Resultats de la cerca

Vida Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions Estudià piano amb JH Griebel i teoria amb CF Rungenhagen Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de JG Albrechtsberger En aquesta època collaborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component…

Desenvolupament enciclopèdic El fons conté majoritàriament obres dels s XII i XIII Té la seu a l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de la Real, a Palma, i actualment ocupa una sala de la planta baixa, al voltant del claustre Gaspar Munar començà la seva trajectòria com a escriptor en La Aurora, el 1915 A més de crear la Biblioteca Balear, fou director de la revista Lluc , inicià el butlletí Acta Missionariorum Sacrorum Cordium i collaborà en revistes com Reinarán i el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana , entre d’altres La biblioteca està estructurada en les seccions de…

Compaginà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb els de música al Conservatori del Liceu Posteriorment estudià composició amb JA de Donostia Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , de Barcelona, impartí classes de música en els cursos per a estrangers de la Universitat de Barcelona A més, fou professor de música a l’escena de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Fou un prolífic assagista i conferenciant sobre temes musicals, i publicà nombrosos articles i critiques en la premsa local i estrangera, i exercí la crítica musical en Ràdio Barcelona,  Serra d’Or ,  Diario de…

Situació Una vista de la muntanya, coronada pel santuari de la Mare de Déu del Mont Als peus de la fotografia, les ruïnes del monestir de Sant Llorenç de Sous, que donà origen a l’església J Todó-TAVISA El santuari de la Mare de Déu del Mont, damunt un espadat, corona el cim del turó de la Mare de Déu 1115 m d’altitud, en una muntanya que forma part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda El relleu assoleix el cim pel coll de Joncanat, on neix un afluent de la riera de Massol i fa partió entre els municipis de…

Situació Vista de l'església enmig del paisatge JM Melció L’església de Santa Maria, que havia pertangut al terme del castell d’Hostoles, centra el petit poble de les Encies, que és situat al vessant meridional de la serra de les Medes, on neix la riera de les Encies, afluent per l’esquerra del riu Brugent Mapa 295M781 Situació 31TDG650574 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Girona i situarse a les Planes d’Hostoles, que es troba a uns 22 km d’Olot Des de les Planes vers el nord-est surt la carretera que va a Sant Aniol de Finestres, la qual amb uns 4 km hi porta JVV Història La…

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives  i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que…

A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys, JL Gonzalo, A…

Situació Angle que forma la nau principal de Sant Cebrià de Cabanyes i la capella amb absis que hi ha adossada a la part nord de l’església M Anglada Vista del sector sud-est d’aquesta antiga parròquia restaurada fa pocs anys M D Filgueira L’antiga església parroquial de Sant Cebrià de Cabanyes es troba situada al sud-oest del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles, a la falda de la serralada de Montalegre Mapa L37-15393 Situació 31TDF353953 Per anar-hi cal agafar la carretera de Santa Coloma de Gramenet a la Roca del Vallès CBV 5 001, en direcció a la Roca Poc abans d’arribar al…

Coberta de la “Revista del Instituto Agrícola Catalan de San Isidro”, Barcelona, 1884 AC / GS L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI va néixer el 22 de maig de 1851 al saló d’agricultura del palau de la Diputació Provincial de Barcelona sota la presidència de Josep Bertran i Ros Allí es reuniren 107 hisendats catalans, residents a Barcelona, amb l’objectiu de crear una associació de propietaris rurals Eren uns anys de gran dinamisme de la burgesia catalana amb vista a la modernització de l’economia del país en la línia d’un creixement harmònic i interdependent de la indústria, l’…

Capella de Sant Sebastià al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona RM En l’estat de revolta latent contra Felip V que vivia Catalunya a l’estiu del 1705, un fet cabdal va donar el tomb decisiu als esdeveniments que cada vegada eren més favorables al partit austriacista el 20 de juny, Antoni de Peguera i el doctor Domènec Parera, ambdós exiliats a conseqüència de la repressió exercida pel virrei Velasco, amb plens poders conferits pel grup de vigatans —Francesc Macià Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, Josep Moragues i Mas, Josep Anton…