Resultats de la cerca
Es mostren 32941 resultats
Apol·loni
Personatge literari nascut probablement de la literatura grega hel·lenística, però la més antiga aparició del qual es troba en una novel·la llatina anònima del segle III dC: Historia Apolloni regis Tyri .
Les diverses aventures que corre Apolloni, príncep de Tir, culminen successivament amb la seva unió amb Lluciana i, en una segona part, amb l’accidentat recobrament de la seva filla Tarsiana El tema, que tingué una gran acceptació a l’edat mitjana, fou recollit en la Gesta Apolloniis , probablement del segle X, en el Libro de Apolonio , poema anònim castellà datable a mitjan segle XIII i, ple d’aragonesismes, fou inclòs en la Gesta Romanorum del segle XIV, etc Reaparegué en obres com el Patrañuelo 1567, de Joan de Timoneda, Pericles 1609, de WShakespeare, etc, i el personatge de Tarsiana, la…
Berenguer de Puigpardines
Història
Historiografia catalana
Nom o pseudònim de l’autor de la crònica dita Sumari d’Espanya, redactada al segle XV però vinculada tradicionalment a l’època de Ramon Berenguer III el Gran (1096-1131).
Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat
, ,
lletra decretal
Dret canònic
Constitució pontifícia redactada en forma de carta adreçada pel papa a una autoritat, però amb caràcter normatiu general, o bé per a una regió, un grup jeràrquic o un de religiós.
La primera decretal conservada és la del papa Sirici al metropolità Himeri de Tarragona, el 384
aguará-guasú
Aguará-guasú
Press-office.fc.de (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels cànids, de color rogenc, semblant a un llop, però no tan corpulent, amb el pèl i les potes molt llargs, orelles grosses i musell afinat.
Habita el Brasil, el Paraguai i el nord de l’Argentina Té hàbits nocturns i s’alimenta d’animals petits i d’algunes fruites
estructures conjugades
Geologia
Dit de les parelles d’estructures de deformació, siguin falles, plans axials de plecs asimètrics, o kink-bands, que es caracteritzen per tenir el mateix angle de cabussament però en sentit oposat.
Les estructures conjugades es disposen de manera simètrica respecte dels esforços tectònics que les generen
restricció mental
Filosofia
Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir-ne el compliment o li permet de no dir la veritat sense, però, mentir.
Defensada absolutament per la casuística extrema —que BPascal criticà a les Provinciales i Innocenci XI condemnà expressament—, la restricció mental consistent a respondre ambiguament a una pregunta indiscreta, per tal d’evadir-se'n, pot ésser moralment justificada La possible justificació d’algunes restriccions mentals no fa, tanmateix, sinó agreujar la qüestió de què és pròpiament una mentida i fins a quin punt hom està obligat a dir sempre la veritat
tumèric
Química
Matèria colorant groga que conté curcumina, procedent dels rizomes de la Curcuma longa, que té un gust aromàtic semblant al pebre però més amarg i dóna un color groguenc als plats cuinats.
sistema generalitzat de preferències
Economia
Règim duaner multilateral aplicat pels estats desenvolupats a favor dels productes manufacturats importants dels països en via de desenvolupament, pel qual són reduïts, o suprimits, els aranzels, però amb possibles restriccions quantitatives.
Acordat a la UNCTAD 1970, ha estat aplicat per tots els estats industrials als estats beneficiaris des del 1973 al 1991 La tendència actual és a simplificar els tràmits, a afavorir més els països menys desenvolupats i a reduir-ne els beneficis per als nous països industrials
llei de l’embut
Lèxic comú
Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir a llurs subordinats, als pobres, als mancats d’influència, etc., però no pas a ells mateixos.
nictalopia
Oftalmologia
Terme equívoc amb el qual hom designà en un principi la ceguera nocturna, però que actualment s’empra en sentit contrari: disminució de la visió durant el dia o amb llum brillant.