Resultats de la cerca
Es mostren 1649 resultats
Enric Clarasó i Daudí
Monument a Jaume I (Palma de Mallorca), obra d' Enric Clarasó i Daudí
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Deixeble de Joan Roig a Barcelona El 1881 conegué Santiago Rusiñol, i l’any següent, Ramon Casas, amb els quals exposà reiteradament des del 1890 Vers el 1885, el seu estudi esdevingué lloc de reunió d’artistes i nucli primitiu d’El Cau Ferrat era quan es dedicava a fer estatuetes de fang, retrats i imatges funeràries Treballà en la decoració de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i, amb els guanys, anà amb Rusiñol a París, on tornà el 1890, i hi convisqué amb Casas, Rusiñol, Utrillo i el gravador Ramon Canudes La seva obra, nombrosa i desigual, participà del naturalisme anecdòtic…
Caterina de Siena
Cristianisme
Nom amb què és coneguda la religiosa italiana Caterina Benincasa.
Terciària dominicana des dels 16 anys, aviat adquirí una àmplia fama per la seva santedat i les seves visions místiques El 1376 anà a Avinyó amb el seu confessor i biògraf Ramon de Càpua per convèncer Gregori XI de tornar a Roma A la mort d’aquest 1378 afavorí activament la causa d’Urbà VI, que ella ajudà en la reorganització de l’Església i defensà activament durant el Cisma d’Occident, davant cardenals i sobirans europeus Escriví el tractat místic conegut per Dialogo Il libro della divina doctrina , on exposa les seves experiències són notables les seves 380 lletres, que reflecteixen la…
Hans Henny Jahnn
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Treballà en ocupacions diverses, i durant la Primera Guerra Mundial hagué de fugir a Noruega a causa del seu pacifisme De retorn a Alemanya començà a adquirir notorietat com a autor de drames expressionistes com Pastor Ephraim Magnus 1923 i Die Krönung Richards III ‘La coronació de Ricard III’, però el 1933 la censura exercida sobre les seves publicacions l’obligà a emigrar a Suïssa Després de la guerra retornà a Alemanya, on es dedicà a tasques editorials La seva obra constitueix una revolta contra la repressió motivada per la moral cristiana i l’ordre burgès i una exaltació de l’erotisme i…
Marcel Duchamp
Pintura
Pintor francès.
Influït per l’impressionisme, s’inicià en la pintura 1908-10 i, amb l’aparició del simultaneisme i la dissociació de les formes, creà un nou art Nu baixant l’escala , 1912, museu d’art de Filadèlfia, que exposà a l' Armory Show Abandonà Europa el 1914 i es traslladà a Nova York, on creà els ready-made , quan valorà artísticament, com a antiart, objectes d’ús pràctic rodes de bicicleta, urinaris, etc Participà, amb Man Ray i FPicabia, a les manifestacions dadaistes de Nova York, i féu una pintura, síntesi de cubisme, futurisme i surrealisme La casada despullada pels seus celibataris 1915-23…
Theo van Doesburg
Pintura
Pintor holandès.
El seu nom autèntic és Christian-Emil-Marie Krüpper Collaborà amb Mondrian en la investigació de la pintura abstracta i en la creació de l’òrgan del neoplasticisme , la revista De Stijl 1917 Dissentí 1926 de Mondrian i publicà el manifest de l' elementarisme Amb Arp i Taeuber, decorà unes sales de ball a l’Aubette d’Estrasburg 1927, considerades com la seva obra més reeixida, malauradament destruïda Parallelament a la realització de la seva obra pictòrica Stedelijk Museum, Amsterdam, escriví una significativa obra teòrica Classique, Baroque, Moderne 1921, Grundbegriffe der neuen gestaltenden…
Girard Desargues
Arquitectura
Matemàtiques
Matemàtic, enginyer i arquitecte francès.
El 1636 començà a freqüentar el grup parisenc d’intellectuals que girava al voltant de Marin Mersenne i escriví un manual de composició musical de notable interès Iniciador de la geometria projectiva , introduí la noció de punt de l’infinit d’una recta, en la qual prescindí del concepte de parallelisme i identificà un cilindre amb un con de vèrtex situat a l’infinit Fou el primer a explicitar la importància de la perspectiva en geometria establí la teoria de la involució damunt la recta i formulà el teorema sobre triangles homològics que porta el seu nom La seva obra cabdal és Brouillon…
Valterra
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Visqué amb tota probabilitat sota el regnat d’Alfons el Magnànim i de Joan II, i es relacionà amb poetes d’aquestes corts Francesc Ferrer li adreçà una cobla “devinadora”, Huyt letras són e la meytat vocals , on el poeta, en forma de xarada, proposa el nom de la dama, i a la qual Valterra respongué amb la composició Les letres huyt, pertidas per eguals , on exposa la solució de l’enigma, és a dir, que el nom de la dama és Caterina Amb Francesc Ferrer també mantingué un joc partit, Una tençó vul ab vos tançonar , on Valterra defensa l’actitud de l’amant que castiga de paraula la…
Hans Arp
Escultura
Pintura
Literatura
Escultor, pintor i poeta alsacià.
Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950, una estàtua…
Guy de Maupassant

Guy de Maupassant
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment, escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i…
avanç

Moviment d’avanç en el torn
© fototeca.cat
Tecnologia
En una màquina eina, moviment relatiu de l’eina i de la peça que exposa successivament noves parts d’aquesta a l’acció de tall de l’eina.
Com a variable de màquina és una velocitat de desplaçament relatiu que pot ésser expressada en diferents unitats segons que hom consideri l' avanç pràctic en mm/min, l' avanç de treball en mm/volta o mm/passada i l' avanç per eina , per a plats de més d’una eina, en mm/volta × eina L' avanç per dent en cas de fresatge i en general de treball amb eines de més d’una dent, en mm/volta × dent en el cas del brotxatge , l’avanç per dent expressa la diferència d’altura entre dues dents consecutives Com a variable operacional serveix per a determinar, juntament amb la profunditat de tall, la secció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina