Resultats de la cerca
Es mostren 5740 resultats
ciberespai
Sociologia
Electrònica i informàtica
Espai virtual en què els cibernautes duen a terme les seves activitats.
Les noves tecnologies de la comunicació modifiquen les coordenades d’espai i temps i permeten la creació d’un nou espai virtual que Manuel Castells anomena l’espai dels fluxos Ciberespai és un terme creat l’any 1984 per l’escriptor de ciència-ficció William Gibson en la novella Neuromante , que es desenvolupa en un món futur on les màquines i els humans estan connectats en una xarxa mundial d’ordinadors Gibson parla d’allucinacions consensuades El ciberespai és com una metàfora de la xarxa és l’espai que es crea quan s’estableix una connexió telemàtica entre dues o més màquines En el…
Néstor García Canclini
Antropologia
Antropòleg i especialista en els processos de canvi i hibridació intercultural argentí.
Estudià a la Universidad Nacional de La Plata i es doctorà en filosofia a la Universitat de Nanterre el 1978 amb una tesi sobre Merleau-Ponty, dirigida per Paul Ricoeur Des del 1990 és professor i investigador d’antropologia a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on dirigeix el programa d’estudis sobre cultura Ha efectuat recerques entorn del paper de la cultura en la mundialització, la qual cosa l’ha dut a estudiar les cultures populars i les cultures transnacionals, principalment a l’Amèrica llatina De les seves obres, cal destacar-ne Las culturas populares en el…
Frederic García i Moliner
Biologia
Físic.
Fou professor d’investigació al CSIC, a la Universitat d’Illinois i a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat diferents camps de la física de l’estat sòlid teoria de transport en metalls i en semiconductors fricció interna, metalls i semiconductors estadística de quimioadsorció teoria de pseudopotencials, etc Actualment la seva investigació gira entorn de les estructures semiconductores quàntiques estructura electrònica, modes vibracionals i resposta dielèctrica Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els…
Francesc Camps i Ribera
Francesc Camps i Ribera Amèlia
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932 Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau 1925 La seva pintura paisatge, natura morta, figura, realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l’expressionisme Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d’una determinada etapa de la seva producció Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980 Integrat plenament a la vida artística mexicana, exercí…
Jesús Ribera i Faig
Educació
Música
Músic i pedagog.
Estudià al Conservatori de Música del Liceu, on es formà com a pianista i en el camp de la pedagogia musical Més endavant amplià els seus coneixements amb R Lamote de Grignon Traslladat a València, el 1947 hi fundà l’Orfeó Universitari, que dirigí fins al 1971 Especialment preocupat per la pedagogia coral en l’àmbit infantil i juvenil, creà i dirigí diverses agrupacions, aglutinades entorn de l’Escola Coral Petits Cantors de València, integrada per uns 300 membres d’edats compreses entre cinc i divuit anys Amb aquests cors s’ha presentat en alguns concerts arreu de l’Estat…
,
Sant Pere de Romeguera o de Canet de Mar
Art romànic
Segons els autors que han estudiat el terme de Canet, des del segle XI hi havia a la vall de Canet i Romeguera, prop de l’actual castell de Santa Florentina, una primitiva església dedicada a sant Pere Entorn el 1461 aquesta capella es va reedificar a l’indret on ara hi ha el santuari de la Misericòrdia de Canet, quan es va formar el nucli de poblament, a la part marítima de Sant Iscle de Vallalta, que donaria lloc a la població L’actual església de Sant Pere de Canet del centre de la vila, bastida entre el 1579 i el 1591, seria un tercer trasllat d’aquella primitiva església d’…
Sant Pere de Monistrol de Montserrat
Art romànic
Situada dins l’antic terme de Montserrat, al lloc de l’actual població de Monistrol de Montserrat Antigament degué ser un petit monestir de tradició visigòtica No sabem quan adquirí la categoria de parròquia, que conserva en l’actualitat Al segle XIV es formà una vila fortificada entorn seu Des dels primers temps depengué del monestir de Santa Maria de Ripoll i després del de Santa Maria de Montserrat, la qual cosa feia que els bisbes no la visitessin per trobar-se exempta L’església apareix citada el 933, quan el comte Sunyer donà al monestir de Ripoll les esglésies de Santa…
Castell d’Enfesta (la Molsosa)
Art romànic
El puig a l’entorn del qual es troba el petit poble d’Enfesta és coronat per un casal senyorial, avui en estat ruïnós, que molt possiblement té els seus orígens en època romànica Aquest castell o fortalesa era la residència dels castlans, els quals administraven l’indret pels Cardona La primera notícia sobre el lloc d’Enfesta és de l’any 1314 En aquesta data era un dels termes inclosos dins el vescomtat de Cardona Dins el vescomtat, i després comtat i ducat de Cardona, Enfesta formà part de la batllia de Torà Va tenir una especial vinculació amb el castell de la Molsosa, la qual…
Castell de Ferran (Passanant)
Art romànic
El llogaret de la Pobla de Ferran és situat a la banda nord-occidental del terme, sobre un petit tossal de 705 m d’altitud Aquest indret, pràcticament deshabitat des de l’inici d’aquest segle, s’originà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, del qual s’ha localitzat fins a l’actualitat una referència documental ja tardana Consta que a la darreria del segle XIV, en concret l’any 1384, el ciutadà barceloní Jaume Galliners permutà amb el monestir de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran, ambdós situats dins la vegueria de Montblanc D’aquesta antiga…
Castell de Fullà
Art romànic
Castell avui desaparegut situat entorn de l’església de Sant Joan de Fullà, al Veïnat d’Amunt Fou una possessió de la família dita de Fullà, des del segle XI fins al XIV El primer membre de la família Fullà conegut és Oliba de Fullà, el 1017 Les armes parlants de la família Fullà una fulla capgirada són esculpides en quatre escuts al sarcòfag de Jaubert de Fullà del 1335, conservat a l’església de Sant Joan de Fullà A la fi del segle XIV, passaria per via successòria a la família Avellanet i d’aquesta als Cadell 1448 i als Pasqual de Vilafranca 1620, als quals fou confiscat el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina