La sargantana dels Columbrets

Podarcis atrata (nc.)

Àrea de distribució de la sargantana dels Columbrets (Podarcis atrata), endèmica d’aquest arxipèlag. Al Columbret Gran hi ha una població d’uns 25.000 individus; a Mancolliure i la Foradada, uns 500 exemplars, i a Lobo, uns 200.

IDEM, a partir de dades dels autors.

La sargantana dels Columbrets (Podarcis atrata) és un endemisme de l’arxipèlag volcànic de les illes Columbrets (situades a 56 km de la costa de Castelló) que fins fa poc temps es considerava una subespècie de la sargantana ibèrica (P. hispanica atrata), tot i que hi ha seriosos dubtes sobre l’estatus específic d’aquest rèptil. Es tracta del lacèrtid insular europeu amb l’àrea de distribució més reduïda, ja que no supera les 15 ha.

És una sargantana robusta, els mascles de la qual, més grossos que les femelles, poden assolir els 7,4 cm de longitud (cap i cos). Té el cap alt i robust i una coloració variable. Sobre un fons dorsal de color ocre o marró apareixen unes taques fosques o negres, de grandària variable, que es disposen en reticle o alineades formant sengles bandes dorsolaterals. Pot tenir petites taques negres sobre els llavis i la gola, unes altres de fosques i clares sobre les potes i unes de color blavós als costats. Alhora, també hi ha morfotips amb un disseny uniforme d’un to marró fosc i individus melànics. La coloració ventral també és variable, ja que pot anar des de tonalitats clares fins a un to ataronjat o vermellós brillant.

La sargantana dels Columbrets prefereix sòls terrosos i àrees amb vegetació arbustiva dispersa i, en general, evita les clarianes, tot i que pot utilitzar qualsevol hàbitat, incloses les zones rocoses. Està activa durant tot l’any excepte els mesos més freds (desembre i gener). En general, s’alimenta d’una gran varietat d’invertebrats, tant d’artròpodes (isòpodes marins de la regió supralitoral, larves de coleòpters i lepidòpters, himenòpters, araneids) com de cargols i bavoses. També menja fruits, restes vegetals i carronya. Sembla especialment freqüent el consum d’ous de la seva pròpia espècie i el canibalisme. A més, s’ha documentat una predació creuada amb els abundants escorpins de l’illa. Entre els seus depredadors cal esmentar el gavià argentat, el xoriguer i el capsigrany, a més dels escorpins, al verí dels quals sembla tenir certa resistència.

La sargantana dels Columbrets (Podarcis atrata) presenta diferències morfològiques, fisiològiques, reproductives, ecològiques i etològiques respecte de les sargantanes de la península Ibèrica.

Vicent Sancho.

El zel es produeix des de la primavera fins al principi de l’estiu, i a partir del maig té lloc la posta; cada femella pot realitzar fins a tres postes per temporada, cadascuna de les quals d’entre un i cinc ous. A partir del juny, i després d’un període d’incubació d’un mes i mig a dos mesos, té lloc la desclosa.

L’espècie i el seu hàbitat estan protegits des de la creació del Parc Natural dels Columbrets, el 1988. Aquesta sargantana està inclosa en l’Annex III del conveni de Berna i, pel seu caràcter endèmic, al País Valencià s’ha catalogat com a vulnerable.

L’aïllament dels nuclis poblacionals en quatre illots que es caracteritzen per la seva superfície molt reduïda (illa Grossa o Columbret Gran: 12 ha, Mancolliure: 1 ha, Foradada: 1,6 ha i Lobo: 0,5 ha) no sembla que afecti negativament la població, que els darrers vint anys s’ha mantingut estable o amb tendència a l’augment. A més, aquesta sargantana sembla que posseeix una elevada variabilitat genètica.

Actualment la sargantana dels Columbrets no té problemes de conservació. La destrucció de l’hàbitat a conseqüència d’incendis puntuals i la mortalitat a l’interior de recipients abandonats són dues amenaces, a més de l’erosió del substrat i de possibles factors negatius estocàstics, ja siguin biòtics o abiòtics. A més, la introducció accidental de fauna forana li pot fer la competència, com és el cas de les aranyes del gènere Argiope, que són grans consumidores d’insectes.