Resultats de la cerca
Es mostren 6933 resultats
radiació adaptativa
Biologia
Terme emprat per a explicar els processos mitjançant els quals s’han arribat a diferenciar els grans grups d’organismes vius.
Així, la interacció de diversos factors, com les variacions climàtiques, l’aparició de noves mutacions, la desaparició de poblacions, etc, han fet possible l’ocupació de nous nínxols ecològics per cada grup diferenciat d’organismes Això ha afavorit la proliferació de formes molt diverses, sobre les quals actua la selecció natural i romanen limitades per les espècies més adaptades al medi
intel·lecte
Filosofia
Facultat superior del coneixement, oposada a la sensació i a la intuïció.
L’escolàstica acollí aquest terme segons la definició d’Aristòtil, que, a més, distingia l' intellecte actiu o agent , que fa intelligibles les formes potencialment presents en les imatges sensibles, i l' intellecte passiu o potencial , receptor dels intelligibles Modernament, Descartes en féu la seu de les idees innates, i Kant el reservà com a facultat de les categories Verstand
cultura de Recuay
Història
Cultura precolombina que es desenvolupà, a l’època clàssica (300 aC-500 dC), a la vall del riu Recuay, a la regió del Callejón de Huaylas, a les terres altes del nord del Perú.
A les tombes, hom hi ha trobat ceràmica de formes complicades, decorada amb la tècnica del negatiu, consistent a recobrir amb cera els dibuixos que hom vol presevar i a submergir en pintura la peça així preparada En el procés de cocció la cera es fon i el dibuix recobert de cera resta destacat Aquesta ceràmica porta de vegades motius esculturals adossats
Rāma
Setena encarnació de Viṣhṇu, segons l’hinduisme.
Heroi central del Rāmāyaṇa , fou adorat com a déu suprem als Upanishad més tardans i com a déu salvador als Purāna El seu culte figura entre els principals del N de l’Índia i, a diferència del de Kriṣhṇa, mai no ha degenerat en formes llicencioses En algunes sectes Rāmānuja , Rāmānanda la seva devoció és indispensable per a atènyer l’alliberament moksa
Gustave Singier
Pintura
Pintor abstracte francès d’origen flamenc.
Format a l’École des Arts Décoratifs de Boulle, fou autodidacte en pintura Després de conèixer Charles Walch, s’orientà cap a la pintura abstracta de gust estructural decoratiu, fent grup amb Manessier i Le Moal Les seves tintes són planes, limitades per línies i formes geomètriques amb ritmes variats Els colors són brillants, prop de la ceràmica, i domina sovint el blau
Johann Heinrich Schönfeld
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany.
Després d’uns quants anys de formació i viatges per Itàlia, el 1652 s’establí a Augsburg La seva obra, plenament identificada amb les formes barroques, pròpies de l’època, comprèn una sèrie important de pintures d’història i de gènere plenes de moviment i vigor, així com un nombre considerable de retaules de grans dimensions Retaule de l’Anunciació catedral d’Augsburg
Medardo Rosso
Escultura
Escultor italià.
Renovà l’escultura amb el seu realisme i el seu afany de descompondre les formes estàtiques de l’escultura tradicional en un joc de llum i d’ombra Influí Rodin, de qui fou amic Boccioni el considerà el seu mestre i el precursor del dinamisme en l’art 1909 Obres Conversa al jardí 1893, Yvette Guilbert 1894, Ecce puer 1906-07
Aleksandr Rodčenko
Escultura
Escultor rus.
Participà activament en el moviment no objectiu dels constructivistes amb Malevič i amb Tatlin En el seu afany d’organitzar rítmicament l’espai a base de formes dinàmiques i d’una manera impersonal creà una obra de recerca innovadora i d’una gran influència en l’evolució de l’escultura A partir del 1922 es dedicà a les arts aplicades
Carme Aguadé i Cortés

Carme Aguadé
Pintura
Pintora, filla del polític Jaume Aguadé i de la pintora Carme Cortès.
Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus
lento
Música
Indicació de tempo lent, similar a largo.
Tot i que sovint se situa el lento entre el largo , més lent, i l' adagio , més ràpid, el seu significat és ambigu i depèn, en gran part, de l’època i el compositor El seu ús data del principi del segle XVII, i ha estat entre els compositors francesos on ha obtingut més acceptació amb les formes lent i lentement
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina