Resultats de la cerca

Situació Minses restes d’aquest castell, arran de mar, on es fundà l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama ECSA - A Martín Els vestigis del castell de Sant Jordi d’Alfama són al nord del nucli urbà de l’Ametlla de Mar, arran de mar, en una zona de penya-segats de fins a 10 m d’alçada, entre les urbanitzacions de les Tres Cales i de Sant Jordi d’Alfama Al seu costat hi ha un fortí del segle XVIII, successor del castell medieval Mapa 33-19 498 Situació 31TCF176314 S’arriba als minsos vestigis del castell pels carrers de les urbanitzacions esmentades Història…

Es funda la confraria nobiliaria de Sant Jordi a Perpinyà

S’estrena l’obra de Jordi Teixidor El retaule del flautista

Es dicten noves ordenances de la Confraria de Sant Jordi de Catalunya

Mor Jordi VI d’Anglaterra i el succeeix 8 de febrer Isabel II

És assassinat a Salònica el rei Jordi I de Grècia El succeeix Constantí I

El jutge Pablo Llarena no fa cas de l'avís de l'ONU del 23 de març que insta a respectar els drets polítics de Jordi Sànchez en presó preventiva i li denega el permís per ser candidat a la investidura de la presidència de la Generalitat de Catalunya L'endemà, el president de la cambra, Roger Torrent, suspèn la sessió d'investidura, i la mesa del Parlament de Catalunya aprova amb els vots del bloc independentista ERC, JXC i CUP i els contraris de Ciutadans i el PSC presentar una querella contra Llarena per prevaricació

Els darrers governs de Jordi Pujol Els darrers vuit anys de mandat de Jordi Pujol i Soley com a president de la Generalitat de Catalunya es caracteritzaren per un intens debat polític sobre l’estratègia i la pràctica del catalanisme, en un context de profunds canvis econòmics i socials a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol que van situar ambdues societats entre les més avançades del món Les decisions que els principals actors polítics van prendre en aquell període no només van tenir una gran incidència en la vida dels ciutadans, sinó que també causaren un gran impacte en la seva pròpia…

De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…

Jordi Sarsanedas rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes