Resultats de la cerca

Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya , en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19 429 afiliats, sota la presidència de JFronjosà La seva principal força es trobava en els sectors d’empleats de banca, tècnics, administratius i obrers qualificats N'eren dirigents MMartínez i Cuenca, JSánchez i Marín, CSala i Franqueza, GMartínez i Lozano i RPalomas i Tudó Participà, durant la primera meitat del 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d’Unitat Sindical i el CADCI el 21 de juliol de 1936, davant les circumstàncies provocades per l’…

Creat el 1951 pel Tractat de París, la seva missió consisteix en l’aplicació i recta interpretació de les lleis de la Unió i en l’exercici del control judicial d’aquesta Dirimeix també les controvèrsies entre els estats membres entre ells i amb la Comissió Europea És format per un jutge de cada estat membre, assistits per advocats generals, un secretari i diversos assistents designats pels estats membres per un període de sis anys El 1989 fou instituït el Tribunal Europeu de Primera Instància, que en depèn Els jutges escullen entre ells el president, qui s’encarrega de la direcció dels…

L’Ateneu, continuador de l' Ateneu Català de la Classe Obrera , havia estat creat a mitjan 1881 pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats pel mateix Pàmias i per Manuel Bochons, i aquests, juntament amb Miquel Renté, foren els principals redactors de la revista A partir de l’octubre del 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors en gran part, membres del Foment del Treball Nacional La revista…

Cofundador 1941 del Movimiento Nacionalista Revolucionario, entre el 1946 i el 1951 visqué exiliat a l’Argentina i a Xile Havent tornat al seu país, dirigí 1952 la insurrecció que portà l’MNR al poder i esdevingué vicepresident 1952-56 i president 1956-60 de la república Un cop d’estat l’obligà de nou a exiliar-se 1964-78 L’any 1978 fundà el Movimiento Nacionalista Revolucionario de Izquierda, que el portà a la victòria en les eleccions presidencials del 1979 i el 1980, però el règim militar no permeté la presa de possessió del nou càrrec Dissolta la junta militar, ocupà la presidència…

Líder del moviment dels joves conservadors 1951 i diputat des del 1964, entre els anys 1971 i 1974 fou membre del Consell d’Europa, i a partir del 1974, president del partit conservador, el qual convertí en la segona força política del país L’any 1982 accedí a la presidència del govern, càrrec per al qual resultà reelegit el 1984, el 1987, el 1988 i el 1990 El 1993 dimití el càrrec, acusat d’un afer de corrupció Entre el 1994 i el 1999 fou membre del Parlament Europeu, on ocupà el càrrec de vicepresident 1994-97 L’any 2004 cofundà el primer grup d’experts danès de lliure mercat…

Advocat de professió, i membre de la Unión Cívica Radical, mantingué una línia d’hostilitat envers el peronisme i els règims militars consecutius, impulsà des del 1972 la renovació del seu partit i, el 1982, n'esdevingué líder màxim El 1983, davant la crisi de la dictadura, s’imposà la seva orientació socialdemòcrata i esdevingué president de la República 1983-89 En aquesta etapa hagué d’afrontar una greu crisi econòmica i la reorganització democràtica del seu país En el terreny de la política interior, hagué d’organitzar i dur a terme els processos judicials contra els oficials del període…

Es formà al Centre Nacionalista Republicà i es convertí en una de les figures del Partit Republicà Radical, i detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona Fou conseller de Finances de la Generalitat 1931-32 Redactor d’ El Poble Català , escriví alguns llibres de prosa en el marc de l’estètica modernista, com Aiguaforts en prosa 1908 i L’obra de Joan Caillol 1917 És autor, també, de diversos drames, comèdies i operetes Deslliurança 1904, drama en un acte i en vers inspirat en un conte d’Oscar Wilde, Boi, el meravellós 1920, i, conjuntament…

Governador d’Oaxaca 1847-52, del 1853 al 1855 romangué exiliat a l’Havana Liberal, inspirà com a vicepresident la constitució del 1857 President 1860, després d’una guerra civil, la seva política anticlerical i la decisió de suspendre el pagament del deute exterior proporcionaren a França, Anglaterra i Espanya el pretext per a una intervenció armada 1861 Les forces angleses i espanyoles aquestes manades pel general Prim signaren l’acord de Soledad 1862 i reembarcaren Els francesos ocuparen la ciutat de Mèxic 1863 i imposaren per la força l’emperador Maximilià Juárez es refugià a Paso del…

Membre destacat del partit comunista eslovac des del 1943, participà en el cop d’estat comunista 1948 Caigut en desgràcia, fou empresonat 1951-60 Rehabilitat el 1964, assumí la primera secretaria posteriorment anomenada secretaria general del partit comunista eslovac 1968-69 i, després de la Primavera de Praga , del partit comunista txecoslovac 1969, del qual encapçalà l’ala dura President de la República des del 1975, dugué una política de subordinació envers l’URSS i de repressió a l’interior S’oposà, però, a la perestroika , motiu pel qual fou retirat de la secretaria general del partit el…

Famós per la defensa que féu del general Paz, collaborà amb ell en l’organització d’un exèrcit d’oposició a Rosas Eliminada la tirania d’aquest pel pronunciament d’Urquiza, acudí com a representant de Córdoba a l’assemblea constituent de Santa Fe 1852, i poc temps després en fou nomenat president fins a la dissolució 1854 Elegit president de l’estat 1860 després de la batalla de Cepeda, que obligà la regió de Buenos Aires a integrar-se a la confederació argentina, el seu govern fou derrocat per l’actitud secessionista de Buenos Aires, després de la batalla de Pavón 1861 L’estat fou organitzat…