Resultats de la cerca

Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i…

Situació Planta, feta per JM Pericas al començament del segle XX, del conjunt amb la torre triangular, resta més antiga conservada del conjunt medieval A Pladevall El castell de Savassona es troba situat estratègicament sobre una penya, prop del coll del mateix nom, vora el límit de la Plana de Vic amb les Guilleries Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 45,2 —y 45,3 31 tdg 452453 Per arribar-hi cal agafar la carretera que surt de Vic i porta al parador nacional de Sau, de la qual cal recórrer uns 5 km,…

Amb els vots dels regidors de Capgirem Vic, Vic per a Tots, ERC, el PSC i alguns de CDC, el ple de l’Ajuntament de Vic aprova la moció presentada pel primer d’aquests grups per a declarar el rei Felip VI de Borbó persona non grata a la capital d’Osona És una més de les ciutats catalanes que al llarg de l’any aproven per majoria alguna mena de rebuig institucional al rei d’Espanya Entre d’altres, ho han fet Olot 29 de gener, Cervera 31 de gener, Terrassa 26 de febrer i Torelló 1 de març Posteriorment s’hi afegeixen municipis com Alpicat 5 d’abril, Esparreguera 14 d’abril i Sitges…

Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits Marca Hispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns així, la marca del Penedès, de Barcelona, de Berga, d’Osona, la marca manresana…

Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera Baix Maestrat, la Salut de Sabadell Vallès Occidental, la Salut de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels i la de Sant Feliu de Llobregat totes al Baix Llobregat la de Barcelona, on dóna nom a un barri, la de Sant Cristòfol les Fonts Garrotxa, la de Terrades Alt Empordà, la de Sant Iscle de Vallalta Maresme, de Viladordis Bages, la de Tona Osona…

Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes 1821-23 Ascendit 1824 a capità, fou destinat a Alacant El 1833 s’uní als carlins de Morella participà en l’Expedició Reial 1837 i en la d’Andalusia 1838 però, capturat pels isabelins, fou afusellat El seu fill, Francesc Tallada i Forcadell Alacant 1824 — Gurb de la Plana, Osona 1873, també militar, a dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià 1840 Lluità també a la segona guerra Carlina ferit, es retirà a Tortosa Tornà a alçar-se en armes el 1872 assolí el…

Pare de Guiscafred, comte de Carcassona, de Sunifred Sunifred I d’Urgell-Cerdanya , comte d’Urgell-Cerdanya —pare de Guifré I de Barcelona —, amb força seguretat d’ Oliba I de Carcassona , comte de Carcassona, i probablement de Sunyer I d’Empúries-Rosselló , comte d’Empúries-Rosselló Posseïa els béns patrimonials al Conflent, però hom en desconeix els antecedents familiars i les circumstàncies del naixement La seva persona s’ha de considerar com l’origen del Casal de Barcelona , del tronc inicial del qual devien néixer diverses branques que s’estengueren cap a l’Alvèrnia, el Rosselló, l’…

Fou fundat l’any 1949, i després d’uns anys d’incertesa es refundà el 1966 El primer president fou Joan Soler Durant la primera temporada d’activitat inicià el Trofeu Joan Soler i el Critèrium de Manlleu per a ciclistes professionals, en el palmarès del qual destaquen Miguel Indurain, Josep Lluis Laguía, Álvaro Pino, Joaquim Llach i Antoni Coll El 2008 aquesta competició entrà a formar part del calendari de Grans Clàssiques Endegà també competicions juvenils, com el Trofeu Ajuntament de Manlleu i el Trofeu La Piera, i cadets, com la Copa Primavera Esporàdicament, collaborà en arribades de la…

Era fill de Gotmar i de Garsenda, establerts a Santa Cecília de Voltregà Osona Ocupà violentament la seu de Vic a la mort del bisbe Ató i es féu consagrar pel metropolità d’Auish Gascunya davant Frujà, consagrat pel metropolità de Narbona El papa Joan XV 985-96 l’excomunicà, però ell continuà la usurpació i féu assassinar el bisbe Frujà 996 El nou bisbe de Vic, Arnulf, portà l’afer a un sínode de Roma 998, presidit per Otó III i pel papa Gregori V, on assistiren molts bisbes romans, llombards i alemanys, que el deposaren i degradaren Es conserva la butlla de deposició, en papir,…

Fill segon del comte Borrell II de Barcelona , Girona, Osona i Urgell, el qual succeí en aquest darrer comtat Benvist i considerat a Roma, on anà dues vegades el 998 i el 1001, mantingué així mateix excellents relacions amb l’església local, especialment amb el bisbe Salla, amb qui negocià la promoció del nebot, l’ardiaca Ermengol, a la seu urgellitana Lluità, en la part meridional del comtat, contra els sarraïns de Lleida i caigué presoner en l’acció d’Albesa 1004 El 1010 acompanyà el seu germà Ramon Borrell de Barcelona en la famosa expedició a Còrdova i fou un dels prohoms catalans que…