Resultats de la cerca

Per a tenir una idea al més aproximada possible de l'activitat industrial del territori català durant l'Alt Imperi, cal utilitzar totes les fonts —textuals i arqueològiques— que es tenen a mà Tot i això, fa l'efecte que la síntesi que es pot arribar a dibuixar no és ni equilibrada ni representativa, que moltes dades s'escapen del control dels investigadors i que d'altres que es tenen encara no s'han valorat adequadament Convé tenir-ho present en llegir aquestes línies Els textos fan esment, amb tota claredat, de l'habilitat especial dels emporitans en el teixit del lli que, en part, devia ser…

Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…

La línia del ferrocarril de Barcelona a Mataró i el sector fabril parallel a la mar aïlla el sector residencial de la platja de Marbella, utilitzada com a abocador fins els anys noranta, que hom la recuperà com a espai de lleure l’activitat pesquera ha estat pràcticament abandonada Antic sector de maresmes, s’hi practicà el conreu, i durant el segle XVIII s’hi installaren les primeres fàbriques tèxtils i cases per als obrers activitat que s’intensificà tot al llarg del segle XIX, i que donà lloc a alguns dels conjunts industrials més importants de Catalunya de l'època, entre els…

Comprèn, al N, el sector meridional de l’horta de Gandia, regat per la séquia comuna d'Oliva sequiols de les Fonts i de Burguera, i, al S, la zona de marjals —compartida amb Dénia i Pego, ja a la Marina Alta— dedicada tradicionalment a l’arròs, regada pel sistema de regs del riu del Molinell i del riu Bullent sequiols del Vedat, del Bovar, d’Enmig, dels Racons, a la qual desguassa el riu de Gallinera La part occidental és accidentada per les serres de la Safor i de Mostalla, cobertes de pins i de matollar 1 172 ha de superfície forestal Les terres de conreu ocupaven 3 940 ha el 1985 66% del…

Es formà probablement al Plistocè pels alluvions dipositats pel Túria i el Xúquer, l’acumulació dels quals arribà fins a les illes de la serra de Cullera 222 m alt, la muntanyeta dels Sants, de Sueca, i d’altres elevacions que ara destaquen del toll Els aportaments fluvials i el corrent longitudinal afavoriren la formació d’un cordó litoral arenós, posteriorment dunar hom l’anomena la Devesa , probablement per les caceres reials, que delimitaria l’estany De les goles o obertures de comunicació amb la mar, la del Perelló i la del Perellonet semblen naturals, mentre que la gola del Pujol fou…

Portal d’accés a una de les moltes parcelles irrigades, avui en estat complet d’abandó, del prat de Vila, al costat de la ciutat d’Eivissa Ernest Costa Ses Feixes d’Eivissa 22, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els ecosistemes mediterranis no modificats per l’home són raríssims Àdhuc les zones humides, paisatges de dificultosa penetració, coneixen usos i activitats tradicionals que les modifiquen En el cas de Ses Feixes d’Eivissa aquesta característica és molt accentuada la penetració humana ha estat completa i definitiva, encara que avui els usos tradicionals han estat…

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…