Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Musée des Monuments Français
Museu
Museologia
Museu instal·lat al Palais de Chaillot, que forma part de la Cité de l’Architecture et du Patrimoine, juntament amb l’Institut Français d’Architecture i l’École de Chaillot.
El seu fons procedeix en part de l’antic museu creat a París per Alexandre Lenoir el 1795 per recuperar restes arquitectòniques dels monuments destruïts a conseqüència de la Revolució Francesa del 1789, que tancà les portes l’any 1816, i en part d’un segon museu dels monuments fundat el 1879 per Eugène Viollet-le-Duc, que aplegava maquetes, motlles i reproduccions de les obres mestres del patrimoni arquitectònic francès Aquest segon museu s’installà primer al convent dels Petits Augustins i després al Louvre, a l’antic Palau del Trocadero i finalment al Palau de…
Sant Genís del Pi (Sant Agustí de Lluçanès)
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una parròquia dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll, però el segle XIV passà a sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès Les primeres notícies de l’església es troben l’any 938 en el precepte que el rei Lluís d’Ultramar concedí al monestir de Ripoll confirmant els seus béns, entre els quals figurava l’alou anomenat Pi amb terres, vinyes i boscs i amb la seva església Aquests béns foren vinculats a la pabordia de Palau d’Osona, que el monestir de Ripoll creà en l’alou de Palau, el…
Felip Olivelles
Música
Mestre de capella i compositor català.
Format inicialment amb el seu pare, Francesc Olivelles, la primera notícia documentada de la seva vida apareix el 1667, en què se sap que era escolà cantor a la catedral de Barcelona, amb dos germans seus més, Esteve i Enric Allí fou deixeble de Lluís Vicenç Gargallo, i hi residí fins a la muda de la veu, el 1672 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona el 1677, el 1679 guanyà la plaça de mestre del Palau de la Comtessa, a Barcelona, on residí fins al novembre de 1700 El seu Stabat Mater , dirigit per Tomàs Milans amb els tiples de la capella del …
Camil Oliveras i Gensana
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres (1869) i arquitecte (1876).
Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa Anna 1887, destruïda…
Seravezza
Ciutat
Ciutat de la província de Lucca, a la Toscana, Itàlia.
Hi és tradicional el treball dels marbres virolats del Monte Altissimo, florent principalment a la fi del s XIX Palau dels Mèdici ajuntament
Sant Joan el Vell
Antiga església
Antiga església parroquial de Perpinyà (Rosselló), consagrada el 1025 amb la presència del bisbe d’Elna Berenguer i del comte Gausfred II de Rosselló, bastida sobre una església anterior que englobà la de la Mare de Déu dels Córrecs.
Era pròxima al palau comtal Al seu emplaçament fou construït des del 1324 un temple gòtic que seria la futura catedral de Perpinyà
l’Alqueria de Sanç
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Penàguila (Alcoià), a un quilòmetre de la vila, habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per tres famílies).
Ha estat convertit en un palau amb un jardí anglès construït sobre un gran terraplè a l’aiguavés de la serra de Penàguila
Fuentes de Andalucía
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, uns 60 km al NE de la capital, situat a la vall del Guadalquivir, entre Carmona i Écija.
Centre agrícola de La Campiña, amb indústries alimentàries Conserva restes d’un castell àrab i l’antic palau dels ducs d’ El Infantado
Comencen el pla d’eixample de Mataró i el de Terrassa
Comença el pla d’eixample de Mataró, d’Emili Cabanyes i Rabassa i Melcior de Palau i Català, i el de Terrassa, de Coret
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina