Resultats de la cerca
Es mostren 3108 resultats
Sant Pere Molanta (Olèrdola)
Art romànic
Situació Sarcòfags de pedra conservat al costat septentrional de l’església ECSA - J Bolòs Aquesta església es troba al NE del terme municipal d’Olèrdola i centra el poble del mateix nom Mapa 35-16419 Situació 31TCF950783 Per a arribar-hi, des de Vilafranca del Penedès, s’ha de prendre la carretera N-340 en direcció a Barcelona Uns tres quilòmetres, a mà dreta, cal agafar la carretera d’Olivella Al cap de poc s’arriba al poble de Sant Pere Molanta CPO Història El lloc de Palau Monanta s’esmenta l’any 965 en el testament del comte Mir, el qual el deixà a l’església de Barcelona Se suposa que l…
Torre de Montferri
Art romànic
Situació Possible torre de guaita del terme primitiu de Castellví de la Marca, situada al cim de la carena de la Tossa Grossa ECSA - J Bolòs Torre situada al cim de la carena de la Tossa Grossa, al sud del poble de Montferri abans del 1917, Puigtinyós Des de la fortificació hi ha una bona panoràmica sobre aquest sector oriental de l’Alt Camp, travessat de nord a sud pel Gaià Mapa 34-17446 Situació 31TCF636684 Per a arribar a la torre, cal seguir la carretera que va del poble de Montferri cap a Salomó Menys d’1 km després d’haver passat el trencall de Masllorenç, surt, a mà dreta, un camí que…
Torre de Benviure (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte actual de la torre després de ser alliberada de l’antic mas que tenia adossat F Baltà És emplaçada als vessants nord-orientals de la muntanya de Sant Ramon Mapa 36-16420 Situació 31TDF183790 Des de Sant Boi s’ha d’agafar la carretera de Sant Climent i, poc després de deixar enrere els últims blocs de pisos, en arribar al del casal del Bori, cal desviar-se a l’esquerra per un camí que porta a la barriada de Benviure, on hi ha la torre, a 81,7 m d’altitud Història El 1023 Eliarda vengué a Chilio cases i terres, arbres i un pou situats dins la parròquia de Sant Boi, a la Villa…
Vilatge del Tejó (Ger)
Art romànic
Situació Restes d’aquest antic vilatge medieval de disposició graonada ECSA - J Bolòs Restes d’un antic poble rònec situades al vessant solell de la serra de la Mata de l’Os, a tocar del límit municipal entre Ger i Bolvir Mapa 36-10 217 Situació 31TDG065981 Cal anar a Bolvir, passar pel costat oest de l’església i, seguint els carrers, arribar fins a la séquia Des d’aquí surt una pista no gaire bona que passa a pocs metres del vilatge rònec Quan arribem a una gran esplanada, la Devesa de Canal, abans que el camí entri dins el bosc, trobarem els murs a uns centenars de metres cap al sud-oest,…
Sant Marcel de Bor (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Església ampliada entorn d’una nau i un absis d’època romànica ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit nucli de Bor, que és a la plana, al SE de Bellver Mapa 35-10 216 Situació 31TDG014892 Per a arribar-hi cal agafar la carretera local que surt de Bellver en direcció a Alp Poc després de sortir de Bellver i abans d’arribar a Baltarga, cal prendre a mà dreta un trencall que mena a Bor RMAE Història La parròquia de Borre amb Oruz surt esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document que es degué redactar en realitat vers la segona meitat del segle X La…
Joan Maria Thomàs i Sabater
Música
Organista, director, promotor cultural i compositor mallorquí.
Vida El 1905 inicià els estudis musicals al Seminari de Palma i més tard els amplià a Barcelona amb E Daniel i D Mas i Serracant El 1913 fou nomenat organista auxiliar de la seu mallorquina i el 1919 fou ordenat de prevere Entre el 1924 i el 1928 realitzà estudis d’orgue a París amb J Huré, i en aquesta època oferí concerts a Barcelona, València, Sant Sebastià i París Collaborà com a comentarista musical en les revistes "Ritmo", "Revista Musical Catalana", "Revue musicale" i "The Musical Digest" Pel que fa a les seves tasques com a promotor, organitzà la delegació mallorquina de l’Associació…
Diverticle de Meckel
Patologia humana
El diverticle de Meckel constitueix una dilatació anormal de la paret intestinal, en forma tubular, que es localitza propera a la zona d’unió de l’intestí prim amb l’intestí gros, és a dir, on es troba l’apèndix cecal o cec, i que es produeix quan, per raons desconegudes, el conducte vitellí, el conducte que comunica el cordó umbilical amb l’intestí del fetus, no es collapsa del tot després del naixement En aquests casos, doncs, la paret del conducte vitellí, d’una estructura semblant a la de la paret intestinal, forma una dilatació o diverticle allargat, la base del qual desemboca…
Sant Climent de Reglella (Illa)
Art romànic
Situació Costat nord-est de l’església fortificada, sobrealçada al segle XIII, i al fons el Canigó ECSA - A Roura Aquesta església, en força mal estat, es dreça al nord del recinte fortificat de Reglella Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix descrit en la monografia precedent Història Aquesta església fou en els seus orígens el temple d’un monestir o cella benedictí, esmentat per primera vegada en un precepte de l’any 844 atorgat a l’abat Cintrem-ne que l’havia fundat anys enrere “monasterium vel cellula S Clementis”…
La Roca (Terrades)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, una construcció probablement del segle XIII J Bolòs Al cim de la carena, a l’anomenat puig de la Roca, uns 2 km a llevant de la població de Terrades, hi ha situades les restes de l’antic castell, anomenat també el Castellot de Terrades Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Sortint de Terrades, cal agafar la carretera de Llers Després d’una pujada, hom pot veure a davant l’ermita de Sant Sebastià al trencall següent, a mà dreta, cal agafar un camí carreter, que I travessa uns camps, passa pel costat d’una casa abandonada i segueix una carena coberta d…
tub acústic

Vibracions en un tub: 1, obert (a, fonamental; b i c, harmònics); 2, tancat (a, fonamental; b i c, harmònics senars)
© Fototeca.cat
Física
Qualsevol tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.
Les parets del tub són rígides, i a la base hi ha una embocadura per on és insuflat l’aire Això produeix la vibració d’aquest aire, les característiques de la qual depenen fonamentalment de les dimensions i de la forma del tub també varien segons que l’extrem superior sigui obert o tancat Quan l’aire del tub vibra, es produeixen —com en el cas de les cordes— ones estacionàries Si el tub és tancat per un extrem, les ones presenten en aquest punt un node, mentre que a l’extrem oposat apareix un ventre en aquest cas la longitud d’ona λ de la vibració val λ = 4 L, L essent la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina