Resultats de la cerca
Es mostren 13610 resultats
Joan Creus i Molist

Joan Creus i Molist
© ARXIU FUNDACIÓ BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Conegut esportivament amb el nom de Txitxi Creus , començà als equips inferiors del CB Ripollet, amb el qual debutà a setze anys a la segona divisió estatal i posteriorment jugà en el primer equip 1973-75 El 1975 fitxà pel CB l’Hospitalet, en el qual debutà en la màxima categoria del bàsquet espanyol, i després passà per l’Areslux Granollers 1977-80 i el Futbol Club Barcelona 1980-82 L’any 1982 fitxà pel Cacaolat Granollers, club on jugà durant deu temporades, i el 1993 pel TDK Manresa, equip en el qual es retirà el 1999 Durant la seva llarga trajectòria esportiva conquerí dos títols de Lliga…
,
Víctor Sada i Remisa

Víctor Sada i Remisa
© FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador de bàsquet.
Fill d’un antic jugador de bàsquet, Adolf Sada, s’inicià a l’escola de bàsquet de l’AE Minguella de Badalona, amb la qual guanyà el Torneig Molinet de minibàsquet 1996 La temporada 1996-97 s’incorporà al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la màxima categoria el 2003 El 2006 fou cedit al CB Sant Josep de Girona, on esdevingué un dels millors bases de la Lliga ACB, i el 2008 tornà al FC Barcelona Juga de base i en el seu palmarès figura una Eurolliga 2010, cinc Lligues ACB 2004, 2009, 2011, 2012, 2014, tres Copes del Rei 2010, 2011, 2013, l’Eurocopa de la FIBA 2007, la Copa…
,
catalanisme
Lingüística i sociolingüística
Element propi del català que ha penetrat en una altra llengua.
Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha atribuïts a influència…
Acard de Mur i de Cervelló
Història
Noble català, governador de Càller i la Gal·lura.
Senyor de les baronies de l’Albi i Cervià Fill i hereu de Lluís de Mur Fou armat cavaller el 1399 en les festes de la coronació del rei Martí a Saragossa Participà en l’expedició a Sardenya del 1409, i durant l’interregne milità en el partit de la reina Violant, fins que el 1412 el parlament català l’envià amb tropes a Sardenya, com a capità general de l’illa Mantingué la situació militar a la regió de Càller, de la qual fou nomenat governador pel rei Ferran I el 1413, càrrec que ocupà fins a la mort Es casà 1403 amb Elfa de Cardona i de Luna, filla del comte Hug II de Cardona…
n
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Catorzena lletra de l’alfabet català, anomenada ena [pl enes].
La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…
c

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tercera lletra de l’alfabet català, anomenada ce [ces].
La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna clàssica,…
Modes i Labors
Publicacions periòdiques
Revista de modes, la primera publicada en català (1880-81).
Dirigida per Dolors Monserdà i Macià , aparegué com a suplement del Diari Català 1879-81 i tingué uns pocs mesos de vida 1880-81 S'ocupava de brodats, figurins i patrons i anava dirigida a un públic exclusivament femení
El Temps
Portada d’un exemplar d'El Temps (8-I-1996)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari català d’informació general publicat a València des del 1984.
És editat per Eliseu Climent i disposa de redaccions a València, Barcelona i Palma N'han estat directors Francesc Pérez Moragón, Vicent Sanchis, JR Lluch, O Castanys, A Maresma, J Marí i J Fortuny, S Cot Des del 2008 n'és el director À Milian L’any 1994 es convertí en la primera publicació en paper en català consultable a internet Sobresurt per les seves d’opinió, reportatges en profunditat de diferents aspectes de la política, molt especialment els referits als Països Catalans, i també per les seccions internacional i cultural Ha incorporat també seccions de ciència…
Anselm Ferrer i Bargalló
Música
Compositor, mestre de capella i organista català.
Entrà a l’Escolania de Montserrat 1892, on estudià cant, piano, violí i harmonia, i el 1899 ingressà al monestir, moment en el qual canvià el seu nom original, Josep, pel d’Anselm El 1907 es traslladà a Itàlia per tal d’ampliar la seva formació musical i estudià a Roma i Nàpols El 1911, novament a Montserrat, succeí Manuel Guzmán en la direcció de la capella de música, càrrec que ocupà fins el 1933 La seva estada a Itàlia fou fonamental perquè la capella montserratina renovés les metodologies d’ensenyament i el seu repertori Reorganitzà els cursos, implantà exàmens anuals, adquirí nou…
Joan Baptista Bruguera i Moreres
Música
Compositor i mestre de capella català.
Vida Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou mestre de capella del monestir de La Encarnación de Madrid, probablement per substituir-hi Pedro Rodrigo Competí per la mateixa plaça a l’església del Pi de Barcelona 1750 i quedà en el segon lloc en les oposicions a mestre de capella de la catedral de Toledo 1763 El 1765 presentà al concurs del Catch Club de Londres un cànon a tres veus titulat Beatus Vir , que hi guanyà un premi de 1 000 guinees i una medalla d’or Aquesta obra, que s’ha conservat, es va publicar a la Four Collection of Catches, Canons and Gleesinscribed to the noblemen and…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina