Resultats de la cerca
Es mostren 3526 resultats
Fundació Carulla
Fundació creada a Barcelona el 1973 per Lluís Carulla i Canals i Maria Font.
Adoptà el nom Fundació Carulla-Font 1977, el 1978 canvià el nom pel de Fundació Jaume I, el 2004 pel de Fundació Lluís Carulla i el 2014 n’adoptà la denominació actual Té com a finalitat la promoció de la llengua i la cultura catalanes i la cohesió de la societat catalana a través d’aquests elements Es feu càrrec de la Nadala , creada el 1967, publicació monogràfica dedicada a un aspecte rellevant i d’actualitat de la cultura i la societat catalanes Dona ajuts a la investigació i concedeix diversos premis el Premi d’Honor Lluís Carulla atorgat, des del 1977, a persones i a…
Georg Kremnitz
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Estudià romanística, història, política i filosofia a les universitats de Göttingen, Berlín Universitat Lliure, Montpeller i Tübingen Posteriorment fou lector d’alemany a la Universitat de Bordeus III 1971-73, professor a les universitats de Münster de Westfàlia 1974-86, Hannover i Wuppertal, i professor visitant a les universitats de París, Buenos Aires, Bahía Blanca i Niça Del 1986 al 2012 fou catedràtic de romanística a la Universitat de Viena posteriorment emèrit Ha estat també professor associat a la Universitat de Leipzig 2006 A l’occità, amb la problemàtica del qual se sent…
Orfeó Lleidatà
Música
Entitat coral catalana.
Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà a partir del…
Fernando José De Argila Irurita

Fernando José De Argila Irurita, com entrenador del San Marino
Arxiu família Argila
Futbol
Futbol sala
Entrenador de futbol i futbol sala.
Del 1977 al 1984 jugà a futbol sala al CN de Castelldefels Posteriorment fou entrenador del mateix equip a divisió d’honor 1984-86, amb el qual fou campió de la Copa d’Espanya 1984 També entrenà el CE Sant Cugat 1988-91 a primera divisió estatal A, el FC Barcelona 1992-93 a divisió d’honor, el CD Gavà 1995-96 a divisió de plata i el Girona Futbol Sala 1996-97 Fou seleccionador absolut de Catalunya 1991-92, equip que es proclamà campió d’Espanya També fou director de l’escola d’entrenadors de la comissió de futbol sala de la Federació Catalana de Futbol i secretari…
Orient
Poble
Poble del municipi de Bunyola (Mallorca), situat al centre de la vall d’Orient, oberta a l’interior de la serra de Tramuntana, entre la serra d’Alfàbia (1 067 m alt.) i el puig d’Alaró (822 m alt.), i drenat pel torrent de la cova Negra.
La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi fou erigida el 1796 en vicaria in capita en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric Durant el s XIX sofrí un procés de despoblament La cavalleria o baronia d’Orient fou concedida el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre'l a Pere III de Catalunya-Aragó Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor El 1432 passà per compra als Llucos, el…
Vittorio Veneto
Ciutat
Ciutat de la província de Treviso, al Vèneto, Itàlia.
Situada al vessant meridional dels Prealps de Belluno, a la vall del Meschio, és un centre comercial i industrial indústries alimentàries i tèxtils La ciutat fou creada l’any 1866, amb la unió dels antics pobles de Serravalle i Ceneda, i hom li donà el nom de Vittorio en honor del primer rei d’Itàlia És bisbat catòlic des del s VII antic bisbat de Ceneda A Serravalle es conserven restes de l’antiga muralla, i entre els monuments es destaquen la Loggia 1462 i l’església parroquial amb un retaule de Ticià, 1547 A Ceneda hi ha la Loggia s XVI i la catedral, del s VIII refeta al s…
Commemoració del 10è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín
Berlín recorda amb diversos actes oficials i un multitudinari concert a la porta de Brandenburg el 10è aniversari de la caiguda del mur que va dividir la ciutat durant gairebé 30 anys Als actes assisteixen els expresidents dels Estats Units, George Bush, i de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, i l’excanceller Helmut Kohl A l’Ajuntament de la capital alemanya, Bush és nomenat Ciutadà d’Honor de Berlín Els actes queden enterbolits per la decisió del Tribunal Suprem alemany de ratificar la condemna de sis anys i mig de presó contra Egon Krenz, el darrer màxim dirigent de l’RDA,…
ric home
Història
Al regne d’Aragó, durant l’edat mitjana, títol donat als senyors que constituïen la més alta noblesa per ésser d’il·lustre llinatge; corresponien als magnats catalans
.
Successors dels conqueridors, eren els anomenats dotze llinatges de rics homes de natura Cornell, Luna, Azagra, Urrea, Alagó, Romeu, Foces, Lizana, Entença, etc Res no podia fer el rei sense llur consell Capitans dels cavallers i de més gent que els seguien —portaven, per això, penó i caldera—, es repartien les noves terres conquerides i les donaven als vassalls seguidors, que les rebien en vassallatge Amb el temps tendiren, però, a deixar estats i heretats als fills com a patrimoni i es quedaren només les rendes feudals i d’honor, però perderen les prerrogatives de poder i preeminència El…
cançó de pandero
Literatura
Música
Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes (de Corpus, major, d’algun patró), a les noces i bateigs o amb motiu de la visita d’autoritats civils o eclesiàstiques.
La finalitat del captiri era la construcció o renovació del cambril o de la capella del Roser Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, d’una melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero del qual penjaven cascavells i cintes i que era cobert de pell per les dues bandes, on solia figurar una pintura de la Mare de Déu del Roser i un pom de flors a l’altra banda El text era una breu cançó de cinc a catorze però en general, de vuit versos…
jocs seculars
Història
Antics jocs romans.
Celebrats per primera vegada probablement l’any 249 aC, foren repetits també en set altres ocasions 146 i 17 aC i 47, 88, 147, 204 i 248 dC, la darrera de les quals per commemorar el millenari de la fundació de Roma Bé que haurien hagut de celebrar-se només un cop cada cent anys, a l’època imperial foren convocats a intervals irregulars de temps Tenien lloc prop del Tíber, en una localitat anomenada Tarentum, on hi hagué una ara soterrània en honor de Plutó i Prosèrpina d’on el seu caràcter ctònic El 1890, a la ribera esquerra del riu, foren trobats alguns fragments d’actes dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina