargestellt , 1904-06 suscità vives polèmiques

El creador i impulsor principal d’aquest gènere fou JF Reichardt D’aire popular, les cançons prescindien generalment d’acompanyaments difícils, conjunts, cors o bé estructures complexes Cap a la dècada del 1830 el terme es feia servir ja d’una manera més lliure L' opéra-comique Die Heimkehr der Fremde 'El retorn a la llar de l’estranger', 1829, de F Mendelssohn, o l' Spanisches Liederspiel ' Liederspiel espanyol', opus 74 1849, de R Schumann, en són dos bons exemples

Fou exposada per JHabermas en el llibre Strukturwandel der Öffentlichkeit ‘La transformació estructural de l’esfera pública’, 1962, la versió anglesa del qual ‘The Structural Change of the Public Sphere’, 1989 contribuí a la difusió del concepte entre la comunitat acadèmica Paradoxalment, aquesta difusió tardana s’ha vist beneficiada per un altre factor l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació TIC Alguns autors han vist a internet la possibilitat de recuperar una esfera pública virtual de debat lliure en condicions d’igualtat

Treballà a França al servei cartogràfic nacional, i a la caiguda del règim napoleònic passà a Prússia El 1819 conegué Alexander von Humboldt, amb el qual tingué contacte durant quaranta anys Entre les seves obres —diversos atles i llibres de geografia— cal esmentar el Physikalischer Atlas , que comprèn 93 mapes amb text 1837-48, i Allgemeine Länderund Völkerkunde , en sis volums 1836-41 Fou editor de la revista geogràfica Hertha i collaborador d' Annalen der ErdVölker- und Staatenkunde , en la qual treballà amb Humboldt

A partir del 1925 fou professor a la Universitat d’Hamburg, però el 1937 se n'anà als EUA El 1958 retornà a la Universitat d’Hamburg És un dels principals exponents de la moderna escola alemanya i els seus treballs han obert noves vies de recerca en tots els camps de l’àlgebra moderna, principalment en teoria dels nombres i en geometria algèbrica Les seves publicacions més importants són Theorie der Gammafunktion 1931, Galois theory 1942, Geometric algebra 1957 i Field Theory 1961

Estudià pintura a Berlín 1884-85 i Munic 1888-89 Molt influïda per Klinger i Munch, la seva obra, lligada al realisme, s’inspira en temes de caràcter social i humà Destaquen les sèries de gravats Der Weberaufstand 1894-98 i Bauernkrieg 1903-08, una escultura dedicada al seu fill, mort a la guerra 1914-32, cementiri militar de Dixmunde, Flandes, i una sèrie de litografies sobre la mort 1934-36 Perseguida pels nazis, morí poques setmanes abans de la fi de la Segona Guerra Mundial

D’origen jueu, emigrà en produir-se la invasió hitleriana 1939 Amic de Franz Kafka, fou qui, a la seva mort, en publicà les obres, i adaptà al teatre les novelles Das Schloss ‘El castell’, 1953 i Amerika 1957 La seva producció, expressionista, reflecteix la simbiosi entre el món germànic i el jueu Reübeni, Fürst der Juden ‘Reübeni, príncep dels jueus’, 1925, Galilei in Gefangenschaft ‘Galilei a la presó’, 1948, etc Exercí la crítica musical i compongué melodies i música de cambra i per a orquestra

Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde

Fou catedràtic d’astronomia i geodèsia a la Universitat de Viena El 1873 fundà un observatori astronòmic privat i es dedicà principalment a l’estudi de la mecànica celeste Del 1870 al 1880, publicà un tractat sobre la determinació de l’òrbita dels asteroides i cometes i, més tard, organitzà els treballs que, després de la seva mort, constituïren un catàleg de tots els eclipsis de Sol i de Lluna des de l’any 1207 fins al 2163, conegut com a Canon der Finsternisse