Resultats de la cerca

La primera referència del lloc de Foradada es troba en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, en la qual Arnau Mir de Tost li feu donació de la quadra de Foradada i de la seva església, quan aquesta estigués construïda D’aquest document es desprèn que la conquesta de l’Indret era molt recent i no s’havia encara bastit l’església El fet que Foradada s’esmenti com a quadra ja indica el seu caràcter fronterer i la seva creació en el curs d’una reconquesta de repoblació més organitzada L’any 1065 la canònica de Sant Miquel de Montmagastre passà a dependre de Sant Pere d’Àger i d’…

El lloc de Mèrita es troba situat al nord-oest de Balaguer, entre el club de tennis d’aquesta població i el canal de l’esquerra del Segre, ja dins el terme municipal de Camarasa Es tracta d’un indret poblat des d’antic, doncs, segons l’arqueòleg L Díez-Coronel, hi ha restes d’una villa romana d’època imperial Una de les primeres mencions del lloc de Mèrita a l’edat mitjana data de l’any 1079, en una escriptura per la qual el comte d’Urgell, Ermengol IV, donà a Guillem Bernat una almúnia dita d’Avemon, situada al territori de Balaguer la qual confrontava al nord amb el terme de Mèrita La seva…

La primera referència sobre el lloc de Vilaplana és de l’any 1041, quan se celebrà un judici en presència de la comtessa Constança i del seu fill Ermengol III, comte d’Urgell, sobre l’alou de Vilaplana que els germans Ramon, Geribert, Rodlan i Arnau reclamaven al seu germanastre Guitard El castell de Vilaplana apareix l’any 1042 1044 com a afrontado de ponent del castell de la Clua, que Amaltruda, germana del bisbe d’Urgell i vescomte d’Osona Eribau, i els seus fills Ramon, Eribau i Arnau van donar a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica l’any 1045 el bisbe Guillem d’Urgell…

El castell de la Figuera és situat a la part alta del poble abandonat de la Figuera, a uns 20 m de l’església romànica de Sant Josep Una referència històrica documental que data de l’any 1153 dóna notícia d’aquesta fortalesa Es tracta d’una escriptura de donació atorgada pel vescomte Guerau Ponç III de Cabrera i la seva esposa Berenguera a favor de Pere de Claramunt i els fills de Ramon de Claramunt Segons aquest document, els mencionats vescomtes donaren als Claramunt “ unam turrim, nominatim ipsa de Figera ” amb tots els seus termes i drets, la qual era situada dins la…

Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Guillem de Montgrí , sagristà de Girona, i de Pere de Torroella o de Montgrí i Ramon de Torroella o de Santa Eugènia, bisbe de Mallorca Es casà amb Beatriu Prengué el cognom de Santaeugènia, pel fet d’haver-se refós amb la seva família una branca dels Santaeugènia de Berga i d’haver-ne heretat els béns Vers el 1228, per mort del seu germà gran Ponç Guillem, heretà Torroella de Montgrí, i per això és conegut també per Bernat de Montgrí i de Santaeugènia Participà en la conquesta de Mallorca…

La història d’aquest castell està íntimament lligada a la del terme veí de Ferran Formà part del comtat de Berga i els seus primers senyors coneguts són els Cervera, que tenien el lloc pels comtes de Cerdanya Entre el 1068 i el 1095, Hug Dalmau de Cervera, juntament amb la seva muller i el seu fill, prestà jurament al comte de Cerdanya pel castell de Malacara i altres termes veïns El castell de Caramala és esmentat entre les possessions del comtat de Berga en el testament del comte de Cerdanya Guillem Ramon I del 1094 Sembla que del castell sorgí una família de castlans cognomenada Malacara,…

El castell d’Anglès no surt documentat fins al 1242 tanmateix, durant el segle XII hi ha esments de senyors d’aquest lloc L’any 1122, Ramon Arnau d’Anglès va rebre en feu del bisbe de Girona el castell de Sant Sadurní L’any 1155, segons Botet i Sisó, Berenguer d’Anglès evacuà en el bisbe gironí les exaccions que retenia injustament a les parròquies de les Planes, les Encies, Sant Iscle de Colltort i Camós Segurament aquesta era la zona d’influència d’aquests senyors El 1166, Berenguer d’Anglès era feudatari del vescomte de Girona, Guerau Ponç II L’any 1242, Guerau de Cabrera…

Pretenia continuar la tasca d’anteriors iniciatives similars, com la impulsada al final del s XIX pel vescomte de Bétera, que edità la Relación de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia 1878, de Damián Fonseca, i la Crónica 1881-82, de Martí de Viciana o la promoguda més tard per Josep Enric Serrano i Morales, amb el suport de M Menéndez y Pelayo, que publicà les obres de Joan de Timoneda La seva primera publicació fou el Dietario valenciano 1619-1632 1921, d’Álvaro i Diego de Vich després també publicaren, entre d’altres Valencia antigua y moderna 1923-24, de Marc…

Després de vanes i llargues temptatives per tal d’obligar els senyors feudals del Llenguadoc a exterminar els reductes de llurs terres, el Papat es decidí, al principi del segle XIII, a emprar l’excomunió i l’interdit Quan, el gener del 1208, fou assassinat el legat papal Pere de Castelnou, la lluita adoptà uns aspectes més greus Ramon VI fou acusat a Innocenci III d’haver instigat al crim hom predicà una croada que prometia indulgències a tots els qui emprenguessin l’exterminació dels heretges i els seus fautors, començant pel comte de Tolosa Durant el 1208, l’abat del Cister, Arnau Amalric…

El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i…