Resultats de la cerca

Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844 Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi installaren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard 1243 A la fi del s XV, sota l’abat Pere de la Roca 1486-90, la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del s XVI, sota el règim d’abats comendataris, molts d’ells canonges d’…

L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617 consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma sota la seva dependència L’edifici central, a 500 m d’altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII tenia una comunitat estable…

La serra de Borriol , un dels límits septentrionals de la Plana de Castelló i que constitueix, amb les serretes de la Magdalena, els contraforts meridionals de les muntanyes del desert de les Palmes, és termenal amb el municipi de Castelló La vegetació natural ocupa els sectors més muntanyosos és formada per boscs de pins, d’alzines i de roures i per pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 26%, que produeix taronges i hortalisses El principal conreu és el de garrofers, seguit del d’oliveres hom conrea també ametllers i cereals Predomina el règim d’explotació directa La…

La seva capçalera dominada pel pic de coma les Bienes , de 2997 m d’altitud és un circ lacustre estanys de coma les Bienes

L’església parroquial de Sant Jaume, esmentada ja el 839, té annexa la de Berrós Sobirà La jurisdicció pertanyia als comtes, després marquesos, de Pallars Formà part de l’antic municipi de Jou

L’església depenia de la parròquia d’Arcalís

És una regió de terres ondulades formada per plans calcaris baixos i terrenys cretacis i coberta per grans capes d’arena argilosa Hi abunden els boscs i les llacunes La seva riquesa econòmica principal es basa en l’activitat rural, orientada cap a la ramaderia Els conreus principals són els de farratge, de patates i de cereals El principal centre i la capital és Montargis

El sector septentrional, desboscat i d’escàs rendiment agrícola, correspon a l’antic terme de Coma El poble 320 m alt és esglaonat als costers d’un turó granític, a la riba esquerra de la Tet, coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Eus , esmentat el 1218 i al voltant del qual al segle XIV fou construït un recinte fortificat, des del qual fou rebutjat l’assalt francès el 1598 El 1793, durant la Guerra Gran, fou incendiat per l’artilleria del general Ricardos Al peu del turó, vora el riu, hi ha la primitiva església parroquial de Sant Vicenç d’Eus L’actual església parroquial és del segle…