Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
Griva
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Ecoetologia del teixó
Mitjançant estudis de radiotelemetria s’ha pogut analitzar el patró d’ús de l’espai dels teixons de Collserola i Montserrat, com també l’ús que fan dels diferents hàbitats això ha permès tenir un millor coneixement de com els afecta la pressió antròpica i de quins són els ambients clau per a l’espècie Guillem Molina El teixó Meles meles ha esdevingut un model per a l’estudi de la sociobiologia dels mamífers, pel fet que la plasticitat que mostra en la seva organització social ha estat entesa com un estadi primitiu previ al de la sociabilitat que presenten altres carnívors Al llarg de la…
La sargantana dels Columbrets
Àrea de distribució de la sargantana dels Columbrets Podarcis atrata , endèmica d’aquest arxipèlag Al Columbret Gran hi ha una població d’uns 25000 individus a Mancolliure i la Foradada, uns 500 exemplars, i a Lobo, uns 200 IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana dels Columbrets Podarcis atrata és un endemisme de l’arxipèlag volcànic de les illes Columbrets situades a 56 km de la costa de Castelló que fins fa poc temps es considerava una subespècie de la sargantana ibèrica P hispanica atrata , tot i que hi ha seriosos dubtes sobre l’estatus específic d’aquest rèptil Es tracta…
lli de prat

Lli de prat
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les linàcies, de 6 a 60 cm d’alçada, de fulles linears, de flors blaves i de fruits en càpsula.
Es fa en prats i pedregars
safrà bord
safrà bord
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia bulbosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles linears i llises, de flors solitàries, grosses i amb sis tèpals violats, i de fruits capsulars el·lipsoidals.
Les fulles apareixen a la primavera i les flors a la tardor següent Es fa en prats i landes, als Pirineus
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
pa de cucut

Pa de cucut
Prem Rose iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba de la família de les oxalidàcies, de 5 a 15 cm d’alçada, de fulles compostes de tres folíols cordiformes, de flors grogues i de fruits capsulars allargats.
Es fa en hortes, camps conreats i incultes, etc
parietals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles sovint simples, de flors actinomorfes o zigomorfes, hermafrodites, poliandres, diclamídies i generalment pentàmeres, i de fruits diversos.
Comprèn nombroses famílies, les més importants de les quals són les següents begoniàcies, bixàcies, caricàcies, cistàcies, droseràcies, elatinàcies, flacourtiàcies, frankeniàcies, passifloràcies, sarraceniàcies, tamaricàcies i violàcies
blat bord

Blat bord
Steve Matson (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 50 cm d’alçada, amb espigues llargues i primes, de fruits amb 2 o 3 arestes divergents.
Viu en llocs secs de la regió mediterrània, sobretot a les vores dels camins
gódua
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies de fulles inferiors trifoliolades i de fulles superiors simples, de flors grosses i grogues, i de fruits en llegum de marge pubescent.
És una planta atlàntica europea que es fa en terrenys silicis de la muntanya mitjana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina