Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
cigronera

Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer productor…
Pere Rigau i Poch
Música
Compositor i director coral i de cobla, conegut pel Barretó.
Fill de Joan Rigau i Trill, s’inicià amb el seu pare i amb el mestre Dalmau, i posteriorment estudià composició amb Joan Carreras i Dagas Com a destre intèrpret de flabiol, a dotze anys ja actuava en la Cobla Els Barretons El 1884 fundà la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director 1881-1900 Vers el 1890 dirigí l’agrupació coral El Pensament de Torroella, i esdevingué l’ànima de l’activitat artística i musical de la vila amb l’organització de concerts, representacions teatrals i caramelles És autor de més de 500 sardanes, moltes d’elles deutores de l’estil melòdic de les darreres peces de…
,
orquidàcies
Orquidàcies, Ophrys scolopax
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’orquidals constituïda per plantes herbàcies perennes —a vegades lianoides—, terrícoles, saprofítiques o epifítiques, sovint bulboses i sempre micoríciques.
Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epígines i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils La peça mitjana del verticil intern, anomenada label , és de forma diferent i més grossa, i en molts casos presenta un esperó Les anteres i els estigmes són concrescents i formen el ginostem Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel El pollen es presenta aglutinat en masses…
Grup de Folk
Música
Col·lectiu de cantautors catalans que es formà el 1967 i que compongué cançons inspirades en el folk dels EUA.
La formació durà només dos anys, durant els quals enregistrà dos discos, Festival Folk 1967 i Folk 2 1968, però va tenir una gran repercussió pel tipus de cançó i per la im-portància dels seus membres Pel Grup de Folk hi van passar des de Jaume Arnella, Jaume Sisa, Pau Riba i Jordi Pujol, fins a Xesco Boix, Els Tres Tambors, Falsterbo-3, Els Sapastres, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Albert i Jordi Batiste o Oriol Tramvia El seu objectiu era trencar amb la tradició de la cançó francesa d’Els Setze Jutges per mitjà d’una fórmula que adaptava temes folk nord-americans i, a més, creava…
Tomàs Trènor i Palavicino
Història
Polític.
Primer marquès del Túria, fill de Tomàs Trènor i Buccelli Estudià a l’Academia de Artillería i assolí el grau de tinent coronel 1910 Conservador, fou diputat a corts president de l’Ateneu Mercantil de València 1909, projectà i presidí l’organització de l’Exposició Regional 1909 i de la Nacional 1910 de València Traslladat a Madrid, constituí 1910 la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l’edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l’exportació i a l’establiment d’una companyia de navegació El seu fill, Xavier…
Manuel Humbert i Esteve
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill d’un advocat, inicià estudis de dret Estudià a Llotja, i fou alumne heterodox de l’Acadèmia Galí En 1909-11 collaborà Papitu , on emprà també el pseudònim Isaac Residí a París 1909-10 i collaborà a Picarol 1912 Tornà a París el 1913, i es presentà com a pintor el 1915 a Barcelona El 1916 fou membre fundador de Les Arts i els Artistes S’installà a París del 1917 al 1927 —amb l’interval 1919-20 a Barcelona— hi feu amistat amb Picasso i Modigliani —que fou, com ell, poulain de Zborowsky i que el retratà dues vegades—, Soutine i Kisling Novament a Barcelona, collaborà en la decoració del…
Lambert Escaler i Milà
Mirall, de Lambert Escaler
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Escultura
Teatre
Literatura catalana
Escultor, decorador i comediògraf.
Nebot del dibuixant Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat la gran…
,
Les simarubàcies
Detall de la inflorescència i d’algunes fulles superiors de l’ailant Ailanthus altíssima , arbre originari de la Xina, molt plantat al nostre país i de vegades, també naturalitzat Observeu a la fotografia les enormes fulles, compostes d’un nombre elevat de folíols, peciolulats i sovint un xic asimètrics a la base Josep M Barres Vint gèneres i unes 120 espècies d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals constitueixen aquesta família, representada a casa nostra per l’ailant Ailanthus altíssima , caducifoli originari de la Xina, introduït a Europa cap al segle XVIII L’ailant és un arbre de 30…
ram
Manoll de flors, d’herbes, etc, que serveix d’adorn.
sinoic | sinoica
Botànica
Que té flors masculines i femenines en una mateixa inflorescència.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina