Resultats de la cerca

Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…

Demòcrata revolucionari i professor d’armeni a la Universitat de Moscou, fou empresonat durant tres anys i deportat morí tuberculós Collaborador del diari progressista armeni Iusisapail , entre els seus treballs d’assaig cal destacar Reč ob arm'anskoj slovesnosti ‘Discurs sobre filosofia armènia’, 1854 i Sos i Varditer 1860

Es traslladà als EUA el 1911 i des del 1931 ha professat a la Universitat de Colúmbia Nova York Aportà a la filosofia de la ciència l’estudi de l’explicació científica i dels problemes de la reducció d’una a una altra teoria És autor dels reculls, entre d’altres, Sovereign Reason 1954 i Logic Without Metaphysics 1956 i de l’obra The Structure of Science 1961

Passà del camp de la psiquiatria a la filosofia, i n'esdevingué professor a Heidelberg 1917 Deposat pels nazis, fou rehabilitat posteriorment, fins que la Universitat de Basilea el cridà com a professor 1948 Concep la filosofia com una “dilucidació de l’existència”, és a dir, com una reflexió total —i no pas objectivadora, com és la reflexió científica— de la condició humana concreta, no abstracta Aquesta condició humana es revela en les “situacions límit” sofrença, corporeïtat, mort, etc Com que aquesta existència diu comunicació entre existents, és a dir, superació de la perspectiva…

Germà d' Alexander von Humboldt Acabats els estudis de dret 1790, exercí al Tribunal Suprem de Prússia Es relacionà amb la intellectualitat alemanya del seu temps JWGoethe, FAWolf, FSchiller, FHJacobi, etc Ambaixador a Roma 1802-08, el 1809 fou nomenat ministre d’educació, càrrec des del qual fundà la Universitat de Berlín i concebé un sistema educatiu que ha tingut una influència profunda en tot l’àmbit alemany, especialment la seva divisió de l’ensenyament en tres nivells, el paper de l’estat en les institucions educatives i la perspectiva humanista i universal Representà Prússia al…

De família principal de Barcelona, el 1367 ja era secretari de l’aljama Des del 1373, per la seva autoritat, els reis li encomanaren de resoldre plets entre jueus El 1387 obtingué de Joan I la llicència d’excomunicar tots els jueus transgressors de la llei mosaica i el 1390 fou nomenat familiar reial i jutge de totes les causes de malšinut El 1389 traslladà el domicili a Saragossa per tal d’exercir-hi com a rabí Durant els avalots de l’any 1391 —en què morí el seu únic fill— activà des de la cort la salvaguarda de les aljames i la restauració de les de Barcelona i València El 1396 redactà…

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant…

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential tension 1977, Black…