Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Anníbal
Història
Militar
Militar cartaginès, un dels més famosos de l’antiguitat.
Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’…
Els Batet, a Sant Feliu de Guíxols
Triadors a la fàbrica de Josep Batet, Fill, en una postal de començament de segle El primer Batet que s’establí com a surer taper va ser Benet Batet, l’any 1801 Era una de les moltes empreses petites establertes, amb 60 obrers el 1833 La segona generació va ser la de Josep Batet i Granés, el qual li donà un bon impuls La tercera generació, amb Josep Batet i Camps, fou la decisiva El tercer Batet fou també el qui es preocupà de mecanitzar les operacions de la indústria surera El 1881 serà el primer del sector a installar a casa seva la màquina de fer taps de l’industrial…
Josep Lucena. Els mocadors
L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es convertí en despatx…
Antoni de Gironella i Aiguals
Literatura
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Vida i obra Membre d’una important família de comerciants, era fill del Josep de Gironella i Ramoneda Feu part dels seus estudis a l’École Royale et Militaire de Sorèze, prop de Toulouse Fou advocat En la seva joventut intervingué en política i es vinculà al cercle de Josep Andreu i Fontcuberta , i collaborà en diverses publicacions de Barcelona i de Madrid, entre les quals la revista revolucionària El Propagador de la Libertad El 1821, fou un dels fundadors dels comuners, dels quals arribà a ésser gran castellà de Catalunya El 1822 fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona El 1827 fou…
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic noruec.
Fill d’un pastor luterà pobre, el 1817 un dels seus mestres en reconegué el talent, l’introduí en els clàssics de les matemàtiques i aconseguí el seu ingrés a la Universitat de Cristiania actualment Oslo l’any 1821, on obtingué un títol, i finançà la seva formació posterior El 1823 fou el primer a formular i resoldre una equació integral El 1824, amb l’enginyer alemany August Leopold Crelle, fundà el Journal für die reine und angewandte Mathematik ‘Revista de matemàtica pura i aplicada’, on publicà molts treballs El 1926 anà a París, aleshores centre mundial de les matemàtiques,…
ducat de Saxònia-Altenburg
Història
Estat independent alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia, el 1573, per a Frederic Guillem I (mort el 1602), fill del duc Joan Guillem I de Saxònia-Weimar.
El 1672 restà unit al ducat de Saxònia-Gotha El 1826 tornà a tenir entitat pròpia i durà fins el 1918, en proclamar-se la república, i el 1919 fou incorporat a l’estat de Turíngia
vescomtat de Zuberoa
Història
Territori del ducat de Gascunya erigit vers el 1023 amb la vila de Maule com a centre, a favor de Guillem I, que era vescomte en part de Lavedan i fill del vescomte Fortaner I de Lavedan.
L’any 1234 el vescomte Ramon Guillem IV es féu vassall del rei de Navarra per la senyoria de Maule Els vescomtes de Zuberoa a inicis del s XIV empraren com a cognom el de Mauléon El 1306 fou incorporat a la corona francesa
peculi
Dret romà
El diner que podia tenir la dona, el fill o l’esclau, integrat per metàl·lic i una petita quantitat de béns, que el dominus o pater familias els conferien, conservant-ne aquest darrer la possessió i propietat.
Berenguer de Puigverd
Història
Noble del temps de Pere I i de Jaume I, pertanyent al bàndol dels Cardona, senyor dels castells de Puigverd, Oliola, Ponts, Agramunt, Barberà, Prenafeta, Miramar i Figuerola, fill de Pere i germà de Guillem de Puigverd.
Apareix com a conseller de Pere I en el pacte d’aquest amb la comtessa vídua Elvira d’Urgell per al casament dels fills d’ambdós, Jaume i Aurembiaix 1210 Concorregué a la cort de Lleida per al jurament de Jaume I 1214 i després a les de Montsó i Vilafranca 1217 i Tarragona 1235 Signà les treves entre els Cardona i els Montcada del 1226 Féu donacions a Poblet, juntament amb el seu pare i el seu germà, de drets de Vinaixa i Omells 1235 Testà el 1243
Bernat de Llupià
Història
Fill gran de Joan de Llupià, senyor de Llupià i Vilarmilà (el qual, per la seva oposició a l’ocupació del Rosselló, per part de Lluís XI, perdé els béns i hagué de refugiar-se a Catalunya).
Compongué, el 1480, un Nobiliari , o tractat d’heràldica catalana És també autor, sota el pseudònim d' Hausbertus , d’un recull pseudohistòric sobre l’origen cristià del Rosselló El 1493, la restitució del Rosselló per Carles VIII li permeté de recuperar els béns familiars El 1508 detenia, a Barcelona, el dret de la bolla de la taula de Perpinyà, i fou nomenat més tard, per Carles V, castellà del castell reial de Segura, a la vall de Ribes Es casà amb Anna de Vallgornera i de Biure