Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era organista, i, mentre feia l’ensenyament secundari, estudià a Basilea amb H Huber i A Glaus Més tard amplià la seva formació als conservatoris de Stuttgart i Leipzig El 1892 tornà a Suïssa i s’establí a Zuric, on fou professor del conservatori del 1896 al 1902 i dirigí un cor masculí Aquest darrer any es traslladà a Basilea, on es feu càrrec de diversos cors i d’algunes societats musicals, com l’Escola de Música, que dirigí en 1918-21 El 1913 la Universitat de Basilea el nomenà doctor honoris causa L’any 1925 els problemes…

Estudià al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment ho feu a l’Institut Dalcroze de Dresden, al Conservatori de Sant Petersburg i a la Schola Cantorum de París Després d’alguns anys de docència al Conservatori de Poznan, fou nomenat professor de composició al Conservatori de Cracòvia, càrrec que conservà fins a la fi de la seva carrera Alternà l’ensenyament amb la direcció coral i amb l’edició de publicacions musicals i collaboracions periodístiques Les seves composicions mostren un singular sentit harmònic i cromàtic, i transmeten un gran domini dels recursos orquestrals Hi domina arreu el…

Estudià al Conservatori de Varsòvia amb Z Noskowski mentre assistia a classes de belles arts El 1905 es veié obligat a deixar Polònia per motius polítics, i es traslladà a París, on continuà els estudis al conservatori, sense abandonar, però, el conreu de l’art El 1929 pogué tornar a la seva terra i l’any següent assumí la direcció del Conservatori de Poznan posteriorment fou director i professor al Conservatori de Varsòvia 1932-39 Del seu catàleg destaquen les òperes Lilla Weneda i Pan Tadeusz , uns quants ballets notables, les sis simfonies i els poemes simfònics, alguns…

Germà de Henryk, estudià piano amb el seu oncle E Wolff, i també al Conservatori de París 1847-50, on perfeccionà aquest instrument amb AF Marmontel, JP Zimmermann i C Alkan Feu gires de concerts amb el seu germà 1850-55 i més tard continuà els estudis a Weimar amb F Liszt Encara estudià a Berlín i a París, i es convertí en un virtuós d’èxit Impartí classes al Conservatori de Moscou 1865-69, ciutat on fundà la seva pròpia escola de música, i després s’establí a Varsòvia fins que el 1878 ingressà al Conservatori de Brusselles Inventà un piano de dos teclats invertits…

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge…

Estudià a Bolonya amb G Carretti i des del 1739 fou mestre de la capella palatina de Lucca i organista a l’església de San Martino Durant els anys en què desenvolupà el càrrec, Puccini compongué música per a tots els esdeveniments religiosos i civils de la ciutat, com ell mateix diu en el seu diari - Libro delle musiche annue ed avventizie -, on explica la vida musical a Lucca durant el seu temps A més, sovint feu també de director i d’organitzador en les mateixes celebracions Les seves obres, sobretot les composicions de música sacra, mostren un notable domini del…

Inicià els estudis musicals a Heeswijk amb LA Dobbelsteen i els continuà a Amsterdam 1907-09 amb D de Lange i A Diepenbrock Compaginà la tasca de compositor amb la de crític musical en diferents diaris, entre els quals "De Tijd" 1909-15 Del 1921 al 1947 visqué a França, on es guanyà la vida com a periodista Aquest darrer any retornà als Països Baixos i fou nomenat redactor musical de "De Groene Amsterdammer" El seu estil polimelòdic i cromàtic, molt personal, provocà la incomprensió dels seus contemporanis durant molt temps Tanmateix, els seus escrits han tingut una gran…

Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII Fou alumne de N Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes 1701 Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra L’historiador E Titon du Tillet, en el seu Parnasse François 1732, lloà la preparació de Sainte-Colombe com a…

Es formà a Copenhaguen amb AP Berggreen, i a Leipzig amb M Hauptmann Mantingué contactes amb una societat coral de Copenhaguen, i llevat d’un breu període a Sorø, on fou director del teatre i organista, visqué sempre a la capital danesa Dins del seu corpus compositiu són prou conegudes les cançons -n’escriví unes 300- i, en part, les composicions cambrístiques, d’una estètica conservadora per al seu temps pel fet de mantenir-se fidel a la de N Gade S’interessà per la composició escènica, i és aquí on s’ha d’esmentar la seva important òpera Drot og marsk 'Rei i…

Es graduà a la facultat d’història de la Universitat de Moscou el 1953, i després al conservatori, del qual fou nomenat professor de composició el 1959 Fou secretari del Consell de la Unió de Compositors de l’URSS La seva música es distingeix pel seu caràcter viu i per la calidesa emocional Les melodies són remarcables per la simplicitat i l’encant líric que posseeixen El seu sentit harmònic està íntimament lligat a la tradició russa, tot i que la qualitat expressiva de l’obra és clarament contemporània Escriví articles i estudis en la premsa especialitzada i en…