Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Santa Eulàlia d’Hortsavinyà (Tordera)
Art romànic
Antiga parròquia rural situada al vessant meridional del Montnegre Fou centre d’un municipi independent que al segle passat es va unir a Tordera El terme unit a aquesta església consta en un establiment de terres fet en 1080-81 pel prior Bernat, de Sant Pol de Mar, que es trobaven in apendicio Sanctae Eulaie de Orto Saviniano El 1111 el bisbe de Girona, Bernat Humbert, fill dels senyors de les Agudes-Montpalau, consta que tenia un mas a Calella cum alodio Orto Saviniani Més tard és documentada amb molta freqüència perquè a l’alou de Fredena, del seu terme, es va…
Antoni Peris
Pintura
Pintor.
Actiu a València entre el 1404 i el 1436 Format en la línia internacional de Miquel Alcanyís, collaborà amb Andreu Marçal de Sax el 1404 Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia 1416 i es comprometé a pintar-ne un altre amb els set goigs de la Mare de Déu per a Maria Ferrandes 1417 El 1420 contractà un retaule de la vida de Crist per a Xèrica i, el 1419, el destinat a la capella de Sant Gregori de la seu de València, amb escenes de la vida del sant i les de sant Bernat d’Alzira Martiri de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes , del qual avui…
Ramon de Vallbona
Cristianisme
Ermità i organitzador de l’eremitisme a serra la Llena i a Vallbona.
S'ha pretès que era fill de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, a fi d’ennoblir-lo, quan en realitat els documents l’anomenen Ramon Potelles o Pretelles Vers el 1150 es retirà a fer vida eremítica pels voltants de serra la Llena El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV el lloc de Cérvoles Garrigues per fundar-hi un monestir benedictí i de Ramon de Cervera un altre terreny a Vallbona Urgell En ambdós llocs s’establiren grups d’ermitans d’ambdós sexes, seguint una regla d’inspiració benedictina, regits per ell i el seu deixeble Bernat La manca de cohesió d’aquestes comunitats,…
Joan de Prades i de Foix
Història
Tercer comte de Prades i baró d’Entença.
Segon fill del comte Pere d’Empúries i de Joana de Foix Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa 1358 Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre Joan I , comte d’Empúries Estigué al costat de la reina Sibilla , però no consentí…
comtat de Torre Saura
Història
Títol concedit el 1818 al noble menorquí Bernat Ignasi d’Olives i d’Olives sobre la seva possessió de Torre Saura (Ciutadella).
Continua en la mateixa família
Artau I Miró de Pallars Sobirà
Història
Tercer comte privatiu de Pallars Sobirà (1049-81), fill de Guillem II i successor (1049) del seu germà Bernat, mort sense fills.
Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon IV de Pallars Jussà, cosí seu També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat el 1081 El succeí el seu fill Artau II
Puig-rodon
Antic poble
Antic poble i parròquia (Sant Quintí, popularment Quentí) del municipi de Campdevànol (Ripollès), a l’extrem occidental del terme, a 1 122 m alt..
La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll 1096, del qual depengué sempre Resta part de l’església romànica s XII, ampliada posteriorment El 1910 tenia 46 h En depenia com a sufragània Sant Pere d’Auira
Castellammare del Golfo
Ciutat
Ciutat de la província de Trapani, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la costa de la mar Tirrena, al centre del golf de Castellammare Centre agrícola i pesquer És bastida al voltant de l’antic castell on el 1411 es refugià la reina Blanca I de Navarra, assetjada per Bernat de Cabrera
Joan Frontera Torres
Escalada
Escalador.
Membre del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i del Grup Cavall Bernat, el 1975 ingressà al Grup d’Alta Muntanya i Escalada Ha format part d’expedicions a Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush 1973, el Makalu 1976 i el Lhotse 1980
mutualisme

Hi ha ocells que es mengen els paràsits de grans mamífers. en aquest cas de mutualisme, l’ocell obté aliment i el mamífer s’allibera dels paràsits
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Associació entre dues espècies de manera que se’n beneficiïn totes dues.
Un cas típic fóra l’associació actínia-bernat ermità De fet, el mutualisme perfecte només es dóna quan les condicions del medi són favorables per a tots dos participants, perquè en el cas contrari un d’ells passa a parasitar l’altre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina