Situació
Planta, feta per J.M. Pericas al començament del segle XX, del conjunt amb la torre triangular, resta més antiga conservada del conjunt medieval.
A. Pladevall
El castell de Savassona es troba situat estratègicament sobre una penya, prop del coll del mateix nom, vora el límit de la Plana de Vic amb les Guilleries. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 45,2 —y 45,3 (31 tdg 452453).
Per arribar-hi cal agafar la carretera que surt de Vic i porta al parador nacional de Sau, de la qual cal recórrer uns 5 km, moment en el qual hom arriba en un collet on hi ha clarament situat el castell, que es troba sobre l’antiga església parroquial de Sant Pere de Savassona. El castell és de propietat privada i cal demanar permís per visitar-lo. (GOP)
Història
Aquest castell tenia un terme jurisdiccional que correspon gairebé en la seva totalitat amb el del terme municipal de Tavèrnoles.
El terme de Savassona apareix al final del segle IX, quan l’any 889 Arnabert i la seva muller Quinta vengueren a Gotmar i a la seva muller Ermegoda una vinya situada al territori d’Osona, al terme de Savassona, que els havia pervingut per aprisió, mentre que el castell ja apareix l’any 921.
El domini eminent del castell devia correspondre als comtes de Barcelona, però no coneixem que fessin cap acte de domini sobre el castell ni que rebessin cap vassallatge pels vescomtes d’Osona-Cardona que n’eren els feudataris; però el fet de formar part de la dotació vescomtal amb els de Tagamanent, Rupit i el Brull no es detallava; anaven compresos amb l’honor que tenien pels comtes.
Els feudataris comtals eren els vescomtes de Cardona; vers l’any 1082 els comtes de Barcelona vincularen aquest castell com a dotació vescomtal, encara que és possible que el posseïssin anteriorment. Concretament, l’any 1086 el vescomte d’Osona-Cardona Ramon Folc I en el seu testament deixà a la seva muller Ermessenda el territori de Savassona. És indiscutible l’afirmació que el 1067 el vescomte Folc investís un cert Berenguer Riambald del castell de Savassona, ja que la notícia no és clara i en aquesta data el vescomte era, de feia anys, Ramon Folc.
Els Savassona.
Armand de Fluvià i Escorsa
Els vescomtes d’Osona, posteriorment anomenats de Cardona, mantingueren la possessió del castell de Savassona, però no incidiren gaire en les vicissituds del castell i semblaria que n’haguessin perdut el domini, si no fos perquè l’any 1314 el vescomte Ramon Folc VI establí que el vescomtat de Cardona tingués vinculats a l’hereu diversos castells, entre els quals figurava el de Savassona. Però malgrat la vinculació, quan el 1375 el rei Pere el Cerimoniós creà el comtat de Cardona per als vescomtes, el castell de Savassona ja no figurava entre els vinculats al nou comtat. Segurament que degué passar a Bernat Amat de Cardona, germà de Ramon Folc VI, que també tenia el castell de Rupit. De Bernat Amat passà al comte de Pallars, Ramon Roger II, casat amb una filla seva. Així, quan el 1356 el castell de Savassona formà part del comtat d’Osona, el nou comte, Bernat III de Cabrera, el 1358, declarava que el castell de Savassona era de Marc de Savassona que el tenia pel senyor de Rupit (els comtes de Pallars); sobre la jurisdicció, únicament tenia la de ban de cinc sous, mentre que l’alta i la baixa pertanyien als Cabrera. Després de la confiscació que el rei feu del comtat el 1364, l’any 1372 retornà a Bernat IV els seus drets sobre Savassona, però no sembla pas que aquest retorn fos efectiu.
La poca vinculació dels vescomtes de Cardona primer i després dels comtes de Pallars, al castell de Savassona feu que els seus feudataris o castlans fossin els principals protagonistes de la història del castell. El primer personatge que podem vincular al domini del castell és un vicari comtal anomenat Isarn que el 990, juntament amb la seva muller Alba vengué a Lodegard dues peces de terra situades al comtat d’Osona, a l’apèndix de Savassona; no obstant això, es fa difícil una afirmació rotunda de la seva vinculació al castell de Savassona.
No és fins el 1064 que apareix Quíxol, filla de Manfred de Savassona i de la seva muller Ermengarda. Aquest Manfred de Savassona hem de considerar-lo com el primer feudatari o castlà conegut, mentre que cal rebutjar el Berenguer Riambald esmentat anteriorment. Després d’aquest personatge s’ha d’esperar l’any 1129 per iniciar de manera ininterrompuda la família dels Savassona amb la persona de Pere Berenguer de Savassona. La família governà el castell de Savassona succeint-se els membres de la mateixa família fins el 1280, que l’herència passà, per morir Pere II de Savassona sense descendència, al seu germà Galceran, que era canonge de Vic; com que no quedava cap altre membre de la família que el pogués succeir, aquest vengué el castell de Savassona, amb tots els seus drets i pertinences a Ramon de Vilanova, castlà del castell del Brull.
Els nous senyors del castell deixaren el nom de Vilanova per prendre el de Savassona formant-se una nova família d’aquest que no tenia cap vincle familiar amb l’anterior. Aquesta família tingué vers l’any 1409 greus bandositats amb els Malla que arribaren a causar trenta o quaranta morts i motivà que Vicenç Ferrer hagués d’acudir a Vic per aconseguir la pau entre ambdós bàndols. La família Vilanova-Savassona perdurà en el domini del castell de Savassona fins a la mort de Joana filla de Lluís de Savassona, ocorreguda l’any 1514 sense deixar descendència directa. El seu successor fou Rafael de Prat com a hereu d’Isabel de Vilanova, però aquest tot seguit, el mateix any cedí el domini del castell a Antoni Vila.
Els Vila se succeïren en la baronia de Savassona fins al 1632. Aquesta família era d’uns rics ciutadans de Vic que tres anys abans d’esdevenir barons de Savassona havien ascendit a cavallers. El primer membre de la família dels Vila de Savassona, Antoni Vila I, hagué de pledejar amb diverses famílies que li disputaven la senyoria de Savassona; per aquesta causa la cerimònia de presa de possessió del castell no es realitzà fins el 1540. El darrer membre de la família fou Antoni Vila IV, molt mancat de salut que seguint les indicacions testamentàries del seu pare, el 1632, feu donació inter vivos, al seu cosí Galceran de Llupià, que no arribà a possessionar-se del castell per haver mort abans que el seu cosí.
Aleshores el castell passà a una germana de Galceran, Maria de Llupià, casada amb Jeroni Ferrer. Llur fill, Jeroni Ferrer de Llupià, el 1650, fou el nou baró de Savassona. El 1654 un membre d’aquesta família rebé de Felip IV el privilegi de noblesa i el 1784 el rei Carles III, confirmà la baronia del castell i fou reconegut com a títol del regne i pertangué a la família Llupià fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, encara que la família continuà amb diversos traspassos familiars.
Els castlans
El fet que els principals feudataris tinguessin poca incidència en el castell, fa que haguem tractat els possibles castlans, que mai no són anomenats així, com a feudataris. No sabem per altra banda de l’existència d’altres famílies castlanes.
La documentació dona poques notícies antigues de l’edifici del castell; únicament es constata el seu enderrocament durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. L’any 1472 figurava com un dels castells enderrocats a la vegueria d’Osona.
Segurament que es devia reconstruir, encara que fos de manera precària, però fou quan s’introduí la família Vila de Vic que s’inicià un renovellament del castell. El 1591 Antoni Vila II contractà el mestre de cases Enric Calm de Vilanova de Sau, per un import de sis-centes lliures, sense detallar, però, les obres a efectuar. Cinc anys més tard feu construir-hi un pou de deu pams d’amplada i el 1640 es feu construir una capella a l’interior del castell. La façana del castell fou renovada l’any 1775. La darrera notícia és que el 1811 el castell fou incendiat pels francesos. (APF-ABC)
Església
La part medieval del castell de Savassona és una peça de planta triangular que limita un espai d’uns 12 m2 i que té una alçària de 5 m aproximadament. Els murs tenen una gruixària de 110 cm i el seu espai interior és cobert amb una volta que es va adaptant a la forma triangular.
A un costat de la volta hi ha una petita obertura, just per passar-hi una persona.
La peça que descrivim es troba al lloc més prominent de l’actual castell de Savassona i és col·locada sobre la roca viva, de manera que és ben evident que la resta d’edificacions que l’envolten s’han anat construint i adaptant a la seva forma.
L’aparell és poc visible, ja que la major part del mur és arrebossat. Tan sols se’n pot veure la part més alta i des de l’exterior. Presenta un aparell molt irregular de blocs de pedra, col·locats amb poca cura. Aquest apart del mur, però, podria respondre a alguna reparació que s’hagués fet posteriorment, ja que la coberta ha estat feta amb teules, evidentment molt més tardana.
La resta del castell no presenta cap altre vestigi clar d’època medieval. (GOP)
Bibliografia
- A.P. I P.C.: Castell de Savassona, Els castells catalans, vol. IV, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1973, pàgs. 977-987.